Tots contra Artur Mas.

Ha començat una cursa electoral carregada d’excepcionalitat. El president Mas ha avançat les eleccions al Parlament de Catalunya, sí, però per què? Perquè el govern espanyol ha anat posant traves i més traves no només a les demandes del govern català, sinó en moltes obligacions que el pertoca per llei i més. Últimament el Tribunal Constitucional espanyol nega que es faci el pagament que assenyala la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut (que és una llei orgànica de l’Estat). El president Mas ha avançat les eleccions després de buscar les mil i una maneres legals per tal d’aconseguir la possibilitat de fer un referèndum a través del qual els ciutadans poguéssim decidir el nostre futur. El president Rajoy no ha escoltat mai i sempre ha respost (quan ha respost) no.
El president Mas ha renunciat a ser cap de llista d’una candidatura perquè ha entès l’excepcionalitat del moment, perquè ha entès que el poble de Catalunya volia decidir el seu futur sense la cuirassa dels partits polítics. El president va voler canalitzar aquest afany dels catalans amb una consulta participativa no vinculant i, com a resposta, el govern de l’Estat –amb la participació inqüestionable del dit sindicat Manos Límpias– li ha iniciat una querella criminal. I ara resulta que el president Mas és el dolent de la pel·lícula.
Aquests dies esperava veure propostes però només he sentit els representants de “Junts pel Sí” que explicaven amb claredat el camí i les diferents etapes per aconseguir la independència, sense amagar les dificultats que tot plegat comporta. Als altres, aquells que sí que sembla que volen tenir un paper important en els avatars del país, només els he sentit incongruències. Els de les CUP diuen que no volen fer president a Artur Mas. I jo els pregunto: no és el Parlament, el conjunt dels 135 components de la Cambra que investeix el President? Els hauríem de recordar (a ells que ja han estat parlamentaris) que les eleccions al Parlament de Catalunya no són presidenciables encara que de vegades i l’experiència ens ho hagin fet creure. A l’hora de la veritat s’haurà de veure qui rep l’encàrrec de formar el govern. Per la seva banda, el senyor Lluís Rabell també descarta fer President a Artur Mas. I jo li preguntaria: tan segur està que els vots de la seva coalició seran imprescindibles per investir el nou President de Catalunya? I si es troba que “Junts pel Sí” tingui el suport de la majoria de la Cambra? Finalment, la resta dels partits han quedat tan torcejats que no tenen esma d’obrir boca.
Amb aquest discurs de voler excloure la possibilitat que el president Mas repeteixi, sembla que vulguin fer oblidar que l’objectiu real d’aquestes eleccions excepcionals és el de saber una vegada per totes si Catalunya, o millor dit, si els catalans volem o no volem desconnectar-nos d’una Espanya que ja fa anys i panys que ens matxaca.