Generalitzar es molt lleig..

En conclusió, la gent desconfia de la “classe política” i més arran dels últims casos de corrupció, on veuen que els polítics queden impunes a les acusacions. I és veritat, queden impunes a les acusacions perquè son només això acusacions; acusacions que han d’acabar demostrant-se per poder tenir sentència. El problema principal del tema de la corrupció política és que és mediàtic, dóna audiència, ven diaris i proporciona oients. Només sortir a la llum un indici en una investigació sobre corrupció, ja està sentenciat automàticament pels mitjans de comunicació, veritat que més per uns que per uns altres; però en general tot sembla que els hi costa una barbaritat utilitzar termes com indicis, proves, investigació i la fantàstica “presumpta” que quan es pronuncia es fa amb un rintintin tan exagerat que és gairebé molest En definitiva, dir que hi ha una investigació sense proves definitives i que segurament és un problema de justificació “d’ingressos” no mola gens, mola més posar nom a la trama, dir que hi ha proves que apunten a… etc Amb això no vull dir que tots els casos de corrupció que estan sortint últimament no siguin verídics, només dic que d’entrada els polítics són sospitosos de corrupció només per el fet de ser polítics. Això és lamentable perquè a més de no ajudar a la investigació, embruta la imatge d’uns polítics que, ara per ara, amb la situació de crisi que afecta al país ja tenen pocs admiradors. Els tòpics fan mal a tothom i generalitzar és molt lleig, excepte clar si parlem de política, aleshores no passa res.ç Els mitjans de comunicació només venen quan un polític és acusat de corrupció o quan fa alguna animalada, i mai quan gràcies a acords s’arriba a alguna millora social o de país. La culpa no només és dels mitjans de comunicació, també tenen culpa els polítics que sembla que dir que un company de partit és un aprofitat i que immediatament el faran fora costi calers. És com una norma que quan es preveu que un polític quedarà condemnat per corrupció, dimiteix del seu càrrec al govern o partit per no embrutar la imatge dels companys, i el més espectacular és que se li admet… Si enlloc de fer tot aquest circ se’l expulsés o cecés fulminantment i se li exigissin explicacions públiques des del mateix partit o govern, potser ajudaria a mostrar que no tots els polítics són iguals o com a mínim no tots els partits. Però sembla que fer això és un tema complicat. No s’adonen que la cordialitat entre polítics fa més mal que bé en genera. La població i la “classe política” han de tornar a trobar-se, s’ha de trobar la manera de recobrar la confiança perduda. Crec que els mitjans de comunicació i els polítics haurien de fer un esforç conjunt per explicar la realitat política del nostre país i així potser recuperar entre tots la confiança en el sistema que, no ho oblidem, ens ha portat a ser el que som i ens ha de portar al que volem ser.