No tots son iguals.

Gairebé cada cop que mires el twitter, els diaris, o els informatius n’hi ha un de nou. Els casos de corrupció surten com bolets en temporada alta. En aquest cas, bolets que contenen molt de verí.
No pretenc negar que la corrupció és una realitat ni tampoc vull defensar als corruptes, que n’hi ha. Tant sols pretenc defensar als milers de càrrecs públics que cada dia donen el millor d’ells mateixos pels seu convilatants i els seus compatriotes. Aquelles persones que dediquen una bona part del seu temps (sovint sense rebre cap compensació més enllà del plaer de ser útils per la gent) perquè nosaltres poguem utilitzar uns serveis públics, tinguem uns drets, uns deures i unes obligacions per millorar les nostres vides.
Tot això crec que és una evidència. Crec fermament que és un pensament majoritari i extens a la nostra societat. S’ha de combatre la corrupció i defensar la bona gestió i el compromís dels servidors públics que recullen un mandant democràtic sorgit d’unes eleccions on el poble parla.
Ara que el tema està més al centre de l’actualitat política sorgeixen moltes propostes per part dels partits polítics. Aquestes son paraules que molt sovint es quedaran en això: paraules. Sona una mica estrany que dirigents de partits que estan força esquitxats proposin arrancar noves mesures contra la corrupció. Sona estrany perquè ho han dit molts cops i segueixen sortint bolets a casa seva.Tant, que en el moment en que més es parla de corrupció, no es veu l’Oficina Antifrau enlloc.
De fet, l’Oficina Antifrau no és la millor solució per evitar la corrupció (de la mateixa manera que la policia no és la millor solució per evitar els robatoris). El que crec que cal és que tots els partits polítics passin a l’acció. I com crec que s’ha d’avançar? Jo faig dues propostes:
-Una llei de transparència i accés a la informació pública. Gairebé tots els països europeus en tenen una, una llei que apropa la ciutadania a la política institucional.
-Un canvi en el codi penal que tipifiqui la corrupció com a delicte.
Per altra banda, no només calen accions a nivell de país. Cal que els propis partits polítics també facin canvis interns per assegurar una actuació responsable i els mecanismes interns per evitar cap ombra de dubte en l’exercici de la política.
Tot i això, la millor manera per evitar la corrupció és evitar els corruptes, cosa que és molt i molt difícil. De totes maneres, crec que canviant models educatius, donant molta més importància a certs valors com el treball en equip, la responsabilitat cooperativa, la importància de l’entorn i altres, podríem evitar que algun futur corrupte deixi de ser-ho.
Per respecte a tots els servidors públics i totes les servidores públiques que han dedicat gran part del seu temps al bé comú, siguin del partit que siguin, no penso dir mai allò de “tots els polítics son iguals”. Sabem que no és així i amb aquestes paraules ens fem un flac favor.