D’ara endavant hem de vigilar amb qui ens posem al llit. Endavant amb un somriure. We can.

I si demà Junts Pel Sí, prenent Espriu com a referència, presenta un altre candidat que possibilite l’acord, no caldrà fer eleccions a març. O és que el 27S enganyaren la gent dient-los que eren eleccions plebiscitàries i realment eren presidencials? Els qui han donat ales a CSQP són els qui han vinculat a mort Mas i independència, com si ambdues coses foren impossibles de separar. No sé si caldrà sospitar que Convergència sense Mas de candidat a president es retiraria del procés independentista. És així? Perquè si és així qui realment resultaria ser un frau al procés seria Convergència. És una simple especulació. O potser toca raó. No ho sé. En qualsevol cas crec que carregar les culpes a la CUP és fer-la servir de boc expiatori d’un procés que s’ha gestionat mal a partir del moment en què Junts pel Sí no va obtenir la majoria necessària per a fer Mas president. I posa en evidència el paper subaltern que se li ha donat a la CUP en el procés. Que jugaven de “bulto” i només se’ls havia de tenir en compte si seguien el dictat del Junts pel Sí. Sembla ser que els 10 diputats de la CUP no formaven part del full de ruta traçat. Bé, doncs, llavors caldria haver actuat amb un altre full de ruta en el que Mas ja no tinguera el paper ben bé messiànic que se li ha atorgat. La posició contrària a Mas per part de la CUP servia més per a eixamplat l’espectre de diputats a favor de la independència si es deixava a CSQP defensant un referèndum impossible quan tenia l’oportunitat de donar suport a un canvi social important a Catalunya, i Espanya que prenguera exemple. En comptes d’això els han donat una alegria i oxigen. Ara ja no són els qui proposen un referèndum ridícul i impossible, perquè ara ja no tenen l’espasa de Damocles i ja no hauran de triar entre l’Espanya Impossible o la Catalunya Possible. I si hi ha eleccions març i Junts Pel Sí, o els dos partits per separat, no arriben a la majoria necessària i la CUP resisteix la sotragada? No tornaran a estar en el mateix atzucac? És ara que cal resoldre el problema. I el problema és diu Mas. Ho ha sigut des del primer moment. Mas com una única possibilitat i el xantatge permanent a la CUP ha estat un suïcidi col·lectiu. Cal refer ponts ara mateix. Pensar que març solucionarà el problema perquè es bandejarà la CUP com a part del projecte independència és un error descomunal. Més val un entic (ara) que dos te’n donaré (a març). Ara hi ha 72 diputats favorables a la independència sense Mas. Aquesta és la victòria. Si voleu podeu continuar a posar la independència entre Mas i la paret. Serà una victòria malbaratada , i potser irrepetible,.
Ara mateix és innegable que una bona part de l’alegria sí que ens l’han robat (però tornarà). Però el que no ens han robat (almenys a mi) és la il·lusió i la determinació.
I una darrera cosa, no menys important, és que potser per fi deixem enrere la ingenuïtat. I, encara que avui costi, no caurem en la rancúnia (que seria una doble victòria per als unionistes).
Això que volem fer és molt gros, i per tant, molt difícil, i s’ha de voler per sobre i per davant de tot, altrament, no ens en sortirem, com acabem de veure.
Però ens en sortirem.
Espero que a més de ser una visió positiva i un munt de desitjos – que comparteixo- avanci que faran Convergència, ERC i l’ANC. Ara sí, és clar s’ha de fer campanya a favor de les opcions de proclamació de la república Catalana de tots. Abandonem els sectarismes i les il·lusòries promeses de referèndums que mai arribaran. La nostra esquerra independentista és ERC i la nostra dreta independentista és Convergència, tot el demés és l’esquerra espanyola que fa segles enganya als catalans donant més valor a la seva ideologia que al país i ens ofereix paternalistes i il·lusòries ombres xinesques de l’autodeterminació.
L’autodeterminació és votar per una opció que garanteixi la proclamació de la república de tots, que sigui majoria, i que ho faci, tant si eren i tornaran a ser de dretes, o si son d’esquerres.
Anar a noves eleccions amb una sola llista unitària té els seu avantatges. Potser el principal seria que permetria al president Mas donar un pas al costat amb elegància, no per imposició de la CUP, sinó a partir de les seves pròpies paraules quan va dir que ho faria si la seva presència era un destorb. Aleshores el candidat a la presidència de la Generalitat podria ser el cap de llista, que mèrits no n’hi falten, i Artur Mas entraria igualment al govern i al parlament a seguir treballant eficientment per la independència.
La independència ja no està a un pam. Pot ser mai ho ha estat i no ho sabíem. Previsiblement en març hi haurà eleccions autonòmiques a Catalunya. Ara per ara és l’únic dret a decidir que s’ha guanyat. Pot ser ens sembla poc. En 1978 va semblar molt. Per tant, s’ha avançat. S’ha avançat molt. No tant com alguns voldríem. Sense nervis ni presses cal continuar. No sabem si està a un pam o a la volta del cantó, però sabem en quina direcció està. Sense defallir, malgrat tot, cal continuar el camí que abans altres van traçar, quan semblava un impossible. Ara, almenys, sabem de cert que és possible. Endavant amb un somriure. We can.