No m'agrada el "Top Manta" , però el manter es la víctima i el client, el còmplice necessari.

El top manta es basa en l'explotació de treballadors semiesclaus que generen una producció clandestina que ha d'anar superant controls a base de corrompre funcionaris i les persones encarregades del control de les mercaderies que viatgen i arriben als ports de destinació. El top manda, òbviament, també implica l'existència de traficants i rutes opaques.
El fet que el debat social que centra l'actualitat en aquest país sigui el maleït top manta ens hauria de fer reflexionar. No hi pot haver cap tolerància respecte a aquestes rutes de distribució paral·lela, que enriqueixen delinqüents internacionals sense escrúpols. El fet que hi hagi persones socialment desprotegides no és excusa per mirar cap a un altre cantó i permetre aquesta activitat mafiosa.
Jo tampoc compro mai al top manta. No vull ser còmplice de les màfies. L'excusa que l'original és inabastable no és cert. Al mercat hi ha productes legals per a totes les butxaques. Si el que volem és fardar de marca, únicament tindrem un producte falsificat de baixa qualitat. Pensar que aquest negoci es pot legalitzar és d'il·lusos.
 El manter és la víctima - ha pagat el gènere confiscable al comptat - i el client, el còmplice necessari. L'estupidesa de lluir un article -fals - d'una firma estúpida que implica "tinc pasta", és d'oligofrènics. Però què fem amb aquestes víctimes? De què viuran? Qui ens els ha enviat? Què van pagar a la màfia per arribar aquí? I com sempre, a qui beneficia finalment "el crim"? De tots els "perjudicats" de tot plegat els què menys m'importen son els D&G, CalvinsKlains i la mare que els va parir. A cap i a la fi, fabriquen igualment tot a baix preu en països asiàtics amb sou d'esclau per a estúpids "Te-lo-mereces-y-lo-sabes", que pagaran estúpidament cent vegades més per un estúpid logotip. No m'agraden els manters, però sento un fàstic indescriptible pels que ho fan possible.
És un negoci (si no, no existiria un mercat). La gent que compra participa voluntàriament i sap que el que compra és FALS (encara així dubto que tinguin la capacitat adquisitiva per a comprar l'original...). Qui ven el producte és una persona que intenta guanyar-se la vida com pot... sense robar, ni atracar... El govern no veu un  duro... Els comerciants poden perdre clients?... Dubto que la majoria dels clients del top manta, com ja he dit, comprin originals... Com sempre es criminalitza en lloc de buscar solucions... Solució ràpida: LEGALITZACIÓ I REGULACIÓ ESTRICTA. Un cop legalitzat se'ls hi ofereix lloc a fires, o espais ADAPTATS... RES DE VIA PÚBLICA Un cop legalitzat se'ls regula per a que es compleixin unes NORMES BÀSIQUES (com per exemple, vendre en llocs establerts i INSCRIURE'S en un registre) Un cop es legalitza i estan inscrits haurien de pagar IMPOSTOS. Quina mania de prohibir-ho tot... si aquest mercat existeix és perquè hi ha gent que ofereix productes i gent que VOL aquests productes. No fan res il·legal quan la falsificació es clara (qui compra sap que el producte és fals), aquí ningú enganya a ningú, qui ven sap que ven una falsificació i qui la compra sap que compra una falsificació. Llavors... si hi ha gent que vol comprar aquest producte i gent que vol vendre aquest producte... i tothom sap que ven i què compra... per què no es legalitza, es regula, els manters deixen d'estar sota "vigilància" i, a més, fem que una activitat d'economia submergida passi a l'economia controlada (impostos, PIB...)?