El moviment independentista segueix recelant d'Artur Mas. Si des del Govern del PP Mas és l'únic culpable del procés, els socis d'Esquerra Republicana, i les entitats sobiranistes en el seu conjunt, creuen que Mas oferirà una oportunitat a l'Estat per arribar a un acord.
La paradoxa és que tots tenen una mica de raó. Sense Mas, l'independentisme mai hauria arribat tan lluny a Catalunya. Però amb ell al capdavant, els sectors més moderats consideren que tenen una garantia perquè les coses no se surtin de mare.
La campanya electoral es va iniciar aquest divendres, amb la Diada --perquè així ho va decidir Mas-- i amb una nova exhibició independentista, aquesta vegada a l'avinguda Meridiana de Barcelona, que recorre barris obrers i poc inclinats, a priori, al projecte de la candidatura Junts pel Si, en la qual figura el president de número quatre.
Orgull mundial
La manifestació va representar un nou èxit, encara que s'havia donat per amortitzada, perquè el bloc independentista està molt motivat, i, per quart any consecutiu, ha demostrat el seu poder.
Amb aquesta victòria al carrer, "que influeix, però on es decideix és a les urnes", com va assegurar Mas en un missatge institucional al final del dia, el cap de l'executiu català va voler que el Govern del PP reflexionés de nou. Després de dures paraules, per "la seva miopia, des de l'orgull imperial", Mas va reclamar el "dret a ser escoltats", amb la proposta de que "si és necessari canviar una llei, la canviem entre tots", en una vetllada al·lusió a la reforma de la Constitució.
Ara bé, fins a aquest punt va arribar Mas. No més lluny. Perquè a continuació va defensar el seu dret, si obté una victòria electoral, per majoria absoluta, a "implementar el mandat democràtic que ens hem donat".
Què pot esperar el PP i el PSOE?
Què vol dir? Què poden esperar els dos grans partits d'àmbit estatal? El PP segueix veient el procés com un projecte d'Artur Mas, però, en funció dels resultats, Mas ja no podrà pilotar-ho. Si Junts pel Si no té la majoria absoluta, i depèn de quatre o cinc, o els vuit diputats que les enquestes li atorguen a la CUP, tot pot canviar de la nit al dia.
I es pot accelerar una declaració d'independència, o la ruptura interna de la tota la coalició.
Per això, Mas segueix jugant les seves cartes. Encara ell és la garantia de conduir un procés amb ordre, amb la idea d'aconseguir un gran acord entre Catalunya i Espanya, com apuntava a Economia Digital el president de Caixabank, Isidro Fainé. Ho va constatar aquest divendres, després d'una enorme manifestació en la Diada, i ho va fer la passada setmana en un acte amb empresaris en la Cambra de Comerç.
Un viatge des de 2012
Només Junts pel Si, és a dir, només ell, com a interlocutor encara reconegut dels sectors econòmics i polítics de l'Estat, podria forçar un canvi en la relació de Catalunya amb Espanya, que no hauria de passar per una ruptura traumàtica.
La campanya ha començat, però Mas obre de nou la mà, conscient del suport que aquest divendres va tenir als carrers, i amb el desig declarat que les urnes avalin el viatge que va iniciar al 2012. S'ho juga tot, amb un alt risc, ja no només per a ell, sinó per al conjunt de Catalunya, bloquejada, i sense govern. Com ell admet, "encara estic viu".
No hay comentarios:
Publicar un comentario