La revolució dels somriures.

Estava cantat que la manifestació de la "Diada" seria un èxit. El nivell de mobilització del soberanisme és molt alt. Les amenaces del govern espanyol o de la gran patronal, sempre vinculada a personatges amb cognoms molt coneguts en altres temps, no serveixen de res. Al contrari. Sembla mentida que encara no s'hagin adonat d'això els prescriptors intel·lectuals de l'unionisme.
Com ja va ocórrer amb la mobilització de l'any passat i amb la de l'anterior i amb l'anterior de l'anterior, aquesta nova manifestació ha estat una demostració multitudinària de color i alegria. El blanc de les samarretes, amb el qual es volia destacar la puresa de la reivindicació independentista, combinat amb el multicromatisme dels punters, triats per ressaltar tots i cadascun dels aspectes que ha de tenir en compte el nou Estat, proporcionen a l'espectador una sensació de benestar natural.
A diferència d'altres anys, la manifestació d'avui era directament independentista. La fase del "dret a decidir", aquest eufemisme de l'autodeterminació que va triomfar per la seva claredat, ja està superada. Els manifestants donen per fet que aquest dret el van a exercir, encara que sigui anòmalament, el 27S. Si al matí següent de les eleccions la candidatura de Junts pel Sí obté 40 o 45 diputats més que la segona opció, la victòria de l'independentisme estarà clara i serà imparable. Si a aquests 40 o 45 diputats de diferència se li afegeixen, a més, els diputats de la CUP, la distància respecte del segon partit, que previsiblement serà C's, podria arribar a ser de 50 a 55 diputats.
El problema dels unionistes és que ni estan units ni poden estar-ho, perquè el que té en ment C's per solucionar aquest conflicte només l'hi ho "compra" el seu aliat natural, el PP, ja que el PSC encara es manté ferm en la seva defensa del federalisme uniformista. Els de CSQEP  estan dividits i no saben el que volen. Els de Pablo Iglesias van llançats amb el seu neolerrouxisme atroç i els de EUiA, en canvi, es deixen veure en actes, com el que va convocar a les esquerres per la independència a la plaça del Rei el passat dia 10, junt amb Pernando Barrena, amb els qui  estan aliats. El tinent d'Alcalde barceloní Gerardo Pisarello estava avui al capdavant de la manifestació mentre que l'alcaldessa Ada Colau havia d'estar prenent el te a casa seva. Coses de la "nova" política.
El soberanisme està en forma. Li va costar aparcar les reticències entre els partits, perquè la politiqueria és el gran mal actual a tot el món, però ha quedat demostrat que l'entusiasme i la perseverança de la gent ho pot tot. Aquesta és una de les revolucions més peculiars dels últims temps. Existeix, és clar, confrontació política i guerra bruta, ja s'ha vist, i també s'ha constatat el mal humor dels unionistes i del seu gran aliat, l'Estat, però els sobiranistes s'oposen a això amb la il·lusió. L'esperança de que triomfaran. Només així s'explica l'explosió de somriures que es podia sentir a l'avinguda de la Meridiana, les coordenades de la qual coincideixen amb el meridià de París i Dunkerque, i que va ser ideada per Ildefons Cerdà com la segona avinguda d'accés a la ciutat. L'altra, l'avinguda Diagonal, els sobiranistes ja la van omplir de somriures l'any passat amb la mateixa força.
Agustí Colomines.