L’acord pot fer possible la independència, sense ell és impossible.

Bon dia a tothom,
No sé si us va passar a vosaltres, però ahir vaig anar a dormint pensant.
Estava content per una banda perquè per fi hi havia un acord i l’acord pot fer possible la independència, sense ell és impossible.
Però no estava gens satisfet en com havia anat tot. I compte, quan faig aquestes reflexions son, com sempre, a títol personal i respectant l’acord que és el més important.
Coneixent al President Mas, primer va parlar d’allò que unia. No era cap sorpresa que tots anirien amb el mateix full de ruta, el del CATN, només cal que els diferents partits l’expressin amb les mateixes paraules per a no crear confusió. De fet, dies enrere, corregia a certa gent que parlava de DUIs i coses per l’estil i jo els havia d’enviar un enllaç amb una entrevista per a que veiessin que el full de ruta és el mateix. Cal utilitzar el mateix idioma.
Després va parlar de fer unes estructures d’estat. Unes estructures d’estat que es podien fer, perfectament després de les eleccions ja que, abans del mes de març era impossible. I això ens porta a que la data disponible més propera és setembre 2015.
Ahir sentia comentaris de gent que no li agradava la data, pensant que era una imposició del President, però tot canvia quan el President va proposar que, a les municipals, els pactes han de ser CiU-ERC, més els partits que s’hi afegeixin....
Ens deixa molt clar que els interessos electorals a les municipals han tingut un pes molt important.
Vull seguir amb la data ( de fet, suposo que els que em coneixeu sabeu que jo era ferm defensor del març). Després de tot el que ha passat les dues darreres setmanes ( I no vull donar detalls perquè m’he emprenyat molt) , molta gent ha perdut la il•lusió i, pensant, pensant, veig que no tinc clar si la gent realment perdonaria el que ha passat en només dos mesos. A més de tenir poc temps per preparar la campanya.
Però, en aquest punt, em vull fer fort en la data, tot i que és el resultat d’exigències d’ERC, dona la casualitat que provoca les eleccions en el moment més feble de l’estat espanyol: just dies abans de la dissolució del Congreso de los Diputados....
Aquí ja m’agrada. És molt bon moment.
Segueixo pensant que el format partidista imposat, sigui amb paraigua o sense, és la pitjor sol-lució, però si no s’acceptava no hi havia acord. Tindrem menys escons sobiranistes i està per veure si no hi haurà una lluita partidista a la campanya i no veurem l’odi que hem pogut veure per part d’alguna gent, que ja feia campanya, tot i que parlàvem d’un pacte... Tinc dubtes molt grans al respecte perquè crec que no som madurs per a fer alguna cosa així. Tenim massa gent que, quan es queda sense argumentació, la seva eina és treure tota la brutícia que pugui tot i que sigui mentida i només de sentides... Brutícia que queda per escrit i després utilitzaran els unionistes... Hem de ser més madurs i intel•ligents.
A nivell internacional ho entendran?. Suposo que l’experiència del President Mas haurà fet que hagin lligat com donar una imatge d’unitat tot i anar per separat però he parlat amb persones de diferents països i tots em deien el mateix: “potser aneu en la mateixa línea però heu perdut l’efecte de demostrar al mon que aneu realment units”.
Bé, és la meva darrera reflexió al respecte i ara hem d’aplaudir que a Madrid, com havia vaticinat dies enrere, ja tremolen perquè avui tenim una cosa que ahir no teníem: La unitat, i això els fa por.
Ara cal que vetllem tots plegats, no només els partits, sinó la gent que parlem a les xarxes socials, per a que no es trenqui la unitat i quan veiem a algú que inicia algun atac, el puguem frenar. Políticament no ha estat possible, per desgràcia, un altre tipus d’unitat, al menys fem-ho nosaltres amb les nostres actituds.