Em sembla bé començar a parlar del deute amb els organismes internacionals, però posar xifres abans d'hora em sembla temerari.

"El criteri que el nostre govern s'estimaria més posar sobre la taula de negociació amb l'Estat espanyol sobre la quantitat del deute públic de què hem de fer-nos càrrec és la despesa estatal efectiva a Catalunya, en lloc del nostre PIB, la demografia o el lucre cessant. El criteri de la despesa de l'Estat és el que més es fa servir en dret internacional. Equivaldria a l'11% del bilió d'euros que importa el deute públic d'Espanya", afirma Junqueras.
El cert és que quan els inversors internacionals i la Comunitat Internacional, segui a la taula de negociació España i Catalunya, aquesta xifra es mourà força. El que no pagarem amb violències varies, ho pagarem amb deute. Hem d´estar preparats per assumir una xifra que anirà entre el 16 i el 19% de deute espanyol. Una vegada no puguin comptar amb el PIB català, no volen quedar amb un deute gaire superior al 100% del seu PIB, que rondarà els 850.000 Milions d´?. Tant de bó!

De cap de les maneres ens correspon assumir un percentatge de TOT el deute espanyol. Només hem d'assumir el deute de l'Estat per les inversions fetes a Catalunya (NO el corresponent a inversions fetes fora de Catalunya) i repartir el deute no territorialitzable (defensa, assumptes exteriors, etc.). I, com a contrapartida, rebre el mateix percentatge de tots els actius corresponents (fons del Banc Central, del Tresor, de la Seguretat Social, etc.).

Em sembla bé començar a parlar del deute amb els organismes internacionals, però posar xifres abans d'hora em sembla temerari. Si donem la mà ens demanaran el braç. Nosaltres hem de fer com si només estiguéssim disposats a donar l'1% i les gràcies. Després ja negociarem.