Així les coses, resulta bastant fàcil establir quines podrien ser les tres condicions que ERC i DL haurien d'imposar a PSOE i Podem per, com a molt, aconseguir l'abstenció:
- Un referèndum legal, acordat, només per Catalunya i amb pregunta binària sobre la independència.
- En conseqüència, que el nou govern espanyol retiri la querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.
- Repetir la votació de la declaració rupturista al Parlament i que el PSC i CSQEP s'abstinguin. Abstenció a canvi d'abstenció.
L'odissea que està vivint el PSOE per si ha de pactar o no ha de pactar amb Podem serà una broma comparat amb quan hagin de negociar amb Esquerra Republicana (ERC) i Democràcia i Llibertat (DL) l'abstenció dels 17 diputats independentistes que sumen les dues formacions al Congrés. Si no hi ha aquesta abstenció, PSOE i Podem no sumen prou com per investir Pedro Sánchez com a president espanyol. (L'altra possibilitat matemàtica és un pacte PSOE-Podem amb abstenció de Ciutadans però ja han dit que no ho faran).
La intenció de republicans i convergents és votar no a qualsevol candidat del PP, es digui Mariano Rajoy, Soraya Saénz de Santamaría o qualsevol altre. Pel que fa a Pedro Sánchez, ERC i DL també tenen a hores d'ara la mateixa posició de sortida: votar no. Però també pot resultar contemplable pensar que, sobretot ERC per allò de la proximitat ideològica, es pugui replantejar un canvi i passar del no a l'abstenció per facilitar un govern socialista-podemita.
De la mateixa manera que Podem tenia unes línies vermelles per donar suport a Pedro Sánchez, ERC i DL també en tenen de preparades per quan un hipotètic acord PSOE-Podem faci necessari aquest posicionament de les dues formacions independentistes. La principal línia vermella és el referèndum. Com que aquesta condició deixarà de ser sine qua non per Pablo Iglesias, els encarregats de que ho torni a ser seran convergents i republicans.
Quan ERC i DL decideixin votar no a Pedro Sánchez, des del PSC i Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) es recordarà (ja s'ha començat a fer) que votaran el mateix que el PP. Bé, és exactament el mateix que van fer PSC i CSQEP fins a tres vegades en dos mesos en la investidura d'un president de Junts pel Sí. Resulta lògic pensar que si el PSC, CSQEP i PP van votar no a un president de CDC/ERC, ara CDC i ERC voti no a un president del PP o a un altre pactat entre socialistes i Podem. ERC i DL no tindran cap mania en aquest sentit.
És més, CSQEP no només va votar no dues vegades a Mas i una a Puigdemont sinó que també va votar no a la declaració rupturista del 9 de novembre. Va votar no. No es va abstenir. Va votar no al costat del PSC, del PP i de Ciutadans. Es podia haver abstingut però va votar no malgrat el potent annex social que hi va afegir l'acord JxS-CUP. El no o l'abstenció va provocar un lleuger debat intern a CSQEP però es va resoldre amb el vot negatiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario