En primer lloc, volem conèixer quin és el pes de les rendes del treball assalariat i les rendes del
capital (beneficis, loguers, interessos, etc) dins la riquesa nacional
1. Observant les dades
compreses dins el període 2000 i la darrera dada disponible del IV trimestre de 2011, veiem una
clara evolució convergent entre ambdues fonts de riquesa o d’ingressos.
L’any 2000 els salaris representaven més de la meitat del PIB amb un 50,8%, mentre que el capital
o excedent brut d’explotació participava del PIB en un 40%, deu punts menys que els salaris. Al
final del període, durant el IV trimestre del 2011, la participació dels salaris va baixar més de tres
punts percentuals fins suposar el 47,6% de la riquesa nacional, mentre l’excedent brut
d’explotació iniciava una trajectòria ascendent el IV trimestre de 2007 (uns mesos després de
l’estallida de la crisi financera) fins arribar a suposar el 45,6% del PIB nacional. Veiem així que al
llarg dels anys els salaris han anat perdent pes, tot i que és a partir del IV trimestre del 2009 quan
la caiguda dels salaris és més aguda, i és inversament proporcional a l’espectacular augment del
pes dels beneficis i capital.
Així, en tan sols una dècada, la forquilla que forma la participació de salaris i capital dins la renda
nacional s’ha fet molt estreta i ha passat d’haver
‐hi una diferència de 10,8 punts a favor de laparticipació salarial a suposar tan sols una diferència de 2 punts.
Podem concloure, doncs, que el PIB espanyol està format any darrere any per més capital i menys
salaris, o el que és el mateix,
la tendència és que la riquesa nacional estigui cada cop més enpropietaris del capital mentre perd pes la riquesa que va a parar a la població assalariada.
La tendència en política fiscal dels governs durant els últims 30 anys ha estat la d'afavorir les
rendes provinents del capital enfront de les quals provenen del treball i un creixent augment dels
impostos indirectes en detriment dels directes. La possibilitat de fuga de capitals en un context
globalitzador i la facilitat recaptatòria que atorga la tributació al consum, s’han convertit en
“mantres generalitzats” que han marcat tendència en les polítiques fiscals.
Ara bé, aquestes decisions i tendències tenen un clar impacte de classe, ja que ens movem en un
escenari on les rendes del capital, patrimonis i per tant grans herències es concentren majorment
en les capes més altes de la societat. A partir d’aquí podem establir la nostra
hipòtesi que sosté que la ciutadania amb rendes més altes suporta una menor pressió fiscal que la de rendes baixes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario