En un moment com aquest, com poden estar tant recelosos amb el procés?

Em plau adreçar-me a tots els votants d'Unió, del PSC, de Procés Constituent i de Catalunya si que es pot. La intenció és que, sense manies, pugueu deixar de banda això de la disciplina de partit que us resta llibertat i que, d'una forma decidida, us poseu del costat del país. Els vostres líders estan fent el paper de la trista figura. N'hi ha que es volen fer seu el seny. El senyor Duran i Lleida està endurint molt el seu posicionament en contra dels partits sobiranistes i, tot darrera, el senyor Espadaler, un home amb fusta de polític, està fent veritat la part més fosca de la política. Ell és capaç d'anar en contra d'allò que fa pocs dies, oficialment, el seu partit defensava i no ha tingut pietat dels seus companys que han estat fidels a l'esperit fundacional que va deixar molt clar el senyor Carrasco i Formiguera. Ell en aquests moments, ningú dubta que hauria defensat els interessos de Catalunya posicionant-se a favor del SI. Per una altra banda, tenim al senyor Iceta que li toca representar també un paper ben galdós. Ell vol fer creure als seus votants que això de la tercera via encara és vigent i que la possibilitat de construir un estat federal és una realitat, sempre d'acord amb la Constitució espanyola, i la veritat és que sentir-lo parlar fa esgarrifar. Quina vergonya aliena veure a algú a qui se li suposa enteniment, pot transmetre un missatge tant fals amb tanta "convicció". Desconec a quins interessos respon i que pugui estar defensant directrius que molt probablement s'estan cuinant des del PSOE a Madrid. Quanta tristesa. I tots aquells que, honestament, s'havíen il•lusionat amb el tàndem de la senyora Forcades i el senyor Oliveras? En ells s'intuïa un desig sincer de donar un tomb profund a les bases d'un sistema que clarament ha caducat per ineficient, injust i poc solidari. Cada cop més, tothom té clar que la independència ens porta, necessàriament, a iniciar un procés constituent. Com es pot entendre la seva ambigüïtat respecte si es referien a un procés constituent d'aquí o d'allà? Malauradament, aquesta sortida del convent, que al meu entendre és absolutament legítima i tenia molt d'interès, ha quedat molt i molt deslluïda. Una llàstima. Em produeix molta angúnia veure a la senyora Camats i al senyor Herrera constatar el seu tò altiu i el rencor amb el que parlen. Tot plegat, una mica massa amargant, pel meu gust. En un moment com aquest, històricament tant transcendent, com poden estar tant recelosos amb el procés? On s'és vist tant dogmatisme i tanta immaduresa política? Jo no entenc res. No eren els d'esquerres els que tenien més empenta i la clau per regenerar un país? Com pot ser que s'hagin quedat a mitges tintes amb el dret a decidir que en el fons és no dir res? Com pot ser que pretenguin canviar-ho tot i que ara facin ulls clucs amb el procés que té autèntiques possibilitats reals de canviar-ho tot, sentar les bases d'un nou país i ells s'hi posin d'esquena? Com s'entén que s'hagin espanyolitzat d'aquesta forma? Com es pot concentrar tanta incoherència? Com es pot estar al costat dels unionistes i no fer costat a una opció que és revolucionàriament pacífica, alegre i democràtica? Com poden aguantar més temps en aquest posicionament tant reaccionari? Jo demano a tots els que d'una forma natural us avindríeu a seguir aquests líders polítics, però que no veieu clara aquesta greu deriva espanyolista, us sumeu a fer gran el vot del SI, bé sigui pels companys de les CUP o bé per la flamant llista unitària de Junts pel SI. Creieu-me. No en dubteu