Parlem avui del país petit, és a dir, Catalunya. Imaginem també que per alguna llei futura els polítics a les institucions no poguessin sortir impunes de les seves actuacions. Imaginem que com qualsevol empresa responsable de nivell, les seves accions i resultats econòmics anessin auditats a l'entrada i a la sortida d'exercir el seu càrrec. Imaginem tot això.
Ara pensem en qualsevol empresa propera. Una empresa qualsevol on es degui una ingent quantitat de diners als proveïdors, per exemple a les farmàcies. Pensem que aquesta mateixa empresa tingui la qualificació crediticia al zero, és a dir, les líniess de crèdit tancades. Les seves oficines, posem de la seva família directa, estan embargades per, suposadament, haver robat diners a la seva empresa. Més encara vegem al president, que no a l'amo, viatjar a l'altre costat del món a 'tot pagat' per donar una conferència i sopar amb quatre amics.
Sincerament sabent tot això, algú no pensaria que és temps de demanar-li responsabilitats a aquest gestor? Algú pensa que un jutjat penal no demanaria només per prudència mesures cautelars a aquest individu, i al seu consell d'administració. Parlem de penal perquè el sentit Mercantil perd la seva essència quan una empresa en clar estat d'insolvència retarda la seva decisió d'enviar els papers a una intervenció. Anem un pas més enllà i posem noms a aquesta empresa fictícia. Algú creu que a Artur Mas i al seu equip li importa una mica deixar en la ruïna el país?
I, sincerament, això és un gran problema. El que és impossible veure en economia d'empresa ho estem veient amb la gestió de diners públics. Un assalt a mà armada dels recursos públics per una troupe de personatges portats només per la seva avarícia personal sense cap tipus de responsabilitat. No parlem ja de robar o no robar, de cometre un delicte flagrant, sinó del delicte de mala gestió. Que en aquesta legislatura és tan evident que gairebé fa caure la cara de vergonya.
Perquè aquí, en política, ens hem preocupat sempre dels diners robats per uns i d'altres. Tot i que hem oblidat alguna cosa potser més important. Els xoriços poden robar, però fa més mal al sistema una gestió dolenta, així com tirar per la borda diners públics sense solta ni volta. Si als xoriços se'ls demanen responsabilitats, hem de començar a demanar responsabilitat també als polítics per la seva gestió. Ningú, crec, dubta de que si una empresa és portada a la ruïna, el seu president, director general i consell d'administració han de donar explicacions oportunes.
En una situació ruïnosa empresarial, l'Estat es fa càrrec fins i tot de càrregues com els treballadors, encara que sigui a través del Fogasa. I els jutjats obren peces per qualificar la gestió, inhabilitant o portant a presó als qui han fet un delicte clar.
Però, curiosament, això és en el sector privat. Perquè si aquesta gestió nefasta és en el públic, com la Generalitat, que a sobre és de tots, no passa res. On està la responsabilitat dels seus gestors? I no és vàlid ni seriós que aquesta responsabilitat passi, exclusivament, per les urnes. Les urnes serveixen per votar i triar nous gestors, però els tribunals serveixen, si és el cas, per dirimir una gestió negligent.
És important, per això, que en aquests suposats nous temps que comencin a crear-se mecanismes de defensa del ben comú. Els polítics tenen un feina, però abans de res tenen la responsabilitat de gestionar els diners públics d'una forma correcta. Ningú els obliga a estar en primera línia, però si la llei, amb totes les seves conseqüències ha d'exigir-li un íntegre compliment i rigor amb els diners de tots.
A hores d'ara crec que ni jo ni cap lector dubtarà de que si Artur Mas i el seu equip estiguessin en una empresa privada haurien estat cessats fa temps. No només van camí de perdre el 50% de les vendes (els seus vots), sinó que han enfrontat als treballadors (els ciutadans). Han viatjat a cos de rei quan no paguen a proveïdors, obren oficines a l'estranger per col·locar als seus amics i tenen a la família, ja saben "la seva famiglia catalana", embargada per, suposadament, robar diners de l'empresa. Amb només aquest paràgraf algú dubte: Artur Mas i el seu consell d'administració no han de respondre davant un jutjat fins i tot amb el seu patrimoni personal?. Aquí deixo la pregunta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario