La llibertat d'un poble.

La llibertat d'un poble, la seva independència, és un dret, sí, però sobretot, i sobretot en el cas de Catalunya, és un DEURE moral, social, econòmic i cultural que hem de complir. Són tres segles de reclamar un dret; ha arribat l'hora de complir amb el deure que tenim com a catalans. Qui pensi que no ha de complir aquest deure és perquè és espanyol i això ja li està bé; i hi té tot el dret i el deure de defensar la seva identitat, Però, aleshores, a aquesta persona se li ha de demanar que no interfereixi en la nostra decisió de ser un país lliure. L'espanyol que es vol espanyol, encara que visqui a Catalunya, no ha de tenir veu ni vot (sobretot vot) en la decisió catalana de separarnos d'espanya perquè això és el que ens convé. Així, doncs, Declaració Unilateral d'Independència abans no acabi el 2013 i llum i taquígrafs a l'hora de decidir qui es queda amb què. I tan amics.

Un dels motius de la desmoralització que en certa manera s'ha instal·lat entre els catalans, es que els resultats es donen tal i com interessa a l'enemic i no permeten que la gent vegi quants som: un 54,7% del total es un 67,5% dels votants decidits. Els contraris son un 26%. La resta fins al 100% encara no ho han decidit (o s'abstindran). O sigui que parlem d'un 70% per la independència. Cal dir-ho. Amagar-ho com fan tots els mitjans catalans, demostra ignorància o col·laboració.

Però lamentablement, sí podem ser una altra cosa: un cadàver. Una de tantes exnacions assimilades, i en aquest cas per la pròpia estupidesa d'aquest poble aviat desaparegut: un ocell a qui se li obre la gàbia de bat a bat i es nega a sortir-ne.