Carta a l'alcaldessa de Barcelona, la capital d'un país que lluita per la independència.

Benvolguda senyora Ada Colau:

 Abans de res, la felicito per haver fet seva l'alcaldia de Barcelona i per lluitar a favor de tots els seus ciutadans, amb la confiança que aquesta responsabilitat li farà prendre consciència d'una dimensió de la que vostè no n'és massa conscient i és el fet que Barcelona és la capital d'un país o una nació que actualment no té un estat propi però que els seus ciutadans, legítimament en volen tenir. Com vostè comprendrà, en termes de justícia social, no es pot estar a mitges tintes. Això vostè ho sap molt bé perquè precisament aquesta convicció i aquesta fermesa és el que li ha donat credibilitat en la seva lluita personal. Vostè ha estat molt clara i ha transmès confiança i il·lusió a molts ciutadans que tenen clar que necessàriament hi ha d'haver una regeneració democràtica. Perfecte. Ara, però, vostè, com a alcaldessa de Barcelona pretén nedar i guardar la roba al mateix temps? Vostè vol trair allò que l'ha portat a ser alcalde d'una capital d'un país que per circumstàncies de la història està iniciant un autèntic procés de regeneració democràtica? Vostè vol tirar per terra la seva credibilitat? Vostè vol que hi hagi canvis de veritat? Vostè vol que hi hagi salut democràtica? Vostè vol acontentar votants o fer una reflexió profunda del que és la llibertat i la democràcia? No li interessa aquest debat? Vostè hauria de conèixer més a fons qüestions referents a l'essència de la política de veritat. Com per exemple, la sentència del dia 22 de juliol de 2010 del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia en la que ve a dir que no hi ha cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d'independència i que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d'un estat i la voluntat democràtica preval aquesta segona. També ve a dir que en una societat democràtica, a diferència d'una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és, la voluntat dels ciutadans la que modifica la llei quan és necessari. I vostè, senyora Colau, no hi pot estar d'esquena. No es pot amagar tímidament darrera del dret a decidir que ha quedat superat fa dies pel dret a ser independents. Vostè no pot afrontar les eleccions del 27 de setembre des de la indefinició, per una qüestió de salut democràtica dels homes i dones d'un país que a vostè li hauria d'importar. Encara hi és a temps. Per respecte als seus votants que li han dipositat la seva confiança per valenta, decidida i fer honor a la veritat. Ara vostè no es pot quedar en la indefinició per no ofendre als seus electors. Precisament, per respecte a ells, cal que vostè prengui partit abans i no després de com hagin anat els esdeveniments, sinó això seria la perversió de la política. No pot oblidar que el seu càrrec institucional l'obliga a fer front a aquestes eleccions excepcionals amb la mateixa valentia amb la que vostè ha lluitat pels desnonats. O és que Catalunya no està injustament tractada per l'estat espanyol? Com és que a hores d'ara la ciutat de Barcelona no és membre de l'Associació de Municipis per la Independència? Vostè no va votar SI-SI el 9N? Vostè vol que el seu vot, del seu partit i de la seva gent es comptabilitzin en contra del procés d'alliberació nacional del país que té una capital amb una alcaldessa que és vostè? Vostè no es creu que el procés que ha arrencat a Catalunya té un autèntic paral·lelisme amb la seva lluita a favor dels desnonats? Si vostè es presenta a les eleccions del 27 de setembre en el terreny de la indefinició, esperant quins siguin els resultats, no es mereixerà ser l'alcaldessa de la capital d'un país que lluita per la independència que és, exactament, la lluita per la justícia social que vostè també diu defensar.