sábado, 6 de octubre de 2012

Cimera Independent fallida.

Ja he llegit les opinions de uns i altres, les seves motivacions i les seves aspiracions i els retrets que es fan.
Primer de tot haig de dir que la roba bruta es renta a casa i en privat i en aquest cas casa es Catalunya.
Totes les aspiracions són llegítimes, però unes no han de passar per sobre de les altres sinó solapar-se.
Be d’entrada podem dir que si SI demanava un 2 i un 1 a BCN i Gi i li oferien un 4 i un 3, doncs això tenia una solució ben fàcil un punt mig o sigui el 3 per BCN i el 2 per Girona o eren tan rígides les postures que eren inamovibles? Sense flexibilitat no s’arriba a enlloc.
...
He escoltat també que ERC volia aprofitar-se de la situació i volia diluir SI a dins seu després de les eleccions, evidentment no ho trobo just, una cosa es una associació electoral per presentar-se a les eleccions i una altre és que no puguin separar-se després d’assolir l’objectiu, com una unió temporal d’empreses per fer una obra. Per tant ací podien buscar un àrbitre, però permeteu-me fer les següents reflexions.
Bé si el objectiu de les pròximes eleccions es tenir al parlament una majoria absoluta de partits que estiguin compromesos amb el dret a decidir i una vegada assolit aquest objectiu es fa un referèndum per la independència, estat propi o el que sigui.
Poden succeir dues coses:
Que el referèndum permeti assolir l’objectiu i aleshores, fins i tot el president Mas dimiteix (segons les seves paraules) i evidentment tot el Parlament. I es convoquen eleccions Catalanes.O be no s’assoleix l’objectiu i les coses segueixen com estan, sempre per voluntat del poble.Doncs bé en el primer cas, no te massa sentit dir si se separen o premuneixen units els de la #cimeraindepe, doncs hauran anat junts per assolir un objectiu i al assolir-se es tornaran a dissoldre, per presentar-se al nou Parlament Català.
En el segon cas, evidentment no hauran assolit l’objectiu i poden anar cadascuna pel seu compte en la legislatura.
Per tant la proposta podria ser condicional als objectius i tant si es dona una cosa com l’altre, després de aconseguir l’objectiu anirien per separat.
On és el problema?
Us recomanaria que ho tornéssiu a provar amb la ment més oberta que el objectiu està per sobre de partits, de personalismes o de banalismes com el del número de cadira.
I si us plau diuen que en política l’única cosa que no es pot fer es el ridícul.Parodiant a uns que no m’agraden gens us diré que Catalunya es lo primer.
Que tingueu un bon dia

No hay comentarios:

Publicar un comentario