Ser català no és fàcil. Comporta durs sacrificis, esforços sovint estèrils i invertir hores en projectes que no saps mai com acabaran. Alguns afirmen que tota aquesta feinada donarà resultats en un futur incert. Diuen que és com una petita taca d’oli i que de, mica en mica, l’anirem fent gran. Al capdavall, però, sovint tens la sensació que la famosa taca d’oli no és res més que un preservatiu per la moral. Entre tots ens hem anat creant el nostre petit oasis d’oli recremat on diminutes anècdotes poden esdevenir autèntics terratrèmols.
Ja ho deia l'Eugenio : no és que tinguem trigèmins, sinó que ens ha sortit un nen molt mogut.
Ser català pot perjudicar clarament la teva salut i la de tots aquells t’envolten. Per prevenir-te de les possibles conseqüències –com afirmava Joan Sales- no és necessari deixar de ser català, només cal deixar de ser imbècil. Les autoritats sanitàries haurien de prescriure distància, paciència i rigor a tots aquells que presentin els primers símptomes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario