La Constitució de Catalunya

L'any vinent, amb tota probabilitat, el poble català serà cridat a les urnes per decidir el seu futur polític. Malgrat que encara no està concretada la via per la qual podrem expressar la nostra voluntat, és evident que hi ha una alta probabilitat de que el poble català expressi el seu desig d'esdevenir un estat independent. L'endemà del referèndum, i un cop superats els possibles conflictes amb l'estat espanyol per l'acceptació del seu resultat, Catalunya haurà de començar un camí llarg pel qual s'establiran les bases de l'estat català. Seria bo fer una certa reflexió sobre com haurà de ser la nostra constitució quan siguem un estat. Sabem que encara falta perquè aquest debat arribi a l'arena política, però creiem que és sa que el catalanisme comenci a definir, mica en mica, quin serà el model d'Estat més adient pel nostre país. A continuació, punt per punt, trobareu una breu reflexió i incitació al debat sobre cada un dels aspectes que ha de regular una Constitució.

 

1. Bases de l'estat

El primer que ha de fer una Constitució és definir les bases de l'estat: en qui resideix la sobirania, si es tracta d'un estat social, els símbols nacionals, la capitalitat, etc.

 

2. Drets fonamentals

La Constitució catalana haurà de definir els drets fonamentals dels seus ciutadans. Probablement s'hi recolliran drets molts similars als que defineixen actualment la Constitució espanyola i la declaració europea dels drets humans.

 

3. Arquitectura institucional i separació de poders

La Constitució ha de definir també l'arquitectura institucional del país. En aquest sentit el debat pot ser molt intens. Segons el que estableix la Constitució en aquest sentit, la política es desenvolupa d'una manera o d'una altra. És molt important definir un sistema que asseguri l'efectiva separació de poders, els equilibris horitzontals entre les institucions i sobretot, bons mecanismes democràtics de legitimació del poder.

 

En primer lloc caldrà saber si Catalunya esdevé un estat presidencial o parlamentari. La Constitució haurà de definir també les funcions del Parlament i les bases del sistema electoral pel qual s'escull aquest Parlament, que és crucial en tant que definitori del sistema polític i de partits. Caldrà també obrir el debat sobre si Catalunya necessita un sistema bicameral.

 

Per últim, sobre l'arquitectura institucional, la Constitució haurà de definir les bases del sistema de justícia i establir els mecanismes que garanteixin una correcta divisió entre la política i la justícia.

 

4. Organització territorial

En les constitucions cal definir quin és el mapa de repartiment territorial del poder, quines organitzacions sub-estatals existeixen i com s'organitzen els municipis. Cal establir molt bé les competències de tots els nivells territorials. Tot país requereix administracions properes als ciutadans per garantir un bon sistema de subsidiarietat, segons el qual, sempre que un servei públic es pugui proveir eficientment des d'una administració propera, no cal que el proveeixi una administració superior.

 

5. Control constitucional

Les constitucions són lleis bàsiques i la resta de l'ordenament jurídic s'ha d'adaptar al marc que aquestes fixen. Per això cal establir un molt bon sistema de control constitucional. Hem d'aprendre de l'experiència espanyola i combatre els tribunals constitucionals polititzats en excés. Els tribunals constitucionals no són exactament tribunals de justícia, sinó tribunals polítics. Cal garantir que les seves decisions sigui raonades i que no responguin a interessos particulars.

 

6. Reforma constitucional

Pel que fa a la reforma constitucional, hi ha diferents tipus de constitucions. Algunes no permeten la reforma constitucional, d'altres la permeten però impedeixen la modificació  d'alguns articles. Per últim, hi ha constitucions que permeten la reforma total però estableixen requeriments diferents segons els articles. Catalunya necessita una Constitució àmplia, que pugui durar en el temps, però alhora que es pugui anar adaptant als canvis i a les diferents voluntats de cada moment polític. Per tant caldrà establir un bon mecanisme de revisió constitucional, amb diferents requeriments segons el pes de cada article.

 

Així doncs, aquests són alguns dels aspectes que caldrà considerar quan comenci el procés constituent. Des del catalanisme hem de començar a plantejar quin és el model que volem i quin tipus de constitució necessitarà el nostre país. El procés constituent serà llarg i complicat, caldrà que sigui participatiu i que la Constitució reflecteixi la voluntat de la ciutadania catalana.