Aprofundir en les coses? per a què, si titllant els uns de dolents i els altres de bons, ja ho tenim tot fet?

En el cas de Barcelona, l'aparició d'Ada Colau no em sembla que es pugui atribuir a un creixement desmesurat. La ciutat no s'ha fet sobre les costelles dels ciutadans més pobres, com va ser el cas de la Barcelona de primers del segle XX o de les ciutats que he esmentat fins ara. Chicago ha sigut un gran motor i una fàbrica d'oportunitats per als territoris del Mid West i només els últims anys se li ha pogut retreure que comença a empobrir el seu rerapaís amb les seves obsessions cosmopolites. El cas de Barcelona és diferent. La ciutat fa molt poc que col·labora amb la Catalunya interior i encara no és segur que hagi deixat definitivament de banda els discursos dualistes.

Si mirem el mapa de biblioteques i les connexions de transport públic veurem que, en realitat, el creixement de Barcelona l'han pagat les classes altes i mitjanes. Per descomptat que hi ha pobresa, a la ciutat, però també és evident que s'hi viu millor que a la majoria de capitals europees, Madrid inclosa. Chicago té una crisi de creixement. Barcelona té una crisi d'identitat, que algunes esquerres miren de vernissar amb discursos cridaners per no tenir mala consciència. La capital de Catalunya ha patit la pressió de l'Estat espanyol més que no pas la resta del país i les eleccions ho han posat en evidència. Mentre que les esquerres independentistes han guanyat al territori, a Barcelona l'esquerra del si/no ha tret més vots -en part gràcies a aquests conciutadans que troben malament per la capital de Catalunya allò que troben bé a Londres, París o Nova York.

Ara potser queda per veure si la fractura social i la fractura nacional es continuen anul.lant com en els temps de la guerra civil o de Pujol, quan el país havia de protegir grans contingents de població immigrant que no tenia res per conservar, ni res per perdre. Un indici que el context està canviant seria el resultat que Compromís ha tret a la ciutat de València, on una força com Podemos, en una altra època, hauria arrasat literalment. Igual que alguns partits d'esquerra utilitzen la retòrica apocalíptica perquè no sabrien defensar de forma més civilitzada la unitat d'Espanya, és possible que l'independentisme es deixi impressionar una mica massa per algunes mòmies i fantasmes del passat.

Molta, molta gent vota a cop de titular i demagògia. És massa fàcil situar a CDC a la dreta i massa fàcil culpar-la d'això, així les esquerres que han fet autèntiques barbaritats, sempre surten bé, perquè són d'esquerres. Mentre no superem això, mai es reconeixerà el que diu aquest article. Aprofundir en les coses? per a què, si titllant els uns de dolents i els altres de bons, ja ho tenim tot fet?


En els barris treballadors hi viuen principalment inmigrants. Es fàcil d`aconsseguir vots d`esquerres entre inmigrant en un moment de crisis. La dificil sera resoldre els problemes reals d`aquests inmigrants sense resoldre la crisis. Tapar forats a cop de subvencions esta be per un temps, pero no n`hi ha prou. Veurem de que son capaços els assessors de la Colau, doncs es evident que lña senyora Colau depen dels seus asssessors. Desitjo pel be de tots els barcelonins que tinguin veritables sol.lucions.