L'olfacte del President Pujol.

Sempre he confiat en l'olfacte del President Pujol. És un polític de l'alçada d'un campanar, en el bon sentit del terme, que avui està molt devaluat.Quan ell no ho veu clar és perquè pensa que des de Madrid abans en fotrien els tancs que deixar-nos alliberar. La veritat és que ho tenim molt pelut: un Estat autonòmic amb la majoria de les autonomies inviables econòmicament però que volen tot el que tingui Catalunya (sense poder pagar's-ho, que paguin les 4 autonomies fortes)i que , per tant, no pot deixar anar la mamella catalana. Crec que va ser un error no acceptar, en el seu dia, un concert com el dels bascos. Aleshores el govern de l'UCD era feble i hauria cedit en tot, com va cedir amb els bascos.va ser una errada monumental d'en Miquel Roca, que es va malfiar i va pensar que ens fotrien amb el contingent ("el cupo"). La realitat és que el que té els diners mana perquè es fa el ronsa per a pagar l'acordat (que és el que fan els bascos)i a més, fer els comptes del Gran Capità. Ara mateix es dóna la paradoxa que el País Basc es receptor nat d'altres autonomies, entre elles Catalunya.