Hi ha moltes maneres d´anar contra Catalunya.

 Els uns hi van per la via directa i t´ho diuen a la cara que són anticatalans, ja siguin de dreta ja siguin d´esquerra. Però, d´altres els costa més fer-ho per la via directa i ho fan per la indirecta, fent veure que, són progressistes però, vés per on, fan el mateix que els primers. El franquisme va deixar molta crosta i aquesta que signen encara són els que els van quedar tics de la dictadura, car no s´han pogut desempallegar- se´n. Qui pot justificar d´anar contra la llibertat de Catalunya. Que no hi va dir i publicar centenars de vegades en Manuel de Pedrolo, cada quinze dies a l´Avui, després recopilat en forma de llibre?. Doncs cap que es vulgui fer passar per progressista pot negar la llibertat d´altri. Una llibertat que els espanyols tenen, i que ens en priven a nosaltres. No estem doncs, en pla d´igualtat, sinó que estem sota de l´altre mentre ens ofega per tal de no poder treure el cap a la superfície a fi de ser dos en igualtat de condicions. I ara surten aquests anticatalans que signen perquè Catalunya continuï sotmesa. Que vagin variant de nom no canvia l´efecte que provoquen. Han canviat la forma però continuen en el mateix fons. Cadascun d´aquests quan es miren al mirall s´aguanten la mirada o els cau la cara de vergonya?.

En veurem i sentirem uns quants d'aquests. Són sobretot grans empresaris, alts funcionaris, directius i executius, esportistes d'èlit, periodistes mediàtics, etc., que tenen un modus vivendi enfocat i del tot dependent d'una cosmovisió espanyola de les coses. Tots ells, però, van poder escollir i suposo que la via espanyola els era més onerosa i còmoda, que no pas anar pel món reivindicant-se catalans, que ja sabem que no és fàcil i cansa, i a més els sortia de franc. Ara, quan veuen que pot tombar la truita, no les tenen pas totes i ens volen contagiar la seva por. Bé, doncs, com a míim ara que siguin conseqüents amb les seves decisions, que no els farem res, i que s'aguantin, com ho hem hagut de fer nosaltres anys i panys.