Manda Webs!!!!!!!

Llegia fa uns dies a El País que un expresidiari portugués havia aconseguit fer-se passar durant mesos per un economista expert de la ONU, un perfecte tertulià que es va fer famós a base de conferències i entrevistes en mitjans de comunicació. “El prestigiós setmanari Expresso publicava el 15 de desembre una llarga entrevista amb el fals consultor de la ONU a doble pàgina, acompanyat d’una gran fotografia on apareixia seriós, enfundat en un elegant abric fosc i mirant a l’horitzó, amb una carpeta de papers sota el braç que, segurament, contenia un informe econòmic copiat d’internet”, –deia l’article de El País, titulat El tertuliano perfecto era falso.

Artur Baptista da Silva, que havia estat condemnat diverses vegades per falsificar documents i xecs, parlava bé i deia el que el seu públic volia sentir. Va enganyar tothom, i no és d’estranyar. Com no ha de poder passar-se per economista expert de la ONU si tenim polítics que, com Mariano Rajoy, el primer que diuen quan es parla de diners cobrats en negre dins de sobres és un irònic “Sí, hombre”. Ni Belén Esteban a Sálvame Deluxe s’hauria explicat millor que ell.

També María Dolores de Cospedal va deixar anar a la SER una d’aquelles perles que passarà a la posteritat i que tots els filòsofs de Twitter tuitejaran com qui cita a Benjamin Franklin: “Si es verdad, será verdad, y si no lo es, pues no será verdad”. Pell de gallina.

Estem tan acostumats a la mediocritat, que quan algú despunta i ens diu que si ens aixequem ben d’hora serem imparables, som capaços de no anar-nos a dormir. La mediocritat és la norma, i ho tenim tan integrat que ja ni ens sorprenem quan sentim els polítics o escoltem tertulians com Tomás Roncero, que fa un parell de dies va tuitejar una altra frase digna de picar-se en pedra: “Viva España joder. Toma Merkel. Cojones y españolía. Somos los mejores, bueno y qué. Orgulloso de ser español”.

Amb una mica de seny, ni Tomás Roncero ni María Dolores de Cospedal mai no seran els nostres ídols, i a aquells per qui sí ho siguin, només ens queda desitjar-los dues coses: sort i españolía. Que se la quedin tota.