Els Segadors. - Himne Nacional de Catalunya. - Antoni Ros Marbà.

1. Història  Quan esclata la Guerra dels Trenta Anys, l'any 1618, inicialment per causes religioses, encara que també s'hi barregen qüestions polítiques i econòmiques, Felip IV d'Àustria, rei d'Espanya, hi participa en defensa de l'emperador germànic de la dinastia dels Habsburg, el seu oncle Ferran II. Les guerres, però, costen diners, i una guerra tan llarga arruïna la tresoreria reial. És llavors quan es pretén que Catalunya aporti també homes i diners a la guerra, la qual cosa origina un profund rebuig i indignació de la població catalana, que es veu forçada a acollir les tropes imperials per tal de defensar la frontera espanyola de l'atac francès. Les actuacions del comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV, van desvetllar tanta animadversió en el poble català, per la violència i els abusos dels seus soldats, que moltes poblacions es revoltaren. El dia de Corpus de 1640 s'inicia a Barcelona la revolta dels segadors en l'anomenat Corpus de Sang. La Generalitat i el conseller en cap, Pau Claris, van fer costat als revoltats.

De la Guerra dels Segadors s'ha conservat la música del que després s'ha convertit en l'himne de Catalunya i símbol de la identitat catalana. Els dos textos més difosos han estat l'històric, publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán i, en la primera edició musical, per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes, i l'actual d'Emili Guanyavents, el més polític i reivindicatiu, guanyador d'un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que va provocar una apassionada polèmica pública i periodística. Amb l'adaptació d'Emili Guanyavents, la lletra original dels Segadors es va simplificar i reduir de sis estrofes a tres, que són les que es canten actualment. D'altres historiadors defensen que l'himne nacional de Catalunya podria tenir orígens eròtics.

Entre els moltíssims arranjaments col·lectius de l'himne català, potser els més difosos i coneguts són el de Francesc Pujol, per a cobla, el de Joan Lamote de Grignon, per a banda, i l'harmonització coral de Josep Viader. Darrerament se n'ha fet una versió per a cor i orquestra simfònica, obra d'Antoni Ros Marbà. Fins i tot hi ha una versió en música màkina de l'himne.

Els Segadors. Himne Nacional de Catalunya. - Antoni Ros Marbà:  http://youtu.be/QeDopmNPcNw

La versió oficial és la sintetizació de la següent:

4. Referències

1. ↑ «El primer enregistrament original de l'himne 'Els segadors' data del 1900». ara.cat. [Consulta: 11 setembre 2012].
2. ↑ «Apartat sobre els Segadors al web de la Generalitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 2011. [Consulta: 11 de setembre de 2011].
3. ↑ «Un llibre revela els orígens eròtics de l'himne nacional de Catalunya». diari Ara, 19 d'octubre de 2011.
4. ↑ Origen de l'himne
5. ↑ Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). Versions de l'himne

Catalunya, comtat gran, qui t'ha vist tan rica i plena! Ara el rei Nostre Senyor declarada ens té la guerra. Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran! Lo comte duc d'Olivars sempre li burxa l'orella: -Ara es hora, nostre rei, ara es hora que fem guerra.- Contra tots els catalans, ja veieu quina n'han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes; n'han cremat un sagrat lloc, que Santa Coloma es deia; cremen albes i casulles, i caporals i patenes, i el Santíssim Sagrament, alabat sia per sempre. Mataren un sacerdot, mentre que la missa deia; mataren un cavaller, a la porta de l'església, en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa. Lo pa que no era blanc deien que era massa negre: el donaven als cavalls sols per assolar la terra. Del vi que no era bo, n'engegaven les aixetes, el tiraven pels carrers sols per regar la terra. A presencia dels parents deshonraven les donzelles. Ne donen part al Virrei, del mal que aquells soldats feien: -Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre.- Sentint resposta semblant, enarboren la bandera; a la plaça de Sant Jaume, n´hi foren les dependències. A vista de tot això s'és avalotat la terra: comencen de llevar gent i enarborar les banderes. Entraren a Barcelona mil persones forasteres; entren com a segadors, com érem en temps de sega. De tres guàrdies que n'hi ha, ja n'han morta la primera; ne mataren al Virrei, a l'entrant de la galera; mataren els diputats i els jutges de l'Audiència. Aneu alerta, catalans; catalans, aneu alerta: mireu que aixís ho faran, quan seran en vostres terres. Anaren a la presó: donen llibertat als presos. El bisbe els va beneir Amb la mà dreta i l'esquerra: -On és vostre capità? On és vostre bandera?- Varen treure el bon Jesús Tot cobert amb un vel negre: Aquest és nostre capità, aquesta és nostra bandera, a les armes, catalans, que el Rei ens declara guerra! Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran!
3. Lletra de la versió original - 1882 
Els Segadors. - Himne Nacional de Catalunya. - Antoni Ros Marbà.