l'últim consell d'administració de Spanair, condemnats a pagar 10,8 milions d'euros.

Els advocats de l'últim consell d'administració de Spanair, condemnats a pagar 10,8 milions d'euros de forma solidària i a una pena d'inhabilitació de dos anys, tracten d'interpretar una innovadora sentència que ha enxampat per sorpresa tant a l'ex consell de l'aerolínia fallta com a la pròpia Generalitat de Catalunya.

La fallada es fonamenta en un únic punt: el retard amb el qual es va presentar el concurs de creditors de la companyia presidida per Ferran Soriano. El jutge sosté que la cúpula va cometre un retard suficientment culpable, mentre que l'antiga adreça entén que tan sols es va demorar 27 dies.

Qüestió de dies?

La sentència és clara, però els seus matisos mantenen en suspens als assessors jurídics dels condemnats. L'antic consell d'administració de Spanair reconeix que va retardar la presentació del concurs de creditors, però diu que "l'única demora reprovable" és no haver-ho fet immediatament després de la ruptura de les negociacions amb la companyia Qatar Airways el 31 de desembre de 2011 en comptes de fer-ho el 27 de gener de 2012.

Soriano va explicar durant el judici que ja al maig, la companyia s'havia plantejat presentar el concurs de creditors davant la situació d'inviabilitat en què es trobava. Però els 56 milions d'euros de finançament que va rebre amb l'entrada de l'empresa pública Avançsa –en representació de la Generalitat--, mitjançant un préstec participatiu van perllongar l'agonia uns mesos fins que la ruptura de negociacions amb Qatar per aconseguir un nou soci en l'accionariat va truncar l'anhelat objectiu.

"Fugida cap a endavant"

És llavors quan es va donar pas a converses amb altres companyies. És el cas de la xinesa HNA, amb la qual amb prou feines s'havien fet uns contactes elementals, però que van ser difosos com a seriosos i avançats per aparentar que la companyia espanyola anava bé, encara que no era cert, segons afirma el jutge en la sentència.

De fet, la fallada assegura textualment que el consell de Spanair va tractar de simular que tot anava ben quan, en realitat, la companyia havia perdut la possibilitat de sumar un soci industrial.

Aquest periple, de gairebé un semestre, és el que el jutge ratlla en la sentència com una "fugida cap a endavant". Però el consell de Spanair retreu al magistrat aquest enfocament ja que, en la seva opinió, "la diferència no és de cinc mesos sinó de tan sols 27 dies, segons la sentència".

Spanair va cessar la seva activitat el 27 de gener de 2012, deixant en terra a gairebé 23.000 passatgers. Tres dies després, l'aerolínia que havia d'elevar a l'aeroport del Prat com a referent europeu, va presentar el concurs de creditors amb un passiu de 474 milions d'euros.

Inhabilitació d'institucions i empreses

Tant la Generalitat com l'ex consell d'administració ja han anunciat que recorreran davant l'Audiència Provincial de Barcelona la fallada que els imposa una multa de 10,8 milions d'euros i la inhabilitació de la majoria dels acusats durant dos anys.

Però encara queden interrogants que ni tan sols el departament d'Economia i Empresa, de qui depèn Avançsa, pot resoldre. El jutge ha incorporat a la sentència una legislació molt recent que equipara la inhabilitació de les empreses a la de les persones físiques.

Gaspart i Cordó, al marge

En el cas d'Avançsa, la fallada suposa perdre la gestió de patrimonis aliens durant dos anys. És a dir, no podrà participar en altres empreses alienes a la seva pròpia activitat en les quals tingui interessos, com ocorre en les seves participades, entre les quals es troba Ficosa.

La resta d'institucions presents en el consell de Spanair –empreses de dret públic- incloses en la sentència com Fira de Barcelona, Catalana d'Iniciatives i Turisme de Barcelona a través d'Inversions Turístiques i Comercials, tampoc podran exercir aquests drets.

Nova legislació

Donada la novetat de la normativa incorporada a la fallada i l'escassa jurisprudència sobre la seva aplicació, s'obren nombrosos interrogants legals.

Els defensors dels acusats hauran de recórrer un viacrucis del que ja s'han salvat Joan Gaspart en representació de Turisme de Barcelona i Agustín Cordó, president de Fira de Barcelona, que han quedat al marge de la fallada des del punt de vista personal. No així les institucions a les quals van lligats els seus noms, que sí hauran de fer front a la multa de 10,8 milions al costat de la resta d'acusats.