Podemos-ICV diuen que no són nacionalistes, sinó "universalistes", MARE MEVA !!!

Tota la raó. Aquests "podemistes" i gent ICV, no entenen res de res, com les criatures. En el fons són una colla de covards als quals els fa por el govern espanyol, i no podrem comptar amb ells per a res. Llegeixen el País, i duien que no són nacionalistes, sinó "universalistes", mare de déu quina colla de criatures "pijes" dels collons! No han passat gana en la seva vida!

 No és una qüestió de dretes o esquerres, ni d'independentistes-unionistes, sinó de maduresa-immaduresa. Si, a més, a la maduresa hi afegeixes el component intel·ligència, aleshores t'apareix en Mas. Desitjo que en Sànchez i en Romeva -la Casals ja ho ha demostrat- també tinguin aquesta confluència entre maduresa i intel·ligència. (que avui dia costa tant de trobar a l'esquerra catalana i que tan necessària és)

I em temo que el seu problema es la manca de maduresa: reivindica la llibertat de Catalunya com segurament tambe reivindica els drets dels palestins o dels indigenes de la selva amazonica, I segurament estara molt disposat a manifestar-se a favor de qualsevol d'aquests objectius pero, com fan els nens, es incapac d'entendre que nomes demanant-les les coses no passen, que cal triar uns pocs objectius cada cop per a concentrar-hi les forces ("pick your battles" diuen saviament els americans) I que aixo vol dir prendre compromisos, prioritzar I no demanar-ho tot alhora. Com que no es prou madur (independentment de la seva edat - n'hi ha que no creixen mai) no s'adona de que els que prometen l'impossible ho fan perque no pensen cumplir les seves promeses I per tant son els ultims que hauria de votar. Aquesta gent odien en Mas perque ens tracta a tots com a adults, ens diu que si volem alguna cosa a la vida hem de prendre I prioritzar, quan ells voldrien continuar essent nens per sempre. Aquesta ha estat l'actitut que ha portat a la victoria i despres al desastre de Syriza a Grecia, on es moda donar-li la culpa de tot a la Troika - amb els resultats que tots hem vist. Per aixo poden ser bons tertulians, pero en el fons fan pena...

Per a mi, ho  dic com a reflexió final, tot sacrifici és bo si del que es tracta és d’assolir la independència. La política és l’art de la ductilitat i les oportunitats són úniques. Com he defensat sempre, per guanyar calia que ens ajuntéssim tots els que creiem que la sobirania de Catalunya és cosa nostra, dels catalans i les catalanes, sigui quina sigui la ideologia de cadascú, i no una concessió de tal o tal polític espanyol quan és a l’oposició.