La llibertat de Catalunya.

Catalunya ha d'avançar vers la llibertat, però algun independentisme que no contempla interlocutors com Espanya i Europa és poc seriós. O penseu que Escòcia no pensa en Londres i Brusel·les? La independència que es pren requereix un consens social amplíssim, que fins ara l'independentisme català no ha sabut treballar "científicament", sinó insistint sobre desenes de plataformes, referèndums, etc on acudeixen bàsicament aquells que abans ja eren independentistes. I l'argument de la balança fiscal fins ara no ha guanyat les adhesions que era d'esperar. En poques paraules, la clau és guanyar adhesions socials a partir de criteris sociològics intel·ligents, i requereix no menys de dues dècades. Per molts és difícil assumir això i es radicalitzen, fet que alhora allunya els no militants (cercle viciós).

Res m'agradaria més que assumir la independència però no es una cosa que la pugem tenir d'un dia per altre i en part te raó el President Pujol que assolir la independència no es fàcil es molt complexa, per lo que necessitem un lider rodejat de gent amb vàlua ganes de treballar amb carismes i credibilitat fora de la península i actualment això no ho tenim en els partits independentistes, Madrid no ens la donarà mai per interessos propis però si que es pot fer algú productiu via Europa i per això tenim de treballar molt dur.