Cal aprofitar el temps.

És cert que el ritual d'unes eleccions imposa breus terminis i el 25 de novembre està a menys de 50 dies, però també ho és que aquestes urnes poden ser només les primeres d'un llarg procés, que el propi president ha mesurat en una o dues legislatures.

L'objectiu és verificar de la manera més exacta quin és el parer majoritari de la Catalunya actual. Conèixer quants estan a favor de l'Estat propi i quants en contra mitjançant una consulta, a la qual cap demòcrata es podrà oposar.

De sobte la societat catalana es troba davant un paisatge inèdit mai dissenyat com tan proper i necessita que se li expliqui amb detall cap a on va. Sense ambigüitats. És necessari aclarir molts dubtes. Cal dibuixar com serà l'Estat de Catalunya, més enllà del lema. I aquí hi ha dos vessants a tenir en compte: les respostes que ja es coneixen i és suficient obrir les carpetes i explicar-ho. Per exemple, cal insistir en les greus conseqüències del dèficit fiscal amb números clars i contrastats i com retalla la qualitat de la nostra vida, cal argumentar què passarà amb les pensions o amb les exportacions, cal detallar com serà l'encaix amb Europa i com es reduirà el deute. És necessari que el poble s'adoni de com viurà i que ho valori.

I després hi ha altres preguntes sobre les quals no hi ha documentació a aportar, perquè la resposta dependrà del que es vulgui fer. I aquí sí que cal buscar els equilibris que permetin construir un Estat fort i estable, en el qual el seu primer valor ha de ser la convivència. D'entrada, cal assumir que Catalunya només serà un Estat democràtic si també ho volen una notable part dels castellanoparlants que aquí hi viuen. Els números manen. Cal rebutjar actituds que no són correctes: no es pot dir que els andalusos o els gallecs o qui sigui de fora ens roben, primer perquè hi ha llaços familiars de molts anys que poden sentir-se ferits, però sobretot perquè no és veritat. L'espoli fiscal ho genera l'estructura de finançament que imposa Espanya i no cap ànim dels forasters. El ciutadà que viu a Catalunya i se sent espanyol a més de català ha de saber des d'ara que es trobarà còmode en la nova Catalunya i podrà moure's també en castellà, molt millor que ara perquè les regles del joc seran clares i sense malentesos. Quant dany ha fet el Tribunal Constitucional a la convivència, tant de Catalunya com d'Espanya, amb la seva sentència sobre l'Estatut, que va trair els consensos de la Transició basats en una interpretació generosa de la Constitució.

Haurem a més de preparar-nos per a les provocacions mediàtiques i polítiques de fora. I caldrà combatre les insídies, les que hi ha i les que hi hauran, amb dades, informes i testimoniatges. Contra la cridòria, arguments. Se'ns diu que serem més pobres i que faran tot el possible per perjudicar la viabilitat de Catalunya. Serà capaç Espanya de castigar fins i tot als ciutadans de Catalunya que també se senten espanyols?

Per tot això cal aprofitar el temps. Perquè hem d'arribar informats a la gran pregunta: ¿quants ciutadans de Catalunya volen tenir un Estat propi? Una consulta que correspondrà organitzar al nou Parlament per trobar una resposta que, quan sigui definitiva, ha de comprometre a tots els ciutadans. No es podrà imposar un instrument: la Constitució, contra la seva pròpia raó de ser: la democràcia.