Vingue , despertem-nos d´una vegada, per dignitat catalana.

El què està naixent en la consciència col·lectiva és la Catalunya Estat al temps que va morint la Catalunya Autonòmica. Aquesta Catalunya Estat va començar a néixer al cap de molta gent el dia que van dipositar un vot en una urna d'un referèndum, d'estar per casa si es vol, però que va servir per iniciar aquest corriment de terres ideològic que ens està portant vers el sentit d'estat col·lectiu. Aquest naixement es va certificar a les darreres eleccions al Parlament. Aquell dia es van celebrar dues eleccions realment que responien a aquesta evolució: les darreres eleccions autonòmiques i les primeres de la Catalunya independent, en funció de la lògica que cadascú va fer servir per orientar el sentit del vot. Aquest canvi també ha estat més intens en alguns llocs que en altres, però en tot cas, aquesta Catalunya Estat ja ha nascut en una part molt important del sentit col·lectiu i només el temps dirà si acaba consolidada com sembla ser que fa.
Volem fer un país de qualitat però, per arribar-hi, caldrà ser intel.ligent. Si no sumem, perdrem l´oportunitat. Els pitjors enemics del procés són els sectaris que no poden donar el braç a tòrcer. Els ciutadans haurem de pressionar els polítics perquè no malmetin l´oportunitat històrica que tenim. Ens veiem a la Via Catalana. No ho deixeu per al darrer moment!
A mi em preocupa la capitalització i bon ús en benefici del poble català de la grandíssima mobiltzació de la Diada. No podría suportar que fos una nova performance, preciosa, peró insuficient per al fi profund per al qual ens mobilitzem. Per tant, destaco aquella part que penso que ha de ser irrenunciable i que ens porti a la insubmissió, que la via la fem per que ens plantem, que no valdrà més que el govern català hagi de demanar prestecs, que Catalunya es planta: Caldrà recolçar al President Mas perquè no accepti el tracte de finançament autonòmic o el traspàs de competències que oferirà Rajoy. Caldrà estar atents a les noves gestes del Cerillo del Palace, que mirarà de convertir-se en el príncep d'una Navarra catalana, amb el suport de la dreta i l’esquerra espanyoles.
Però, és que, a més, aquesta actitud és l´única possible per arribar a la independència. El sectarisme ens enfonsaria. Ho hem de tenir clar. Mandela va portar el seu poble a la llibertat perquè va ser generós. Els líders catalans que neguen el pa i la sal a Mas amb excuses sectàries són cecs i perillosos. El poble haurà de marcar el camí. De fet, com fins ara! I que consti que tota  la vida he votat CIU. Però tinc clar que només la unitat ens farà lliures. Per això Junqueras és, també, un líder bo: perquè ho té clar.
 Els catalans ens falta gent que parli clar i sigui consequent amb las nostres penuries i esclavituds castellanas. Amb unitad catalanista aniriem millor. O volem donar-nos, per comoditat o covardia, un altre disgust historic ? Vingue , despertem-nos d´una vegada, per dignitat catalana.