President Mas.

Jutjar una persona no és cosa fàcil. A Mas fa uns quants anys que l'admiro, tot i que al començament el meu preferit era en Pere Esteva. Lamentablement aquest últim va optar per anar a Esquerra que ja començava a ser absolutament depenent del PSC-PSOE i tot va acabar malament amb la formació del tripartit. En Mas va començar a explicar les seves idees en alguns actes del partit, i tot i que em semblava un xic massa prudent, les raonava de tal manera, amb tanta pedagogia que ràoidament em va semblar un fora de sèrie en aquest terreny. Després va anar agafant gruix com a persona de caracter, aguantant amb dignitat totes les "indignitats" i grolleres gens encertades del programa de TV3 d'en Soler i molts opinadors interesats. Al Parlament sempre ha fet goig escoltar-lo amb un llenguatge tantr educat i correcte. Va guanyar les seves segones eleccions, Veure'l argumentar al Parlament, després de sentir en Maragall o en Montilla, o la quasi totalitat dels parlamentaris, era un exercici de desigualtat tant extrema a favor seu... En fi. Està demostrant que per fi les seves capacitats poden ser valorades i útils per obtenir el que cap altra persona s'ha atrevit a fer fins ara. Endavant President, esperem molt de vostè. //*//

Estar al govern d'un país petit un amb un estat hostil, sense majoria absoluta obliga a fer pactes amb el dimoni de tant en tant, però ara estem en un punt històric que no podem deixar escapar. Generositat política i UNITAT, i votar el camí que ha engegat el President no és tornar-se convergent, no patiu.