Les opcions són cada dia més reduïdes per el procés cap a la independència.

Com ja deuen imaginar-se, perquè això mateix va passar-li a molta gent que conec, en escoltar l'anunci del president al Telenotícies Migdia vaig quedar ben desconcertat.
 Tanmateix, un cop encaixada la sorpresa, els confesso que la proposta em va agradar i crec que demostra la capacitat d'innovar, de crear tendència i de generar nous conceptes que té el president Mas. Malgrat que d’entrada en deixi amb un pam de nas, el que ens proposa és ben real i possible de fer per resoldre el més gran atzucac que la política catalana ha tingut durant els darrers anys. El que va fer Mas demostrar que va apostar per “fer país” en comptes de “fer partit”. Una llista unitària i transversal confegida per les entitats sobiranistes ens aproxima més cap a la llibertat i la independència que no pas la divisió convencional. Què més podem demanar?

Ara bé, el que és evident és que la proposta del President a les entitats no és senzilla de portar a terme. Ans al contrari. Encara més coneixent els complicats equilibris d'aquestes institucions. Tanmateix, jo els faig confiança i sé que decidiran el millor per un país que volem lliure en breu i que seran fidels a tot allò que han reivindicat durant anys. Per tant, intentaré contribuir a la seva decisió assenyalant algunes virtuts que crec que té la proposta del president. Potser són útils i tot.

Primera. Dóna una solució a les enquestes que afirmen que els independentistes no sumen i supera el sistema de partits de la Catalunya autonòmica. La darrera enquesta que GESOP ha fet per a El Periódico no és una bona notícia per a l'independentisme en general i encara menys per a aquells que han defensat que les llistes separades eren la millor solució per a assolir una majoria absoluta. Des de fa temps es diu que els partits polítics actuals no serviran per a la Catalunya independent, però sembla ser que el canvi d'esquema es pot produir abans de la proclamació de la independència. Avui els partits tradicionals ja han quedat antiquats. Així doncs, no cal continuar defensant les actuals organitzacions polítiques i, per contra, sí que cal fer cas d'unes enquestes que indiquen un canvi de tendència. Fa molt temps que defenso que una llista conjunta és la solució. Avui, més que ahir, la proposta de Mas podria generar la il·lusió que ara manca i capgirar uns resultats no del tot esclatants.

Segona. La llista de les entitats generarà la il·lusió que fa falta. El procés és com una muntanya russa. Vull dir que els partidaris de la independència han viscut moments de molta eufòria i moments en què el suport social ha semblat esvair-se i defallir. I tanmateix una cosa és clara: els moments de màxima il·lusió han coincidit amb els episodis en què els partits polítics han estat capaços d’actuar units. Per tant, tot fa pensar que si s'ofereix una candidatura que combini societat civil i partits independentistes els ànims tornaran a créixer i el projecte independentista tindrà la trempera que necessita.

Tercera. Aquesta proposta és de tots els que han treballat per la independència. Fins ara, el procés cap a la independència ha estat compartit entre una societat civil molt activa en la reivindicació del dret de decidir i de la independència com l'única via que garantirà una Catalunya més socialment justa i lliure. La societat i els partits polítics que des del Parlament han escoltat les reivindicacions ciutadanes han fet avançar el procés. Ara que ja som en temps de descompte i el 27S és a tocar, la llista que proposa Mas té la virtut de fer confluir els que han empès el procés des de la societat civil i els que més o menys encertadament ho han fet des dels partits. Aquesta sí que és una nova manera de fer política i pot representar una bona via per fer que tothom sigui partícip de la construcció del nou país que volem.

Quarta. La llista unitària sobiranista planta cara a una potencial llista de Catalunya en Comú. Per bé que aquesta opció encara no està confirmada, avui ja sabem que per aquest sector les eleccions del 27S no seran plebiscitàries. Seran autonòmiques i l’únic que cercarà és fer un canvi de govern. Ja ho hem vist a Barcelona o fins i tot a Badalona. Vostès em diran entre els partidaris de Catalunya en Comú hi ha independentistes i jo no els ho negaré pas. Però com ja han deixat clar pel dret i del revés, per a ells la independència de Catalunya no és una prioritat. La llista transversal i conjunta ha d’apostar per vincular clarament el progrés nacional i el progrés social per derrotar els que ens volen lligats a Espanya, alcin la bandera que alcin.

Així doncs, el cercle es tanca. Les opcions són cada dia més reduïdes i les dades demoscòpiques demostren que la llista unitària que representa les mobilitzacions i els anhels d'un poble que reclama llibertat és la via per avançar. Ara és l'hora de comprendre que el pacte compromès i compartit que proposa el president Mas és la millor manera de donar veu a tots aquells que reclamem la independència. Crec que és la via per garantir que els nostres somnis es facin realitat. Deixem-nos estar de punyetes, eh? Serem capaços de fer-ho? Tant de bo!