El procés pel dret a decidir.

Dimecres passat el Parlament de Catalunya va aprovar una la Declaració de Sobirania que reconeix el poblede Catalunya com a subjecte polític i el seu dret a decidir la relació que vol establir amb Espanya.

El dret a decidir és l’únic camí per resoldre el conflicte amb l’Estat i és una bona notícia que el Parlamentengegui el procés, però caldrà ser molt curosos amb el procés. En primer lloc, cal garantir que ningú nos’apropiï del dret a decidir, és un procediment que ha de ser del conjunt de la ciutadania de Catalunya i no delGovern ni de cap partit polític. Cal no lligar l’ecercici del dret a decidir amb cap resultat concret, cal nocondicionar el resultat lligant una possible consulta a un resultat concret, perquè és imprescindible que totesles veus i totes les sensibilitats del país participin del procés. És necessari, doncs, sumar més actors al procésmés enllà d’altres grups parlamentaris, que la societat civil en sigui protagonista, que sindicats, plataformes, organitzacions i associacions formin part dels espais de decisió i assessorament del Parlament de Catalunya.

I, per sobre de tot, cal garantir la cohesió social i cal lligar el procés del dret a decidir a un procés més ampli apartir del qual replantegem el model de societat: laboral, econòmic, ambiental, democràtic, etc. Cal que posemsobre la taula les condicions de vida de la gent de Catalunya, així com el replantejament del sistema políticactual, ja que no podem fer aquest procés, per exemple, acceptant i normalitzant la pobresa que hi ha aCatalunya ni tampoc amb impunitat per als responsables de casos de corrupció que veiem massa sovint a totl’Estat.