Actuem amb urgència. Que JxSi i les CUP deixin d’intercanviar opinions i que es formi govern ja.

El govern espanyol és pensava que no arribaríem tant lluny i que en algun moment, les picabaralles entre els partits sobiranistes farien descarrilar el procés cap a l’independència. Un error de càlcul monumental però esperat, donada la poca alçada de mires del govern espanyol. En aquest moment tenen ferit de mort “el orgullo español”, i veuen com la seva “España una grande y libre” se’n va a fer punyetes. Només els queda com últim recurs fer d’apagafocs i per això en Rajoy crida a sometent convocant al Sanchez al Ribera i al Iglesias, per veure si l’ajuden en aquest mal carme. Els dos primers es posaran a les seves ordres, cadascun d’ells amb un exemplar de la constitució espanyola a la mà. I el senyor Pablo que farà? Doncs exactament el mateix, però ho embolcallarà amb propostes que no seràn res mes que uns quants cants de sirena.
De totes les vies esmentades per el govern Espanyol, jo penso que la de la persecució judicial i política serà la que triaran. Els espanyols ja saben que les altres no les poden dur a terme perquè s’enfrontarien amb la UE i aquest error els podria sortir molt car. En canvi, amb l’excusa de la llei, la llei espanyola del tot, sí que poden dir que la desobeïm, com efectivament farem, i a partir d’aquí tot és possible: el processament de la Presidència del Parlament i de la Generalitat, el processament de tots els membres de la mesa del Parlament que hagin votat a favor de la moció a favor de la independència i de tots els caps dels partits independentistes, la il·legalització dels esmentats partits, l’anul·lació de l’autonomia, la il·legalització de l’ANC i d’Òmnium, etc. Però com ja és sabut, per voler fer això ja han fet tard. Encara que hi posessin el màxim d’èmfasi en les seves declaracions i en les seves decisions, a Catalunya no en farem cas i aplicarem la nostra legalitat a la qual s’hi haurà de sotmetre tota la ciutadania catalana, amb els jutges i la policia catalana al capdavant. Llavors, a partir d’aquest moment, començarem a desplegar tota l’altra legalitat necessària per acabar de crear les estructures d’estat imprescindibles, farem una nova constitució que serà referendada per un referèndum vinculant i, si els resultats acompanyen, que a aquestes alçades del procés ho faran, llavors dictarem la DUI. Després de tot plegat, noves eleccions amb un nou Parlament i un nou govern presentant-se cada partit per separat i defensant les seves idees, de les qual quedarà exclosa la independència perquè ja serem un estat.
Sembla que no tenen més recursos que els que fins ara han posat en joc. I, en efecte, la clau és la manca d’un exèrcit propi. Abans, amb els soldats de lleva podien ocupar Catalunya amb soldats, pose per cas, andalussos o castellans; però ara no en tenen. I també semblen no entendre que la gent ha perdut la por. Si continuen la partida d’aquesta manera, pot ser els divuit mesos s’acabaran escurçant. I el que és més engrescador encara. La resta de la Nació comencem a pensar que pot ser el procés no s’aturarà al Sènia.
Deuen estar molt nerviosos, després de veure que Carme Forcadell és la Presidenta del Parlament i que ja han començat a treballar de debò. I comencen a cometre errors grossos perquè l’errada de publicar les dades personals dels espanyols residents a Austria és grossa. Cal somriure més que mai, però no perdre la concentració. El partit només s’acaba quan l’àrbitre xiula el final.
Com a resum jo diria: Que tinguem sort. I com a conclusió principal: Actuem amb urgència. Que JxSi i les CUP deixin d’intercanviar opinions i que es formi govern d’una vegada per a implantar de forma ràpida i efectiva el full de ruta, resumit en la declaració que han d’aprovar. Amb determinació i implicació internacional i creació de les bases per a disposar de les estructures d’estat bàsiques.

No sóc imparcial, perquè, si més no aquests dies, jo també sóc anarquista.

No vull tapar les vergonyes de les CUP cridant més fort a veure si s'aconsegueix que no ens en adonem que estan bloquejant i arriscant el procés cap a la derrota. Jo he alçat tant la veu contra la persecució dels anarquistes com contra la persecució de CDC. Perquè sóc sobiranista i perquè no reconec cap jurisdicció dels poders espanyols ni sobre els anarquistes catalans ni sobre CDC.
En canvi, és molt públic i notori que les CUP han mostrat ser sobiranistes a la carta. És a dir, pel que interessa ho són molt, però quan es tracta d'aprofitar les campanyes endegades per Espanya contra CDC i Mas, aleshores els poders espanyols tenen tanta credibilitat que cal aturar el procés, arriscar-se a que una victòria acabi essent una derrota amb tal d'aprofitar l'ajudeta espanyola per carregar-se el Mas. No es pot ser mig sobiranista com no es pot estar mig embarassada, sap?
Conclusió: nego tota autoritat moral, jurídica i política Espanya per desfermar investigacions, detencions i judicis contra cap dels sectors, partits, polítics, etc. sobiranistes, siguin anarquistes o siguin convergents. Perquè jo sí he entès que això és una guerra bruta i molt bruta per part d'Espanya i perquè només reconec la legalitat catalana i la sobirania dels catalans sobre Catalunya. Cosa que no han fet ni fan les CUP. De moment.

És la primera vegada en tres-cents anys que tindrem un parlament majoritàriament independentista.

Efectivament avui és un gran dia. És la primera vegada en tres-cents anys que tindrem un parlament majoritàriament independentista. I encapçalada aquest parlament en el paper de Presidenta Carme Forcadell, si posin com si posin els quatre perdedors. I això farà que demà sigui un dia històric perquè ara tocarà anar per feina i colze a colze amb la representació política de la majoria de la ciutadania catalana, iniciar i acabar un procés que ens ha de dur inexorablement a la independència i a la República Catalana (o de Catalunya).
Els perdedors, conjuntament amb la caverna mediàtica i amb l’ajuda inestimable del govern espanyol, han provat de dinamitar-ho però, ara ja ho podem dir, no se n’han sortit i per això demà farem el primer gran salt cap a l’alliberament i ho celebrarem com cal. Ara cal anar acabant el camí traçat al full de ruta conjunt i fer totes les passes que falten per culminar el procés. Escollir un nou govern i tirar endavant amb força. No nego que aquest últim pas serà un dels més difícils per la intransigència d’alguns que no volen fer cas de la representativitat de cada grup per poder imposar segons quines tesis que dificultin o allarguin innecessàriament tot el procés. La gent ja està cansada i vol resultats el més aviat possible i sense perdre el temps. Espero amb tot l’esforç d’anys i panys lluitant pel nostre alliberament, que això s’acabi rapit i bé i assolim plenament el nostre dret de ser un país normal com tota la resta dels que hi ha al món, com Dinamarca o Holanda, per exemple. Som-hi!
Avui, jornada memorable, sí senyor. Ja som aquí! Com passa el temps! A vegades sembla que no passa res i ens impacientem. Però sí passa: el temps, i molt ràpid!
Certament sorprèn que els mateixos independentistes tinguem tant poca visió històrica. Tres anys han passat només entre una escena i una altra i això és res. El país és ja tota una altra cosa. El vell esquema de la transició ha fet aigües i les coses han canviat tant que el president de CDC resulta ser avui l’home més odiat pel poder. Qui li ho hauria dit això fa tres anys només? Qui ens hauria dit fa tres anys només que tota la força bruta de l’estat es faria servir contra Junts pel Sí, precisament perquè ha sabut obrir l’esquerda per on arriba la independència.
Que la Carme Forcadell sigui la presidenta del Parlament és l’emblema de que a Catalunya ha començat la substitució del vell poder pel nou. Espero que amb el nou Govern passi el mateix, que també hi hagi la substitució del vell poder pel nou. Confio que el vell poder no vulgui agafar-se fort a la poltrona del poder i deixi pas al nou . Seria molt lamentable que pogués passar això i de nou ens convoquessin a les urnes. Aquesta vegada per a què serien ?  quin objectiu tindrien ?
I casi que ja no ho recordàvem: tot just fa tres anys que la Carme era rebuda al Parlament i, ves a saber!, potser era la primera vegada que ella mateixa posava els peus allí. Avui és la presidenta, és a dir, la segona autoritat de Catalunya! Que tremoli l’enemic!

És clar que sempre podeu provar de fer la independència amb la base social de les CUP...

Estic cansat de sentir al de la CUP, un dia si i un altre tambe dir que no votaran a Artur Mas, a que estem jogant,? Volem o no volem ser independents.Avui en Mas es inprecindible per portar aquet proces andavant, Ell es l´unic que possa la cara cada dia, Ell es el que rep tots els atacs, Crec que en aquet moment TOTS amb de estar amb elll, Quant siguem independents ja buscarem qui pugui ocupar aquet lloc.pero avui tots a fer pinya amb el nostre President

És que sense CDC no tindrem la independència. I no parlo només del partit. Parlo del missatge clar que rebrien tots els sectors socials i econòmics que han estat arrossegats cap a l'independentisme per Mas i que si es fa fora Mas... rebrien un missatge claríssim de replegar-se i esperar temps millors. És clar que sempre podeu provar de fer la independència amb la base social de les CUP...

 Per això vam anar junts i per això farem un govern independentista. El que no s'entén és que el Millet encara estigui a casa seva o que els fets escandalosos del cas Palau no hagin tingut cap conseqüència. Els convergents, quan es parla de corrupció, haurien d'acotar el cap, demanar perdó i mirar de fer les coses millor en el futur (ja que veig molt difícil que es penalitzin les del passat). Ei, i a l'estat i la seva guerra bruta, ni cas!!

La Cup confiava només haver d'abstenir-se en la investidura de Mas... D'altra banda Manos  Limpias ja ha presentant denúncia contra la Cup per "banda criminal" i ja trobes comentaris als fòrums dels diaris espanyolistes, Periódico, País, Vanguàrdia..., que demonitzen la Cup, l'esquerra radical antisistema, com si es tractés de terroristes catalans que assimilen a independentisme rupturista.

L'única trampa és que el cas Palau, que és el que va consolidar la imatge de CDC com a partit corrupte és de molt abans que Convergència virés cap a l'independentisme. L'estat ho aprofita, és clar, però la merda ja surava fa temps i encara no hem vist rodar cap cap. Hem d'anar junts cap a la independència, si. Però hem d'anar traient la merda de casa també.

PRIORITZEM l´objectiu principal. La gran majoria dels que hem votat qualsevol de les dues opcions ho tenim molt clar. VOLEM INICIAR UN PROCÈS CONSTITUENT ON DECIDIREM COM VOLEM QUE SIGUI EL NOSTRE FUTUR POLÍTIC. Sinó haver-ho pensat abans d´engrescar-nos.

Ens hi posem seriosament i ens deixem de tremolors ?

Deixem moltes coses a l’aire i tota realitat es complexa. Jo també el entenc, son al precipici… o ens tiren enrere, si, ens tiren… o ells cauen al buit. El poder, polític, financer, judicial, en totes les seves vessants, es al caire del precipici:

1) Hiha corrupció, segur, arreu. Molts any manant, moltes butxaques agraïdes, moltes connivències. Però hi ha corrupció amiga i la d’altres. Pujol va ser tan corrupció amiga que, ara, al estirar fils en surten de noms que convé remenar. Que son noms molt ‘seus’, la connivència dels poders locals, regionals i central. Tot juntet ben remenadet. Hi ha la corrupció que convé esbombar, certa o inventada. El problema rau en fer-ne una víctima que sigui l’ase del cops. Estan en aquesta tasca, però no se’n surten del tot, ho intenten, ho han intentat i ho intentaran. No deuen tenir gaire que no els embruti a ells o ja estarien tots ben engarjolats.

2) Deslegitimar càrrecs i institucions. Aquell no m’agrada, aquell lloc no fa prou, a les escoles son uns ramats d’adoctrinats. Institucions i serveis ben ensorrats perquè la gent no els tingui cap respecte. Lo meu es bo, lo que fas tu es dolent.

3) Si no en som prou conscients, ens passarà com l’acudit: quan van venir a buscar-me no quedava ningú per ajudar-me. Si la CUP no es capaç de veure que la figura de Mas es, ara per ara, un referent per a la resta del mon i el deixa exposat… quan arribi la seva il·legalització no quedarà ningú que els defensi a ells, ni Forcadell,ni Romeva, ni Franco Rabell… no hi anirà ningú. Insisteixo, ara mateix, no es pot treure la seva fitxa del taulell sense ensorrar bona part del èxit aconseguit.
Si, tot plegat, no ens fa ser forts, donar les mans als companys de viatge i ens fa tremolar cames (i cap) es que, potser, no ens mereixem un pais. I si no ens el mereixem, potser no calia tanta feina.
Jo confiava molt en la gent de la CUP, molt. Però trobo que cada dia hi ha menys arguments per al que volen fer sense embrutar-se les mans.
Som al penya-segat… que… que fem ?
O caiem nosaltres o cauen els poder estatals, vosaltres trieu. en aquesta aposta no ha mitges tintes, no hi ha ‘butlla’. I el país serà de nou trinxat, ni català escolar, ni TV3, ni català com a eina pública. No ho fan tot per deixar-nos aixecar el cap en pocs anys, així que… que fem ?
Ens hi posem seriosament i ens deixem de tremolors ?

O guanyem o perdem. I perdre, sento dir-ho, seria la catàstrofe i seria per culpa nostra.

Després de guanyar a les urnes, i tenir la capacitat de controlar el nou Parlament, dóna la sensació que no tenim una visió clara de què hem de fer ara, enfangats com estem en conceptes de puresa política. El tema del President és el que domina tot el debat i sembla que és més important inclús que la mateixa independència del país. Quan s’obté una victòria tan rotunda com la que va tenir l’independentisme el 27-S s’ha d’actuar de pressa aprofitant l’element de sorpresa, de xoc, que està vivint l’adversari. Nosaltres hem deixat tot el camp lliure a l’unionisme perquè tergiversi els resultats i faci ressorgir la nostra incapacitat d’arribar a acords. Si continuem així, acabaran fent creure a tothom que són ells els que van guanyar les eleccions!
Tots sabem que si s’hagués pogut exercir el vot exterior amb normalitat democràtica, Junts pel Sí tindria més escons. Les projeccions els situen en el nombre de 64. És a dir, majoria simple i el procés no estaria en l’atzucac que sembla que ara es troba. No tenir-ho present és donar per bo el sabotatge que van patir milers de catalans que no van poder exercir el seu dret de vot. És acceptar les accions i omissions que va portar a terme l’Estat. La CUP ens parla de coherència i, aquesta, ha de tenir molt present aquest fet. Ignorar-lo no és en cap cas neutre, és acceptar-lo, és aprovar-lo. L’única manera de parlar de coherència és tenir-lo present i actuar conseqüentment.
Malgrat els atacs de l’estat espanyol, nosaltres hem d’anar fent la nostra via. El nostre camí és posar d’acord Junts pel Sí i la CUP i segellar un pacte on totes dues forces puguin salvar la cara, s’hi trobin més o menys còmodes i no ho facin perquè no hi ha cap més remei i pressionades per l’entorn. Estem construint un nou país independent i aquest repte colossal depèn de l’acord i aquest hauria d’arribar sí o sí. El president en funcions avui ha dit que és legítim que la CUP digui que no vol fer-lo president de la Generalitat, com és legítim que Junts pel Sí ho vulgui, però l’únic marc on s’han de moure és el de la legitimitat democràtica i és evident que Junts pel Sí ha tret 1.600.000 vots i la CUP 300.000 aproximadament, que equivalen a 62 diputats i 10 diputats respectivament. Amb aquest raonament, si la CUP respecta la democràcia, no hi hauria d’haver cap problema i Mas tornaria a ser president de la Generalitat durant 18 mesos. Personalment no em sembla que sigui demanar massa, ni que la cessió sigui una decisió massa dura.
Per tot això, esperem que el procés no s’encalli i hi  torni d’haver eleccions el març, perdent un temps preciós i demanant a la ciutadania que es torni a mobilitzar, tot motivat per la puresa ideològica i la intransigència, raonament que el poble tindrà en compte. Esperem que la racionalitat i la democràcia s’imposin i que Catalunya no hagi de fer el ridícul, que com va dir un escriptor, és el pitjor espectacle que es pot fer.
O guanyem o perdem. I perdre, sento dir-ho, seria la catàstrofe i seria per culpa nostra. Volia dir la nostra incapacitat, bé millor dit, la incapacitat dels polìtics de tirar del carro on són tots els vots de la gent, majoria, que vol la independència. Avui ja no hi un terme mig, ni tercera via. Seny i rauxa, les dues coses, es complementen. El nomenament de Carme Forcadell com a Presidenta del Parlament és el primer pas, el senyal de que les eleccions del 27S15 han estat plebiscitàries i que no volem renovar un govern autonòmic. Queda clar ? Polìtics de casa nostra, feu el favor de treballar a consciència i abans del 20D15 el govern i el full de ruta, hauria d’estar enllestit i la independència en camí. La lluita continúa i serà dura, molt dura, però ens en sortirem. No hi ha volta enrere.

Aquesta pot ser l’estratègia que està sobre la taula en les negociacions de JxSí i la CUP ?

Tres plens del Parlament per arrencar la legislatura. Aquesta és l’estratègia que està sobre la taula en les negociacions de JxSí i la CUP. El ple que se celebraria després del plenari de constitució serviria per declarar l’inici del procés constituent i, finalment, se celebraria el ple d’investidura. És a dir, el procés s’iniciarà formalment amb Artur Mas de president en funcions.
L’arrencada de la legislatura en tres fases serviria per fugir de l’escomesa dels partits unionistes, disposats a posar tots els pals a les rodes al procés.
El bloc sobiranista parteix del 26 d’octubre,  data límit per constituir el Parlament sorgit del 27S. Aquesta data és la referència per JxSí i la CUP, no només per les “complicades” negociacions d’investidura sinó també per posar dia i hora a un plenari posterior, que se celebraria la setmana del dos al sis de novembre. Aquests plenari inclouria una proposta de resolució que votés l’inici del procés constituent, ruptura, desconnexió o independència. Així, el dia 9 de novembre es mantindria la votació d’investidura, amb el valor simbòlic de l’efemèride: un any de la consulta sobiranista.

Les parelles de fet, l’excusa

Per evitar que els grups unionistes aturin la convocatòria d’un plenari amb un únic punt (una proposta de resolució d’alt voltatge polític com és una Declaració d’inici d’un procés constituent), els independentistes han pensat una sortida. Una solució que no tingui cap “objecció formal” del Reglament de la cambra.
La fórmula passaria per que, un cop constituït el Parlament, la Mesa convoqui un ple per aprovar pel tràmit d’urgència el decret llei 3/2015 (pdf), del 6 d’octubre, de modificació de la llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del codi civil de Catalunya, per crear el registre de parelles estables. Curiosament, aquest  decret l’ha admès a tràmit, per via d’urgència, la Mesa de la Diputació Permanent perquè el validi el Parlament en el termini de trenta dies hàbils a partir de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat.
Tant JxSí com la CUP preveuen que el mateix dia d’aquest ple s’ampliï l’ordre del dia per a afegir-hi la proposta de resolució política d’inici del procés. Una jugada amb la que els grups que s’hi oposen no podrien impugnar la decisió de la Mesa per aturar el tràmit parlamentari i la seva votació.