viernes, 12 de junio de 2015

És confús això de posar en una sola frase una dada certa i una suposició especulativa, Germana Forcades.

Benvolguda Teresa. He de començar amb una disculpa. No tinc clar com m’he d’adreçar a tu. Germana Forcades? Ets monja, però entenc que ara deixes temporalment el convent i no se si el tractament també queda temporalment enrere. Doctora Forcades? Vas fer medicina i fins i tot una tesi doctoral sobre medicines alternatives, però em passa com amb en Jordi Pujol, que tot i ser metge l’associo amb altres activitats. En tot cas, jo també soc doctor però només faig servir el títol en congressos i algun acte oficial, de manera que, si no et sap greu, ens tractem de tu i no perdem el temps en floritures.
T’he de dir que, normalment les teves declaracions en temes de salut em fan sentir incòmode. Com tu, penso que vivim en una societat amb una tendència inquietant a la sobremedicació i que això està fomentat per interessos econòmics. També sospito que s’inventen o exageren malalties per poder vendre més pastilletes i opino que és responsabilitat dels científics fer notar aquests fets. De manera que coincideixo amb tu en gairebé tot el que dius. Però ai!, sempre hi ha un percentatge de les teves afirmacions que no acabo d’entendre. Un percentatge petit, però qualitativament important.
Avui m’ha tornat a passar. Llegeixo que has dit que la vacuna de la diftèria “…té una efectivitat del 95%, de manera que un 5% de nens no estan immunitzats malgrat haver-se vacunat i corren el risc de patir efectes secundaris derivats de l’alumini que porten”. És confús això de posar en una sola frase una dada certa i una suposició especulativa. Perquè la dada de l’eficàcia del 95 % és correcte, però això dels efectes de l’alumini no ho pots deixar anar sense més. Ho he sentit altres vegades, així que he buscat quant alumini hi ha en una vacuna. Després de tot l’alumini és un dels elements més abundants del planeta. Cada dia toquem, mengem i respirem una certa quantitat d’alumini només pel fet d’estar vivint a la Terra. Fins i tot la llet materna conté alumini i es calcula que ingerim uns 8 mil·ligrams diaris amb el menjar. En canvi, una vacuna només conté 0,5 mil·ligrams. Potser sí que es posen moltes vacunes als nens, però totes les que ens posen a la vida no arriben ni a l’alumini que mengem en un parell de dies. Si les vacunes tinguessin molt més alumini, les administressin per via intravenosa i els nens tinguessin problemes renals, podríem parlar de possibles toxicitats, però coincidiràs en que això no és l’habitual, per tant no entenc perquè ho dónes a entendre com un risc contrastat. Potser t’he malinterpretat?
D’altra banda, tampoc entenc de quina toxicitat parles. Sabem que no hi ha res que en prou quantitat no pugui arribar a ser tòxic. En el cas de l’alumini s’ha descrit toxicitat en treballadors de fàbriques metal·lúrgiques que respiraven pols d’alumini durant dècades. Això causava problemes neurològics. Però no estaràs comparant la dosi que hi ha en una vacuna amb la d’un treballador del metall al llarg de tota una vida laboral oi? Com que parles de toxicitat en abstracte, no sé a que et refereixes, però no em sembla correcte espantar als pares amb aquesta mena d’afirmacions que en realitat només són suposicions. I en tot cas, si hagués de triar entre un risc, petit però real, de morir als 5 anys de diftèria o un suposat risc de patir Alzheimer als 90, crec que seguiria agraint als meus pares que em vacunessin. T’he de dir que me n’alegro que no esmentessis els compostos de mercuri, que fa anys es van retirar de les vacunes, ni l’autisme, que ja sabem que no hi està relacionat.
Tampoc entenc el raonament que fas quan dius que “els vacunats es beneficien dels no vacunats, als quals no es té com a perillosos, sinó al contrari”, ja que ajuden a fer que els bacteris segueixin circulant perquè els que sí que estan vacunats mantinguin un bon nivell d’immunització.” Això li ho has explicat als pares del nen d’Olot? Quina mena d’argument és? Crec que confons els medis amb els objectius. Entenc que el que es pretén no és mantenir un bon nivell d’immunització sinó que no hi hagi ningú malalt. Creus que hauríem d’haver deixat alguns afectats de verola per mantenir un bon nivell de immunitat? Hauríem de mantenir circulant el virus de la polio per reforçar als vacunats?
Remarques que la vacuna no funciona en un 5% dels casos. És cert. No hi ha gaires coses que funcionin al 100 %. Jo mateix em vaig vacunar de la hepatitis B i resulta que soc del grup “no-responedor”. El meu cos no va fer anticossos, de manera que no estic protegit. Però confio en que el virus circuli poc al meu voltant ja que gràcies als vacunats es limita la presència del virus i així em protegeixen a mi. Dir que soc jo qui contribueix a mantenir la seva immunitat em semblaria molt recargolat.
Has demanat “respecte absolut per a aquests pares, perquè les vacunes estan en mans d’unes empreses que l’únic que volen és fer negoci”. Què hi té a veure una cosa amb l’altre? De nou no entenc el teu fil argumental. També fan negoci amb els antibiòtics. Deixem de fer-los servir? Els fabricants de cinturons de seguretat o de cascs de motoristes volen fer negoci. Això fa que els cinturons o els cascs siguin sospitosos? Els fabricants de condons volen fer negoci. Per això hauríem de deixar que la SIDA s’escampi? Que les farmacèutiques facin negoci no ens diu res sobre si les vacunes són bones o dolentes. La eficàcia i seguretat de les vacunes es determinen amb dades científiques. I si les farmacèutiques tenen comportaments poc ètics s’ha de denunciar, però això és un altre tema.
En tot cas, coincideixo plenament amb tu en el fet que els pares mereixen respecte i no se’ls ha de culpar. Estic segur que ells només volien fer el que pensaven que era el millor pels seus fills i simplement estaven mal informats. En la meva opinió, no son els pares els responsables sinó qui els espanta amb informacions esbiaixades que els porten a prendre decisions errònies.
Cordialment
Ara comences una singladura en política. Ho faràs bé. Això de barrejar en un mateix discurs dades contrastades amb opinions i especulacions de manera que tot sembli més indiscutible és una estratègia habitual en política. Però en temes de salut és millor evitar-ho fins on sigui possible.

No hay comentarios:

Publicar un comentario