REFLEXIONS EL DIA DESPRÉS DE LA V CATALANA I L'ANIVERSARI DE LA CONSULTA D'ARENYS.

Em vaig emocionar contemplant la diversitat de persones que tenia al meu voltant al tram 58 de la gran manifestació cívica que vam protagonitzar les persones que tenim un anhel i un objectiu comú; poder votar lliurement per determinar quin és el futur polític que volem per al nostre país, Catalunya.
Reconec que fins al dia d'avui era dels que estava totalment convençut de que el 9 de Novembre els ciutadans de Catalunya seriem convocats a les urnes i podríem votar, cada un amb les seves pròpies conviccions, però que el resultat final de la votació seria majoritàriament favorable a constituir Catalunya com un Estat independent.
Però avui, fent un repàs dels mitjans de comunicació estatals (manipuladors, tendenciosos i mentiders) premsa, radio i televisió, com els mitjans catalans i escoltant les diverses manifestacions d’alguns líders polítics, tant d’aquí com de Madrid i altres llocs de la geografia espanyola, arribo a la conclusió, i vagi per endavant que voldria equivocar-me, que el 9 de novembre els catalans no podrem exercir el nostre dret inalienable de votar per decidir el nostre propi futur com a nació.
No entraré aquí en els motius que hem porten a aquesta conclusió, més enllà de percebre, amb diàfana claredat, la ferma postura del govern de Madrid, suportada pels partits polítics d’abast nacional, d’impedir el lliure exercici democràtic d’acceptar que els catalans ens manifestem a les urnes sobre una més que probable secessió del estat espanyol.
Seria contraproduent, tant a nivell intern, com internacional, donar una pobra imatge traient al carrer unes quantes urnes sense ordre ni concert, ni col•legis electorals ben definits, ni cens de votants complert, ni campanya institucional promovent el vot i la participació. Circumstància, que per altre lloc no ens portaria enlloc, més enllà de fer el ridícul.
Estic totalment convençut que el govern de la Generalitat està preparant la operativa, dins de les seves possibilitats, (urnes, paperetes, logística i llistes), i així penso que ho ha de fer fins a la darrera hora. Cal esperar que el Gobierno de España imposi la seva prohibició total i absoluta emprant-se amb determinades lleis constitucionals, discutibles, però que ells ho vestiran de solemne legalitat.
Conclusions:
-El govern català i els partits que han donat suport a la consulta hauran complert amb els seus compromisos i promeses electorals davant del poble de Catalunya, que és qui els ha elegit. Davant de la comunitat internacional és farà palès la posició d’uns i d’altres, en el que hi haurà un clar perdedor: el opressor govern d’Espanya, trepitjant la voluntat d’un poble de exercir el seu dret a la autodeterminació: “Tots els pobles tenen dret a la seva lliure autodeterminació establint lliurement la seva condició política, social i cultural, segons el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de l’ONU que va entrar en vigor l’any 1976 i ratificat pel estat espanyol el 27 de Juliol de 1977”.
-El següent pas te de ser el de convocar eleccions al parlament català, anticipades, a la major brevetat possible en la que els partits partidaris de la independència o reflecteixin clarament en els seu programes electorals. Si s’aconsegueix una majoria clara i aclaparadora en favor de la independència, el mateix dia que és constitueixi el nou parlament és té de fer la Declaració Unilateral d'Independència i des de aquell mateix moment proclamar-nos país sobirà. VISCA CATALUNYA LLIURE !!!