ARA, EL MAL JA ESTÀ FET !!!!

S'han destruït els ponts de la confiança i de la veritable unitat de tot el procés, ara es podran intentar reconstruir-los però ja no seran iguals de sòlids i forts i menys amb una campanya electoral a la vista a on la unitat quedarà en segon pla per donar pas a els interessos de partit, ja s'ha demostrat aquets dies, sols cal veure els articles i contra-articles, declaracions i contra-declaracions, sols cal donar un cop d'ull a l'entorn i queda clar q...ue tota aquella trempera post 9N i inclús la que va provocar la conferència del President al Fòrum, la primera vegada que un President de la Generalitat ha marcat un full de ruta creïble cap a la independència de Catalunya, s’ha esfumat i ha donat pas a un sentiment de frustració permanent.
És curiós veure aquets dies la premsa de Madrid i les tertúlies de les TV de la caverna com ja es freguen les mans davant la nostra pròpia divisió i això és mala senyal.
Diuen que no hi ha més cec que aquell que no vol veure i en aquets moments estem tots cecs i sols volem mirar allò que creiem o suposem que volem veure sense calibrar que estem deixant de veure allò que realment li convé al nostre país i que no es altre cosa que la unitat.
Hi ha una dita en castellà que diu: “Entre todos la mataron y ella sola se murió” i això és el que estem fen tots plegats amb el procés, exactament això.
Cadascú pot tenir la seva idea del per què de tot plegat i com és habitual n'hi ha de tots els colors, som un país a on a cada casa hi ha un entrenador de futbol i un gran polític que saben el que s’ha de fer i el que no en cada moment per guanyar el partit o per governar el país i així ens va i així pot acabar tot plegat i la culpa sols serà nostra i no valdran excuses de mal pagador i voler donar la culpa a aquell o al altre.
Si això no ho encaminem units ho tenim perdut, ara ja ho tenim malament, sols si ens deixem de mirar cadascú el nostre melic i fem un esforç cap a la unitat del país ens en podrem sortir malgrat les ferides de les últimes setmanes que podran cicatritzar però quedaran visibles.
Ara lo més fàcil seria començar a nombrar i buscar els noms dels culpables i dir que si aquell o l’altre, que si aquell vol i l’altre deixa de voler, si aquells van fer allò i aquells lo altre, si uns són més i els altres menys....això seria lo fàcil i el pitjor que ara podem fer i en canvi estem fent tots plegats.
Dubto molt, com he dit al principi, que la confiança mútua entre nosaltres mateixos torni a ser la mateixa de fa tant sols unes setmanes abans, però no tenim cap altre remei si no volem perdre l’última oportunitat per tornar a aixecar tot això que nosaltres mateixos hem tirat per terra i continuar el camí cap a la llibertat i la independència.
De nosaltres i sols de nosaltres en depèn tot plegat.