PAÍS VALENCIÀ.

Potser té alguna cosa a veure el fet que des de el País Valencià, i especialment des del seu Cap i Casal no hi ha cap sentiment majoritari de nació, que s'autoproclami i es reconegui com a tal, com succeeix a Catalunya. Al País Valencià, antic Regne de València, hi ha hagut durant segles un interès polític, fomentat i defensat per la seva classe dirigent, especialment de la capital valenciana, de fer d'aquesta terra una sucursal de Castella, primer, i d'Espanya després, en post d'un benefici polític i econòmic a canvi de anar perdent la seva personalitat catalana, especialment en aspectes com la llengua. I així els va! Que fins al segle XVIII encunyaven moneda pròpia i tenien els seus furs i constitucions, és clar que sí, com a Catalunya o a l'Aragó, però els perderen com es perderen a Catalunya amb el Decret de Nova Planta. El que determina que Catalunya sigui més nació és el fet que a Catalunya en tres-cents anys no s'ha parat en la reclamació de la pròpia nació i en aconseguir la llibertat davant una Castella i una Espanya aclaparadora, mentres que a València la seva classe política sembla ben cofoia amb el nou marc espanyolista on s'ha instal.lat. Que això es problema dels catalans? I és clar que si! Però la solució correspon en la seva major part als valencians. Som molts els catalans que esperem que per fi els valencians despertin del malson que pateixen des de fa tres-cents anys.