Aconseguir la independència d'un territori de la Unió Europea, per mitjans pacífics ....

El què estem provant de fer és molt gros: aconseguir la independència d'un territori de la Unió Europea, per mitjans pacífics, amb l'hostilitat de pràcticament tots els estats i amb l'oposició més ferotge que ens podem imaginar d'un estat regit per una democràcia de baixa intensitat. Tot això en un context informatiu on la gran majoria dels mitjans ens juguen a la contra, mentint, difamant i escamotejant informacions. És la cosa més semblant a provar de guanyar una guerra contra un enemic més nombrós, més determinat i molt més ben equipat. Per entendre'ns, no es tracta d'organitzar una calçotada de cap de setmana.

Si estiguéssim organitzant una calçotada s'entendrien algunes actituds.
- A mi m'agraden molt els calçots. A més hi van una colla d'amics meus. Però me n'he assabentat que anirà aquell cunyat d'en Jordi, tan pesat, que li fa pudor l'alè i que sempre se m'asseu al costat i em fot uns rotllos insuportables. Si va ell, jo no hi vaig.

Això és una mena de guerra. Hem de lluitar amb tot i amb tots, amb el veí impresentable que ens tira les burilles al pati, amb el cregut que ens va fotre la núvia a l'institut, amb el nostre cap a la feina que ens puteja. Perquè si no lluitem amb ells, si ells no lluiten amb nosaltres, estem perduts. Si guanyem, cadascú podrà fer el seu camí. Si perdem, no hi haurà cap camí per fer, al menys en molt de temps.

Per això no entenc unes altres actituds.
- Jo no vull la independència si (insereixi aquí la seva condició preferida). Les condicions tots les sabem: si l'encapçala en Mas, si ens fan fora de la UE, si no fem un estat anticapitalista. Doncs els que diuen això, no són independentistes, així de clar. I directament, més val que s'apuntin al no i que deixin d'emprenyar. No és cap vergonya no voler la independència, pel motiu que sigui. El que és una vergonya i imperdonable, és dir que vols amb deliri una cosa i col·laborar a fer-la impossible amb les teves accions i les teves paraules, posant condicions que ningú posa en altres contextos.

Què pensaríem d'algú que ens digués:
- Jo sóc vegetarià, però mentre els tomàquets no tinguin el gust que jo espero i l'enciam sigui de bossa, prefereixo un bon entrecot de bou.
- Doncs nano, tu no solament no ets vegetarià, sinó que tens una cara dura com l'adamantium.

Als polítics catalans, especialment als líders, Artur Mas, Oriol Junqueras i David Fernández, i als directius de les entitats els demano que llegeixin amb atenció un article d'Enric Vila, "Culloden". El podran trobar a http://www.elmati.cat/article/4686/culloden-1745. Després es poden llegir la descripció de la batalla de Cefís. La podran trobar a https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_del_riu_Cefís. I que reflexionin amb molta cura si volen ser protagonistes d'un Culloden o d'un Cefís.

Perquè si trien un Culloden per curtesa de mires, incompetència personal, sectarisme o qualsevol altre motiu, ja cal que es preparin perquè els cobrirem de menyspreu. I això val també per a la classe de tropa, pels vegetarians anti-tomàquet i menjadors d'entrecot.