Generació perduda?

Sempre es parla que el futur d’un país és la joventut que va pujant. És molt diferent la generació que ara té entre 50 i 60 anys que no pas l’actual. Des de fa uns anys, arribar a fer una carrera universitària sembla un precepte imprescindible per qualsevol jove. Abans no era així i pocs hi podien arribar. Potser d’uns 20 anys cap aquí s’ha produït una universalització de la universitat. Mai més ben dit. Qui més qui menys hi pot arribar o és el desig dels seus pares.
Malauradament tot i els esforços que hem realitzat molts dels joves, vivim en una societat en la qual un títol universitari val menys que abans. Us explicaré una anècdota. Acabat de llicenciar, em vaig posar a buscar feina del que vingués. Vaig anar a una empresa amb el meu currículum on hi posava que era llicenciat. La titulació em pensava que seria un fet decisiu per aconseguir feina, però sabeu què em van dir? No t’agafem perquè ets llicenciat, busquem gent menys qualificada.
Des d’aquell dia em vaig començar a preguntar per què m’havia esforçat tan per arribar a la universitat? El meu esforç de què havia servit? Per sort, tinc feina, no del que vaig estudiar però en tinc. Però ara és quan comencen a arribar una sèrie d’interrogants. I la generació que puja ara, què farà? Només cal mirar les dades de l’atur entre els més joves per començar a donar voltes.
Després de les últimes dades ens trobem que més del 50% dels joves està sense treballar. Aquesta dada és prou reveladora. Però a més cal fer una altra reflexió, quin sou tenen els joves que per sort tenen feina? Arriben als mil euros o ni això? Aquest és el futur que hem d’anar preparant?
Reflexionant ràpid sobre el tema veureu que: tenim la generació més ben preparada des de fa molts anys però aquests joves no poden treballar perquè no hi ha feina o bé perquè no els hi donen oportunitats. Encara més, els pocs que treballen tenen uns sous que fan riure. Hi ha futur per davant?
Vist tot aquest drama, què han de fer els joves? Molts opten per marxar a provar sort en un altre país. D’altres esperaran la seva oportunitat aquí i per la resta veurem com una generació s’ha perdut pel camí. Per sort, el govern central ha començat a moure fitxa (davant la galeria).
En els propers dies s’aprovarà un paquet de mesures perquè els joves puguin tenir la seva feina. Si fa un temps tot passava per ser emprenedor, ara passarà per ser autònom (no ho dic de manera despectiva). Els joves (nois) de menys de 30 anys i noies fins a 35 anys pagaran com a molt 50€ per fer-se autònom. Aquesta ajuda només serà per 6 mesos.
Aquesta és la recepta per no perdre una generació. Si ets jove, fes-te autònom i emprenedor, gràcies a això tots tindrem un millor futur. Em fa l’efecte que no tot passa per fer mesures com aquesta. Està bé, però no tothom ha de ser emprenedor. Per ser-ho, cal tenir idees i portar-ho a la sang. Emprenedor no ho pot ser qualsevol, però pel que sembla aquesta és l’aposta del govern central. A partir d’ara tots els joves hauran de ser emprenedors.
No sé si passarà com quan era petit i em deien “tu arriba a la universitat i ja veuràs com tindràs feina”. Ara aquesta frase la substituirà el govern per “tu fes-te autònom i emprenedor que ja veuràs com tindràs feina”. Malauradament, si no es prenen mesures per incentivar el consum de ben poc servirà tenir tants emprenedors. Veurem què passarà d’aquí un any, a veure si l’atur juvenil arriba al 60% o baixa del 50%. El que tinc clar és que s’està perdent una generació i ningú fa res per evitar-ho.