Fer-se autònom avui no ès intel·ligent.

Podem dir-ho sense pudor: fer-se autònom avui a Espanya no és intel·ligent. És, en el millor dels casos, una obligació o una imposició per exercir una activitat. Mentre en països com el Regne Unit, les quotes comencen en 12 euros o a Estats Units 50 dòlars, aquí el desemborsament mínim són 250 euros, prop de 20 vegades més pel mateix servei. En un món global, ser autònom a Espanya és un frau. Sens dubte, és més intel·ligent esgotar l'atur que fer-se autònom.
L'Estat requereix ingressar 480 milions al mes. Amb l'opció actual, tenim amb prou feines 1.900.000 autònoms. ¿Quanta gent accediria a ser autònom si fos un preu molt inferior? ¿Quanta gent desenvolupa activitats mínimes de subsistència com fins i tot la gestió de casa, fer classes particulars, o petites vendes en internet? ¿Quants aturats fan nyaps? Si aquesta gent tingués un sistema flexible amb pagaments de 30 euros al mes amb els quals es cobrís un mínim com la Tresoreria General de la Seguretat Social ¿quants es donarien d'alta? Personalment conec uns quants. Fent nombres, els suficients per cobrir els 480 milions al mes.

Però més diligència encara. Els ingressos directes augmenten però els indirectes es disparen. No només ingressaríem a una quantitat important de persones al sistema sinó que dotaríem a uns altres d'uns recursos i liquiditat extraordinaris. Els autònoms intel·ligents són els que mouen un país intel·ligent. Els autònoms obligats són els que mantenen un sistema ineficaç. Intel·ligència és reduir les quotes al mes dràsticament, flexibilitzar el sistema --alta i baixes per internet segons necessitats, com una gestió bancària— i, com no, que el client –sí, lectors, l'autònom és un client de l'Estat, no un serf-– vegi la utilitat del sistema i no l'obligació del sistema.

Cansats estem ja de dir que un Estat modern ha de servir als ciutadans, no esclavitzar-los i tampoc mantenir-los amb pagaments per res. Els incentius als autònoms han de simultanejar-se amb mesures dràstiques en les cotitzacions i en la gestió de l'atur. Ni un només pagament més a un aturat sense una devolució a l'Estat. Qui cobri atur deu diàriament –sí, diàriament, no segellar cada mes-- retornar amb serveis el seu ingrés: netejar carrers o boscos, ajudar a ancians o fer milers d'activitats podem buscar. Ha de saber que l'ajudem, no que el mantenim.

El Govern vol miracles però potser hi ha solucions més pràctiques. Recorrem a la raó, no a Déu per salvar el país. Reduïm al mínim la quota d'autònoms i posem obligacions als quals cobrin atur --recordem gairebé 3.000 milions al mes--. No se sorprendran si en pocs mesos baixem en picat la nostra taxa d'atur. I aquests nombres, per a un Govern que no trepitja el carrer, generaran nous recursos. Nous recursos amb els quals es poden atendre als necessitats de debò, que n'hi ha. Generem recursos, no mantinguem més sistemes d'esclavitut i moltes vegades de conya. Siguem un referent, no un retrat divertit del que no cal fer al món.