Evidència. Alguna cosa no s’està fent bé. Espanya ha viscut durant molts anys, sobretot durant l’era Aznar, pensant que el país gaudia d’una salut econòmica envejable arreu. Encoratjats per uns missatges positius, alguns trucs de la publicitat, i l’eufòria general molts van decidir estirar més el braç que la màniga. Un divendres qualsevol Espanya vivia entre les millors economies del món. El dilluns següent ens despertàvem amb la pitjor crisi financera en molt de temps.
Quan la societat és incapaç d’explicar-se una conseqüència es que algú no ha fet els deures. I aquí, més enllà de les variables polítiques, de les corrupteles i dels sempre famèlics agents financers, hi ha un culpable clar. El periodisme ha perdut la seva funció essencial, explicar als ciutadans la realitat. Més preocupats per agitar les masses i arronsar-se al poder, els grans massa media han fracassat en la seva vocació de servei ciutadà.
El darrer exemple n’és la mobilització de la caverna mediàtica espanyola. Madrid sembla, a dia d’avui, no voler creure que una majoria catalana vol decidir el seu futur. Al carrer, ningú s’explica aquest gir aparentment tant brusc. Però tot fet sempre és conseqüència d’una sèrie d’actes. El defallit Estatut d’Autonomia, les sentències del Tribunal Constitucional, l’espoli fiscal, les desqualificacions, el centralisme i recentment la por, els insults i les amenaces n’expliquen el procés. I ara qui serà el valent que els hi explicarà que l’enemic el tenen a casa, i que no som precisament els catalans?
No hay comentarios:
Publicar un comentario