Avui segueixo molt i molt emprenyat: seny i país.

Avui segueixo molt i molt emprenyat.
Ahir per la tarda, durant uns minuts, estava content perquè pensava que, per fi el seny havia arribat a ERC.
No pensava que hagués arribat del no res, sinó per l’encert del President Mas de, públicament deixar clar que l’actitud d’ERC és més pròxima a buscar un tripartit que no la independència.. L’explicació és molt coherent: Per a la independència ens necessitem tots amb esperit de país i sense partits, pel tripartit, només calen partits...
També va ser un encert enviar, per escrit, les darreres propostes, i com a ultimàtum, així com fer-ho saber a l’opinió pública.
Una d’aquestes propostes venia de la reunió del dia 27. Hi eren presents els dirigents de la Societat Civil ( ANC, Òmnium, AMI), en Junqueras i el President Mas. La Societat Civil va fer una proposta: Tot i que el paraigua fa perdre escons, la proposta passaria per acceptar el paraigua però amb una llista de la societat civil i el President. La resta de llistes anirien amb les seves sigles de partit i si ERC volia entrar dins de la transversalitat, ho podia fer perfectament incorporant-se a aquesta llista. La Societat Civil va justificar la proposta demostrant que complia totes les “normes” imposades pel sr. Junqueras
El President Mas, tot i que la fórmula implica pèrdua d’escons va dir que SI.
En Junqueras, sorprenentment, va dir que no.
Però no content amb el NO, va filtrar aquesta proposta a la premsa, obviant que hi havia dues proposes anteriors per part del President. Evidentment, això no és gens seriós, ni ajuda a que hagi confiança entre les parts.
Suposo que recordareu que, durant dos dies he estat preguntant als militants actius d’ERC el perquè no acceptar aquesta proposta i la resposta ha estat la mateixa: No respondre, demanar eleccions i atacar a CiU i al President ( és normal quan no es té cap argumentació).
Ahir, com a reacció a fer pública l’actitud d’ERC per part del President, ERC decideix fer el paperet i dir que acceptaven la proposta però tergiversant-la, tot i haver-la escoltat, llegit i, fins i tot filtrat. Evidentment això és un intent de manipulació de l’opinió pública i demostra que no es pot tenir cap tipus de confiança amb ERC.
En Junqueras va enviar un SMS al President dient que acceptava les condicions que ERC s’havia inventat i, evidentment, el President el va corregir... Minuts després, alguns mitjans de comunicació parlaven d’un missatge del President Mas al Junqueras amb un seguit de falsedats ( nova jugada per part d’ERC i concretament del seu cap que és qui va rebre el missatge).
El President Mas va fer coneixedor a tothom del missatge real que es va enviar ( el podeu llegir al meu mur). Un missatge on es podia veure l’ incredulitat del President davant la tergiversació d’una proposta de la Societat Civil que en ERC tenia per escrit i, tot i això ( evidentment pel bé del país), el convocava a una nova reunió amb la Societat Civil per a que en Junqueras s’expliqui i pugui tenir l’oportunitat de rectificar.
Jo fa molt de temps que vaig denunciant coses molt i molt estranyes a ERC ( en lloc de denunciar el que ens passa a Espanya amb la tranquilitat de que anem tots a una cap a la independència), molt partidisme, poc país, massa pensar en eleccions, poc en plebiscitàries, molt en tripartit i poc en la independència.
Evidentment, que jo denunciés el que veia, no ha agradat a molts militants d’ERC del sector que va a mort amb ERC encara que es tiri per una finestra, però si m’ha valgut per a que, ahir mateix bastants simpatitzants i, alguns militants d’ERC, realment preocupats per la independència, em diguessin que renunciaven a seguir en el partit.
A tot ells els vaig contestar el mateix: No es soluciona si marxeu d’ERC, es soluciona si feu veure a ERC que el que toca ara és la independència. Si en una setmana ho podem sol.lucionar haurem d’oblidar i treballar per a construir el nostre país.
A partir d’ara tot s’ha de fer públicament per a no permetre cap manipulació més per part d’ERC....
Només demano dues coses a ERC: seny i país.