Perdoni'm que sigui tan cru, però algú ho havia de dir.

Si els espanyols es plantegessin que no tenen dret a tenir un Estat si abans no fan totes aquestes neteges i meravelles que nosaltres volem fer, faria cinc segles que Espanya no existiria. És a dir, ni hauria començat a existir mai perquè no hi ha hagut ni un sol dia de la vida d'Espanya que no hagi estat una vulneració flagrant de tots i cadascun dels codis de la decència política, moral, ètica i d'unes quantes lleis més, algunes que impliquen crims de lesa humanitat, com el genocidi físic, religiós i cultural a les Amèriques i el cultural que porta segles intentant a Catalunya, País Valencià i les Illes.

Sí, és clar, procurem fer les coses be. Però també deixem de posar-nos tants requisits per poder ser lliures perquè cap poble de la terra ha de complir amb cap llista de requisits per poder assolir el dret més bàsic, el dret a SER, a ser lliure. Oi que per reconèixer el dret d'una persona a seguir viva i a ser lliure no li demanem que sigui especialment ètica, moral, neta, polida, etc. etc.?

Perdoni'm que sigui tan cru, però algú ho havia de dir. Mai he sentit a tots aquests talibans de la puresa que prefereixen rebentar l'autodeterminació dels catalans si no compleix determinats requisits o la lidera segons qui, qüestionar que Espanya pugui continuar tenint un Estat malgrat que sovint és un país governat per partits enormement corruptes, per corruptes que normalment queden impunes, tant del PSOE com del PP, i que retallen als seus i ens fan retallar als demés el doble del que retallen als seus, també amb absoluta impunitat, inclosa la impunitat electoral, com ja hem vist.

Respectem-nos una mica més a nosaltres mateixos. Els catalans no tenim pas cap cromosoma de més o de menys que impliqui que som l'únic poble de la terra que ha complir no sé pas quins requisits de puresa ètica i genuflexions per gestions polítiques concretes com a condició prèvia per poder ser un Estat lliure i sobirà. No som millors ni pitjors que els espanyols, els francesos, els italians, els holandesos o els portuguesos. I quan abans ho assumim, abans deixarem de faltar-nos al respecte a nosaltres mateixos, tant o més del que ho fan els espanyols.