Ser humà i no morir en l'intent: estàs segur que no tenim cap responsabilitat en les guerres de Palestina, Síria, Iraq, Afganistan, Somàlia, Darfur...? Segur, segur del tot?

Ser humà i no morir en l'intent: et lleves al matí i si tens la sort de tenir una feina que et permeti arribar a final de mes, comences el dia preocupant-te per la situació política del teu país, per la desena crisi de refugiats, a dinar amb l'última del govern espanyol, t'empasses imatges cruixidores dels últims morts en vaixell, i et vas lamentant de la naturalesa humana, et sents culpable i corresponsable d'alguna manera, i al final del dia, si vols rendir l'endemà i conservar la feina, mires de distreure't per poder dormir. Efectivament, les persones volem reconeixement i certa seguretat en les accions que fem. No és tan fàcil com dir que acollim algú a casa i no, no podem abastar de cap manera tot el que passa en el món ara mateix, perquè tampoc cal oblidar que al costat de casa o molt a prop, hi ha un infant maltractat, una noia esclava sexual, i un veí que encara ha d'anar a menjadors socials, tot i tenir una feina, Ja en hi ha prou d'apel·lar a la culpabilitat de la gent. A casa nostra segurament tenim un fill que li costa estudiar, o un familiar malalt, o un amic amb problemes que també volem ajudar. Sabem com és la naturalesa humana, capaç de llençar contra els propis les pitjors armes, per tal de mantenir un poder econòmic o geoestratègic. Doncs organitzem-nos, fem alguna cosa de manera que no ens calgui sentir més culpables, i entenguem que contribuïm, però no de manera fosca, jugant-se els diners del lloguer o no sabent qui et poses a casa. Més transparència en com els nostres governs contribueixen venent armes, quins diners donen els governs, quines polítiques són capaços de fer, etc., perquè demà esclatarà un nou escàndol humà, i demà passat un altre, i els particulars, haurem de decidir, si anar a treballar, o anar a resoldre el món. No, tampoc és just apel·lar a que ja no fem cas, a que si no és notícia ens oblidem… Ja fa massa temps que tenim estudis que demostren que massa preocupació produeix un efecte protector en el cervell humà, que el fa desconnectar. Si apel·lem a la naturalesa humana, fem-ho seriosament, no atacant al sentit de culpa, perquè al llarg de la nostra història, els nostres familiars directes, van ser refugiats, a Europa vam viure la inquisició, i tots sabem que ens hem d'ajudar a nosaltres mateixos començant pels de més a prop i abastant al màxim, sense morir en l'intent.
Tota aquesta gent té dret que Europa l'acolla, pur humanisme. Ara bé, el dret fonamental és que haurien de poder viure als seus països i no haver d'eixir a un exili forçós, com sempre que parla l'esquerra somiatruites, voladora pels núvols no arregla res... pura xerrameca. Quan EEUU i OTAN han intervingut contra dictadors, feixisme islàmic i altres bàrbars... s'han llançat a traure el "no a la guerra" i les cassolades als balcons. El pacifisme acrític i hipòcrita té aquestes conseqüències i ara ens venen els arguments inservibles que no solucionen res.

A Síria només hi ha - hi havia - Palmira, no tenen petroli. Sense petroli, què importen milions de vides? Que alguns d'aquests milions siguin gent culte i molts d'ells parlin un anglès molt millor que el dels nostres, no té més que un detall estadístic. La paradoxa pan-arabica, és que prefereixin Europa abans que cap altre país veí xiïta, sunnita, etc. tots germans musulmans però amb armes russes o americanes.. En fi, Europa continuarà pagant els seus pecats colonials amb una quota de caritat cristiana, però venent armes, negociant en dòlars el petroli i oblidant-se que fa només 70 anys era tan bèstia i sanguinària com ho és ara el Hassad o estat islàmic. L'optimisme és un concepte auto caducat per sobredosi d'hipocresia.

Com és que la bona consciència tant sols s'ocupa del les conseqüències del que organitzen els amos del mon. Com és que no posen el mateix alè en fer quelcom pràctic, real i tangible per evitar les conseqüències de les maldats del món altrament es convivència amb els amos del món. Com és que ara surt a les notícies i en canvi ja fa molts anys que estan destruint aquest països i aquí cap consciència populista ens a advertit del tema, a qui els hi esta fent la feina? Casa meva es casa vostre si es que hi ha casa d'algú. Atureu les guerres. Atureu els bancs. atureu el petroli. Atureu l'urani. atureu les armes .atureu les televisions. atureu les drogues. atureu el poder.