Per què volem la Independència?

Si donem un cop d’ull, amb mirada objectiva i sense pors ni prejudicis, a la història recent i no tan recent de Catalunya no ens queda més remei que reconèixer que sempre hem hagut de demanar permís per tot.
La indústria catalana ha tingut i té capacitat per expandir-se però  li calen trens i carreteres que s’han de demanar a Madrid. Hi ha  èpoques que es tarden anys i panys a concedir-los, d’altres que s’han fet el sord, i encara hi ha hagut moments que s’han construït xarxes viàries que no feien cap servei ni duien enlloc. La indústria, la pagesia i els serveis necessiten mà d’obra qualificada, ben preparada i amb expertesa amb tècniques avançades, però l’acreditació d’aquesta formació s’ha de demanar a Madrid, ja que requereix canvis en els Plans d’estudi i la resposta sempre ha sigut: “El mateix per tot Espanya”. Quan a les empreses o als particulars els cal tenir accés al crèdit, disposar-ne o no només depèn de la voluntat del Banc d’Espanya.
En aquelles temporades que la Generalitat gaudia d’una certa “vidilla“, de poder gestionar directament els impostos, ni parlar-ne. El senyor Montoro de torn sempre hi ha de donar el vistiplau amb l’agreujant que últimament han inventat un sistema molt original, no pagar el deute que l’Estat té amb Catalunya però deixar-li els diners a crèdit per tal de què puguem sobreviure.
Els pactes legals amb l’Estat acostumen a ser paper mullat. Darrerament sempre hi ha el NO per resposta. Podem? No. Estaria bé pactar amb les companyies de serveis algun tracte preferent per a aquelles famílies més vulnerables per tal d’assegurar-los-hi no passar fred a l’hivern. Doncs, d’això ni parlar-ne. Quan el Parlament de Catalunya decideix per majoria aplicar un impost sobre els dipòsits bancaris que permetria millorar les finances catalanes, doncs, d’això tampoc. La negativa no ve dels bancs que en certa manera serien els afectats, no, la negativa ve del Govern de l’Estat Espanyol. Els senyors feudals cobraven els impostos pactats amb els seus vassalls (moltes vegades abusius, val a dir-ho) però, a partir d’aquí, amb la resta podien decidir el que en feien. Avui, tal com està la nostra relació amb Espanya, no estem millor tractats ni més respectats.
La nostra dependència d’Espanya és total i absoluta, amb l’agreujant que aquesta relació pot ser més o menys fluida segons que la correlació de forces polítiques espanyoles necessitin més o menys suport dels diputats catalans a Madrid. El resultat  és sempre el mateix: “Senyor Estat, ens deixa? No ens deixa?” La resposta generalment –per no dir sempre– és “NO”.
Per què volem la Independència? Doncs precisament per deixar de ser els escolanets d’uns rectors malhumorats que sempre tenen el no per resposta i alguna estirada d’orelles de propina. Catalunya vol i ha de poder decidir quina mena d’organització administrativa vol configurar per facilitar els tràmits i la relació entre ciutadans i administració. Catalunya vol i ha de poder decidir si vol establir relacions comercials i diplomàtiques amb la Xina o Madagascar. Catalunya vol i ha de poder decidir sense impediments la seva política financera i gestionar la seva política impositiva. Catalunya vol i ha de poder decidir on situa i incentiva l’entremat productiu per tal d’afavorir una bona dispersió territorial, ha de poder decidir si prioritza el transport de mercaderies per tren, per mar o per carretera, ha de poder decidir si es construeix un Tren d’Alta Velocitat de Mollerussa a Pica-moixons o de Barcelona a París i Brussel·les.
Catalunya vol i ha de poder decidir com són les seves escoles, els seus hospitals, com organitza l’atenció primària i les urgències del Sistema de Salut o els horaris comercials, quin ha de ser el model de serveis socials o com ha de ser la seva política de pensions. Catalunya vol i ha de poder decidir com gestiona i quins serveis posa a l’abast per tal que les famílies més vulnerables, sigui quina sigui la causa que ocasioni aquesta vulnerabilitat, per tal que puguin assolir la millor qualitat de vida possible. Catalunya vol la Independència per ser responsable de tot allò que té a veure amb el benestar de la seva gent. Catalunya vol la Independència per establir les relacions internacionals que més li convinguin, sense filtres.
Catalunya vol la Independència per no haver de demanar permís a ningú més que als mateixos catalans.