martes, 2 de octubre de 2012

La llei per a tothom.

La Llei és per tothom. I per tant a la Declaració Universal dels Drets Humans l´any 1948, ja diu que tothom té dret a una nacionalitat. I per tant la dels catalans és naturalment, la catalana, i no és pas l´espanyola. Una constitució i un Estatut derivat, fets després dels Drets Humans, no té cap mena de valor, perquè si n´hi ha de jurídic, n´hi ha un que és superior que és el de l´esperit. I aquest no és negociable. Un altre amic, en J. Carner-Ribalta, va declarar a un diari de Califòrnia: In things of the spirit you can never be beaten. Estem esperant que feu una relliscada amb armament perquè quedareu desautoritzats legalment a Europa des del moment en que són membres de la Unió Europea, i no es negocia amb armes, sinó amb intel.ligència. Les armes són quan no se´n té, d´intel.ligència. I és clar, és un altre factor de dir-los passi-ho bé.

Si aquesta nit es miren al mirall els hauria de caure la cara de vergonya. Quants morts van provocar a la darrera guerra de 1936-1939?. I encara tornen a dir que en voldrien fer més?. I a sobre fer-nos creure que els assassinats són legals?, Per què ho diu un paper?. Però quina mena de gent és aquesta?. No se´ls hauria de multar, i expulsar d´Europa?. No tenen vergonya?. Es pensen que són més valents perquè tenen armes per matar?. És que m´indignen. No es poden dir persones amb aquesta mentalitat, tan espanyola, precisament. Quina sort tinc, de NO formar part d´aquella nació violenta!. Sóc català i prou!.

Si treuen un sol home armat al carrer ja hauran perdut. Això és l'Europa occidental i estem al Segle XXI i no es consenteixen coaccions ni amenaces armades per part de ningú. Aquestes amenaces de l'estat espanyol s'haurien de denunciar a la UE: Que quedin retratats com el que son: Que Europa sàpiga de quina mena de gentola ens volem independitzar.
 
Ara estan en la fase de les amenaces. A mi no em fan por, van dirigides sobretot al seu públic. El que sí que em fa por és quan comenci la fase "reality show" i es posin a somicar i ploriquejar. Hem d'estar preparats per a resistir el seu xantatge sentimental: que no s'aprofitin de la nostra tradicional bonhomia i ens menin un altre cop al seu hort.

No hay comentarios:

Publicar un comentario