El meu model d'independència de Catalunya.

 La Catalunya Independent, no nomes te “enemics” a l’exterior , sinó que també  n’hi ha i molts a l’interior  del seu territori i de la seva administració; això farà que la independència sigui una tasca , doblement feixuga i que el seny també a de ser doblement conscient de les dificultats , però a l’hora intel·ligent i constat , perquè encara no s’ha perdut tot, i hi ha molta tela per tallar.
Per un sector i molt important, tenim els impulsors de la por; per altre costat tenim els que varen col·laborar en arruïnar Catalunya,(PSC), donant suport incondicional al govern central (PSOE); no son els únics detractors , perquè seria injust no fer esment al PP, màxim depredador de les aspiracions catalanes.
El sector de la por, es manifesta argumentant que l’empresariat tindrà de cercar nous emplaçaments i nous mercats , igual com una part del comerç; els que som realistes i optimistes , podríem fer bona la dita , “que d’allà uns treuen els peus , altres els hi posen”, amb el convenciment de que res de tot aquest prejudici succeirà, advertint al Sr. Joan Rosell , que la seva fita a de ser no xuclar dels empresaris , sinó ajudar-los, fins i tot als catalans .
Als màxims portaveus del PSC, que ara volen refer allò que varen contribuir a esclafar, crec que no estan en posició de donar consells , n’hi de voler estendre la ma als que des de fa molt de temps no comparteixen la trajectòria n’hi el camí; Catalunya no pot acceptar compartir sobirania amb el PSOE del Sr. Bustos , Navarro i Ros, per mes que diguin i defensin el seu PSC, al Parlament de Catalunya.
 Repeteixo i insisteixo: El meu model d’independència de Catalunya , aspira a l’administració dels seus drets i dels seus recursos, tan econòmics com socials ; no implica el rebuig a la resta de l’estat espanyol; aspira a poder dialogar amb tothom de la resta d’Espanya i del mon; aspira a que aquesta resta del mon vulgui caminar entre els catalans i gaudir de tot allò que Catalunya pot oferir a tothom; aspira a ser lliure de pressions sectàries i radicals; aspira a que igual que i pot conviure un romanes , un marroquí , cubà o brasiler , també i pugui conviure un andalús , un madrileny o un galleg, mentre es respecti Catalunya en tota la seva exigència que emanarà de l’estatut; no crec justificat que l’empresariat tingui reticències sobre la independència de Catalunya, perquè els mercats flueixen allà on les garanties de qualitat i de solvència es consoliden com ha sigut sempre en el cas de Catalunya. Algú es pregunta que farà “La Caixa “ i el sector bancari català; jo estic convençut que procurarà que ningú es vingui establir a Catalunya per compartir la gallina dels ous d’or; altres els preocupa el sector turístic, i jo dic que el sol i la riquesa de la nostre costa ningú el podrà canviar , i estic convençut que els empresaris catalans son prou intel·ligents per mantenir l’atractiu , sense tenir que emprar mètodes de desprestigi.