la fase decisiva.

En Patxi López no és més que un peó del nacionalisme espanyol, un pobre home que fa el paper assignat. Hem de ser conscients que si be fins ara era rapinya i menyspreu, es pot dir que el conflicte, els prolegòmens de la lluita per la independència ja ha començat la seva fase decisiva. Veu que hem perdut la por, i l'Estat mou les seves fitxes, es prepara per a neutralitzar-nos, sense que fora d'Espanya es noti gaire. El setge actual anirà creixent, mitjançant l'economia, les lleis, els jutges, etc., i òbviament la política, car ells tenen la paella pel mànec. Si la discriminació de les infraestructures catalanes o la desaparició del sistema bancari català són peces clau per restar-nos força, el control de la policia els és vital per neutralitzar qualsevol iniciativa reixida, arribat el cas, àdhuc empresonar polítics. Després ja s'inventaran alguna llei per a justificar-ho. Siguem-ne conscients perque, des de les clavegueres de l'Estat, ja han començat la partida, a partir d'ara tocarà bastos dia si dia també, a plena llum o d'amagat, i cal decidir quin paper farem davant els nostres fills i el món.
Ahir un conegut em va enviar un correu electrònic fent-me la pregunta de si recordava quina va ser la darrera vegada que dins l'entorn de la nostra gent d'ordre es produeix algun gest nacional i al cap de poques hores no ho responen amb imatges als telenotícies de persones emmanillades més o menys d'aquell entorn. No vaig saber què respondre perquè hauríem de tirar molt, molt enrere i la meva memòria no dóna per a tant. Però sí que vaig pensar que, tan bon punt Unió assumís les posicions de Vila d'Abadal, tindríem algun democristià amb manilles obrint els telenotícies acusat, no sé, de pagar en negre la dona de fer feines.