Si hi torna a haver-hi eleccions, si us plau, llista civil sense partits, està clar que el mal per tirar el procés endevant son els partits, CDC està massa condicionada pel passat, ERC ha desparegut i les CUP estan massa preocupats pel seu esquerranisme utòpic. Aparteu-vos i deixeu fer.
Comparteixo completament l'opinió de la Blanca Serra. Tinc 60 anys i vaig vincular-me amb només setze amb un grup de companys de l'institut a Independentistes dels Països Catalans. La meva història és la de molts catalans i catalanes que hem fet tot el que hem pogut i més per estar on som en aquests moments. Cansat d'escissions, grups i capelletes, fastiguejat d'egos i assemblees que no portaven enlloc i principis irrenunciables que només conduïen a la més desgraciada esterilitat, he patit tota mena de desenganys. Això no em fa ni més ni ments independentista, però puc assegurar-vos que hem sento estafat. Aquest país ha patit molt i massa per arribar fins aquí i enviar-ho tot a rodar amb aquesta absurditat. No ens ho mereixem. Tornem al carrer i cridem alt i clar que ja n'hi ha prou. Que ens hi estem jugant tot i que no els ho pensem permetre. Tornem-hi sense males cares, sense retrets, però deixem-los clar que no hem arribat fins aquí per barallar-nos com criatures aviciades, com adolescents intransigents. Ha arribat el moment de ser valents. De ser valents de veritat i embrutar-nos amb contradiccions, amb renúncies i amb rectificacions si són necessàries. Sapiguem llegir la realitat, no la jutgem. Siguem intel·ligents i aprofitem les debilitats dels nostres adversaris. Encara hi som a temps.
La CUP és una falsedat política prefereixen un obrero español d'extremadura què un burgès cartalà i això es diu LERROUXISME anticatalà. La CUP està plagat de talps espanyolistes que treballen per l'estat espanyol.
Si hi torna a haver-hi eleccions, si us plau, llista civil sense partits, està clar que el mal per tirar el procés endevant son els partits, CDC està massa condicionada pel passat, ERC ha desparegut i les CUP estan massa preocupats pel seu esquerranisme utòpic. Aparteu-vos i deixeu fer.
miércoles, 18 de noviembre de 2015
lunes, 16 de noviembre de 2015
Això no és una negociació, és un enrocament. Algú em pot dir en què ha cedit la CUP?
L'única cosa que valora l'independentista que vota a JXSI és la unitat d'acció. Mes la va proposar en el seu moment i va convèncer a ERC per aconseguir un govern fort i ara ho torna a proposar acceptant moltes de les propostes de la CUP. Pensa aquest votant que no és el moment de vetar a ningú, i menys si aquest veto va per qui va ser i és l'impulsor d'aquesta unitat d'acció. No és el moment d'utilitzar sectariament 3%, ni retallades, perquè hi ha una fi superior.
Pressuposo que els dirigents de la cup no tenen un pèl de ximples. Saben el que demanen i per què ho demanen. Però per això mateix, haurien de tenir en compte el principi de la fi superior. Si no ho fan s'aniran ficant sense saber-ho en la mateixa borsa que csqep. És el que volen? O és el que ja són?
La CUP no són bons companys de viatge .... ni estan preparats ni tenen sentit d'Estat. La seva obsessió contra Mas i altres particularitats d'aquesta gent no ajuden en res a aconseguir la independència.
Els catalans independentistes hem de tenir una forta capacitat de resistència fins a la victòria. Ni el mateix Alfred Hitchcock haguera escrit un guió amb tant "suspens" però val la pena l'espera si arribem a un bon acord. La incertesa és molt més gran a Madrid, és a dir, si ací patim, a la capital estan a prop de l'infart.
Però no puc suportar la humiliació, la presa de pel continua, la superioritat moral, la manca d'acceptació del que significa democràcia....dels de la CUP.
Pressuposo que els dirigents de la cup no tenen un pèl de ximples. Saben el que demanen i per què ho demanen. Però per això mateix, haurien de tenir en compte el principi de la fi superior. Si no ho fan s'aniran ficant sense saber-ho en la mateixa borsa que csqep. És el que volen? O és el que ja són?
La CUP no són bons companys de viatge .... ni estan preparats ni tenen sentit d'Estat. La seva obsessió contra Mas i altres particularitats d'aquesta gent no ajuden en res a aconseguir la independència.
Els catalans independentistes hem de tenir una forta capacitat de resistència fins a la victòria. Ni el mateix Alfred Hitchcock haguera escrit un guió amb tant "suspens" però val la pena l'espera si arribem a un bon acord. La incertesa és molt més gran a Madrid, és a dir, si ací patim, a la capital estan a prop de l'infart.
Però no puc suportar la humiliació, la presa de pel continua, la superioritat moral, la manca d'acceptació del que significa democràcia....dels de la CUP.
En aquest impàs no hi guanya ningú i hi perd tothom. Independència. Aquesta era la prioritat absoluta.
Després de tants dies i tantes reflexions, es va precipitant una idea nova. Senzillament la prioritat de la CUP no és la independència. La seva veritable prioritat és només ideològica, saben que en unes eleccions normals mai podran manar. Per això precisen la desfeta de l'enemic ideològic, el fracàs rotund de l'independentisme moderat i la crisi dels partits que el defensen. Enfortir-se ells i afeblir als altres. A costa de la independència? Són radicals i tenen prioritats.
Com a bons trotskistes creuen que com pitjor, millor. El que no diuen es que pitjor pels que ho estan passant pitjor i millor pels vassalls i els que remenen les cireres a Madrid. Es clar que això als infiltrats us importa un carall, oi ?
Ara és temps de silenci i de calma, i de discreció. ARA ÉS EL TEMPS DE LA UNITAT per lluitar plegats contra l'adversari que, tothom té clar que és l'estat espanyol. Vull continuar pensant que tot és pura estratègia per despistar-los.
Benvolgut Sr. Baños, els seus coneixements polítics són d'un nivell realment patètic i és per això que dona la sensació que la seva ignorància i la seva irresponsabilitat política són tant enormes que no l'amoïna gens ni mica com quedarà retratat en els llibres d'història de Catalunya!
Qualsevol desobediència queda lligada a tindre un mínim d'estructures prèvies (banc públic, seguretat social, etc.), sense elles qualsevol pas està destinat al fracàs. Per això no es pot anar a sac, hi ha un recorregut previ. I en Baños pensa que si els pàrvuls d'Arran desobeeixen, aconseguirem la República. Ni s'ha plantejat que les classes mitjanes comencen a estar molt fartes de la CUP i que no desobeiran si no hi tenen un dels seus donant la seguretat del comandament.
La majoria dels catalans (independentistes i no independentistes) no vol una Catalunya ni comunista ni anarquista. No ens volem quedar a Espanya pq no funciona. Volem un país millor, no corrupta i amb un bon nivell de vida. Això és tot. Si no doneu suport a la majoria (JxS) i al que us ha ofert anirem a noves eleccions tot esperant que aquest cop els vostres vots no siguin necessaris.
Una gran majoria vàrem anar a votar un objectiu fonamental, del qual pensem que ja en depèn la supervivència del nostre poble, com és la independència. Aquesta era la prioritat absoluta. I ara vosaltres, que us havíeu omplert la boca de ser els que la volíeu més ràpid que ningú i ens ho feu aturar tot per posar-nos a netejar la vella autonomia? I a més, volent fer la revolució abans de tenir les eines per fer-la? Quina presa de pèl és aquesta, nois?
La pregunta és: donareu suport i investireu el presidenciable del partit majoritari que obrirà camí cap a la independència? Sí? o No? Oblideu-vos de presidents rotatius i altres collonades.
Li dic tranquil·lament. deixeu de somiar truites. Penseu convertir en cupaires a 1.600.000 catalans? Fareu classes nocturnes? Assemblees a la Meridiana? Quan siguem independents, presenteu el vostre programa electoral i si ens convenç ja us votarem a veure si sou capaços de complir-lo. E que cal ara és la Independència i un govern, Baixeu del núvol, cony i toqueu de peu a terra.
"els nervis, fins i tot l'angoixa" que heu creat vosaltres desgastant votació rere votació el que hauria de ser un govern fort i unit que ens emportes cap a la independència. Ara mateix amb les vostres excuses sou a la banda dels carcellers del PPSOE.
Heu trinxat la unitat transversal del procés, heu humiliat a una bona part de l'electorat sobiranista i us heu fet la foto per a la Història dues vegades seguides votant el mateix NO que les forces espanyolistes. No volem anar amb vostès ni a la cantonada. Abans d'anar amb les CUP, em quedo com estem.
Els fets i els resultats parlen per si sols. Voleu enfrontar ERC i CDC. El problema final es que si això no tira endavant, matrix perseguirà als de la cup per ser comunistes, als independentistes per ser ho, als catalans per haver nascut, als pobres per que ho son I s'asseguraran de que ho continuïn sent. En aquest impàs no hi guanya ningú i hi perd tothom. Neu fent el capullo. Gent jove que voteu cup, se us està tancant la finestra de l'oportunitat per tenir futur decent I no un exili econòmic.
Com a bons trotskistes creuen que com pitjor, millor. El que no diuen es que pitjor pels que ho estan passant pitjor i millor pels vassalls i els que remenen les cireres a Madrid. Es clar que això als infiltrats us importa un carall, oi ?
Ara és temps de silenci i de calma, i de discreció. ARA ÉS EL TEMPS DE LA UNITAT per lluitar plegats contra l'adversari que, tothom té clar que és l'estat espanyol. Vull continuar pensant que tot és pura estratègia per despistar-los.
Benvolgut Sr. Baños, els seus coneixements polítics són d'un nivell realment patètic i és per això que dona la sensació que la seva ignorància i la seva irresponsabilitat política són tant enormes que no l'amoïna gens ni mica com quedarà retratat en els llibres d'història de Catalunya!
Qualsevol desobediència queda lligada a tindre un mínim d'estructures prèvies (banc públic, seguretat social, etc.), sense elles qualsevol pas està destinat al fracàs. Per això no es pot anar a sac, hi ha un recorregut previ. I en Baños pensa que si els pàrvuls d'Arran desobeeixen, aconseguirem la República. Ni s'ha plantejat que les classes mitjanes comencen a estar molt fartes de la CUP i que no desobeiran si no hi tenen un dels seus donant la seguretat del comandament.
La majoria dels catalans (independentistes i no independentistes) no vol una Catalunya ni comunista ni anarquista. No ens volem quedar a Espanya pq no funciona. Volem un país millor, no corrupta i amb un bon nivell de vida. Això és tot. Si no doneu suport a la majoria (JxS) i al que us ha ofert anirem a noves eleccions tot esperant que aquest cop els vostres vots no siguin necessaris.
Una gran majoria vàrem anar a votar un objectiu fonamental, del qual pensem que ja en depèn la supervivència del nostre poble, com és la independència. Aquesta era la prioritat absoluta. I ara vosaltres, que us havíeu omplert la boca de ser els que la volíeu més ràpid que ningú i ens ho feu aturar tot per posar-nos a netejar la vella autonomia? I a més, volent fer la revolució abans de tenir les eines per fer-la? Quina presa de pèl és aquesta, nois?
La pregunta és: donareu suport i investireu el presidenciable del partit majoritari que obrirà camí cap a la independència? Sí? o No? Oblideu-vos de presidents rotatius i altres collonades.
Li dic tranquil·lament. deixeu de somiar truites. Penseu convertir en cupaires a 1.600.000 catalans? Fareu classes nocturnes? Assemblees a la Meridiana? Quan siguem independents, presenteu el vostre programa electoral i si ens convenç ja us votarem a veure si sou capaços de complir-lo. E que cal ara és la Independència i un govern, Baixeu del núvol, cony i toqueu de peu a terra.
"els nervis, fins i tot l'angoixa" que heu creat vosaltres desgastant votació rere votació el que hauria de ser un govern fort i unit que ens emportes cap a la independència. Ara mateix amb les vostres excuses sou a la banda dels carcellers del PPSOE.
Heu trinxat la unitat transversal del procés, heu humiliat a una bona part de l'electorat sobiranista i us heu fet la foto per a la Història dues vegades seguides votant el mateix NO que les forces espanyolistes. No volem anar amb vostès ni a la cantonada. Abans d'anar amb les CUP, em quedo com estem.
Els fets i els resultats parlen per si sols. Voleu enfrontar ERC i CDC. El problema final es que si això no tira endavant, matrix perseguirà als de la cup per ser comunistes, als independentistes per ser ho, als catalans per haver nascut, als pobres per que ho son I s'asseguraran de que ho continuïn sent. En aquest impàs no hi guanya ningú i hi perd tothom. Neu fent el capullo. Gent jove que voteu cup, se us està tancant la finestra de l'oportunitat per tenir futur decent I no un exili econòmic.
sábado, 14 de noviembre de 2015
"Carta a la CUP" de la senyora Pilar Macià. 80 anys.
Barcelona 12 de Novembre del 2015
Gràcies S...enyors de la CUP per haver-nos mostrat el vostre veritable rostre. Ens heu volgut fer creure que sou catalans estimant la nostra terra, que volíeu lluitar per la independència del nostre País.
Fins al final apostava per vosaltres, no pels discursos del Sr. Mas, que ja era de suposar apuntarien cap al si, sinó per als que feien els partits de l'oposició, que han estat denigrant una persona, però sobretot trepitjant de mala manera tota aposta, desig i treball de milions de catalans per a la independència.
A la Història de Catalunya ressona encara i ressonarà per sempre, el vostre NO que li heu clavat. Em respondreu amb moltes excuses, no valen, Heu dit clarament NO, exactament com ho han pronunciat tots aquells que no entenen i sobretot, els que no volen entendre la nostra Història.
Teníeu l'oportunitat de decantar-vos per un cantó o per l’altre, això us ha fet creure que teníeu una certa força i certament la teníeu, i els independentistes comptàvem amb ella i aquí ens heu mostrat el vostre rostre de puerilitat, odi, venjança, revenja, obcecació, contrari al vostre discurs de conciliació i de pau, que us ha bolcat vers els que ens volen impedir el nostre dret a la llibertat i a la nostra terra. Vosaltres, talment com els que ocupen Catalunya pels seus interessos, us heu decantat per l’interès del vostre partit. Vosaltres que no voleu “obeir” una gran estructura muntada que ja avança (entenguis Sr. Mas), esteu obeint una estructura parcial de partit, clavada a un NO.
Gràcies Senyors de la CUP per haver pensat amb nosaltres, els que com jo tenim 80 i més anys. Heu dit que teníeu temps. Si senyors, els joves sempre pensen que ells no moriran, espero que us donareu una mica de pressa perquè, almenys uns quants dels que us han votat, puguem veure i viure, ABANS DE MORIR, la nostra independència.
Pilar Macià
Gràcies S...enyors de la CUP per haver-nos mostrat el vostre veritable rostre. Ens heu volgut fer creure que sou catalans estimant la nostra terra, que volíeu lluitar per la independència del nostre País.
Fins al final apostava per vosaltres, no pels discursos del Sr. Mas, que ja era de suposar apuntarien cap al si, sinó per als que feien els partits de l'oposició, que han estat denigrant una persona, però sobretot trepitjant de mala manera tota aposta, desig i treball de milions de catalans per a la independència.
A la Història de Catalunya ressona encara i ressonarà per sempre, el vostre NO que li heu clavat. Em respondreu amb moltes excuses, no valen, Heu dit clarament NO, exactament com ho han pronunciat tots aquells que no entenen i sobretot, els que no volen entendre la nostra Història.
Teníeu l'oportunitat de decantar-vos per un cantó o per l’altre, això us ha fet creure que teníeu una certa força i certament la teníeu, i els independentistes comptàvem amb ella i aquí ens heu mostrat el vostre rostre de puerilitat, odi, venjança, revenja, obcecació, contrari al vostre discurs de conciliació i de pau, que us ha bolcat vers els que ens volen impedir el nostre dret a la llibertat i a la nostra terra. Vosaltres, talment com els que ocupen Catalunya pels seus interessos, us heu decantat per l’interès del vostre partit. Vosaltres que no voleu “obeir” una gran estructura muntada que ja avança (entenguis Sr. Mas), esteu obeint una estructura parcial de partit, clavada a un NO.
Gràcies Senyors de la CUP per haver pensat amb nosaltres, els que com jo tenim 80 i més anys. Heu dit que teníeu temps. Si senyors, els joves sempre pensen que ells no moriran, espero que us donareu una mica de pressa perquè, almenys uns quants dels que us han votat, puguem veure i viure, ABANS DE MORIR, la nostra independència.
Pilar Macià
"Matar persones per un ideal no és defensar un ideal, és matar persones" Gandhi
CRIMS CONTRA LA HUMANITAT Molt probablement els atacs i morts de Paris son obra de l' Estat Islàmic: agressions sobre la població civil; objectius odiats: futbol; cerveseries; premsa lliure i irònica; discoteques on la gent es diverteix en lloc de repetir les sures del Corà. A Europa, hem acollit milions del seus germans en religió (turcs; argelians; marroquins) que fugien de les estretors de tota mensa dels seus paisos. Es així com ho agraeixen: els trens de Atocha; les bombes de Paris. Ara mateix l' arribada en massa de siris, iraquians, afganesos. Merkel, Hollande, no estareu fomentant i acceptant amb tant de descontrol més futura violència sobre la ciutadania ?. No caldria més eficiència i control ?. A Suecia només un 26% de la gent son partidaris avui de l'arribada de tants immigrants (LeMonde 131115)
Quan els problemes i les desgracies "quotidianes" del "sud" arriben al "nord", ens adonem de la magnitud i la crueltat que omple el món que ens envolta. Que tragèdies com la d'ahir, si poden tenir algun nom, ens facin prendre consciència de que tenim un problema global, que en molts casos ha estat fruit de l'opressió que fem uns contra els altres, i on la única solució possible passa perquè el nord siguem més sud, i que el sud sigui més nord, ens diguem Paris, Bagdat, Kobane o Ramala.
"Aquest és un atac no només contra París i la gent de França, sinó contra tota la humanitat i els valors universals que tots nosaltres compartim",
Quan ataquen París ens ataquen a nosaltres. Víctimes innocents d'un fanatisme culpable que no podem disculpar ni per error. Màxima fermesa.
Missatge als que acusaran dels atemptats de París als musulmans i als refugiats: no us adoneu que són ells les primeres víctimes del terror?
Potser hauríem de recordar que els milers de refugiats sirians que demanen asil a Europa ho fan per protegir-se de massacres com la de París
martes, 10 de noviembre de 2015
La CUP ha quedat atrapada pels missatges de la campanya electoral, i la voràgine de missatges anti-Mas.
Si a tot això hi sumem el contingut del discurs d’Artur Mas d’ahir, el seu compromís d’aplicar un programa de fort accent social (amb propostes com la renda mínima garantida, que fins fa poc eren tabú per a CDC) i de no allargar la legislatura més enllà de 18 mesos, cada vegada hi ha menys arguments per continuar negant-li el suport en la votació d’avui.
Entenem el valor que té una promesa electoral i fins i tot un posicionament ideològic clar i contundent com el de la CUP, i acceptem que un canvi de criteri tindria un important cost a nivell intern i extern, però és precisament en les situacions excepcionals quan cal prendre decisions valentes i arriscades, assumir sacrificis, pagar un preu, en definitiva, per obtenir un bé superior.
És en moments com el que ara viu Catalunya que cal valorar molt bé els pros i els contres d’una decisió, calibrar-ne les conseqüències a llarg termini i plantejar-se molt seriosament què significa estar a l’altura del moment històric actual; entendre què és el que reclama. I, sobretot, quins són els riscos de no canviar el guió i mantenir-se immòbil.
Raül Romeva i Anna Gabriel han defensat la declaració d’inici de procés independentista a la tribuna d’oradors del Parlament. S’estrenaven, i han brillat. El representant de Junts pel Sí ha explicat de manera didàctica per què s’ha arribat a aquest punt i ha anunciat que el Ple marcaria “un abans i un després d’aquest Parlament i de les institucions catalanes”. Mentrestant, la número 2 a la llista de la CUP ha afegit el record a les generacions de catalans i catalanes que han patit la repressió de l’Estat.
Precisament aquesta ha estat la part agredolça de la jornada: el debat d’investidura, el fantasma que pot tornar-nos a fer reviure l’hivern infernal de l’any passat. Els malsons tornen per Nadal. D’opinions ja n’hem sentit de tots colors, i parlar més és redundar. A la tarda s’ha aixecat el teló i Artur Mas ha posat les cartes sobre la taula. Amb sinceritat ha dedicat una sèrie de missatges a Mariano Rajoy. Després de qualificar de pseudodemocràcia allò que regeix l’Estat, els ha convidat a tornar al camí del seny i permetre un referèndum pur, si és que tantes ganes tenen de comptar vots.
Però Espanya es frega les mans amb el més que previsible ‘No’ de la CUP. Diuen que han trobat a faltar autocrítica per la corrupció. Quina, si no s’ha demostrat res?
La CUP ha quedat atrapada pels missatges de la campanya electoral, i la voràgine de missatges anti-Mas.
lunes, 9 de noviembre de 2015
REFLEXIÓ SOBRE UNA DEMOCRÀCIA BEN ENTESA.
Des que ha començat tot el procés sempre m'he mantingut al costat del president perquè crec que ha fet prou mèrits i ha sabut estar-se al lloc que li corresponia (no sé si de bon grat o forçat per les circumstàncies... és igual). No obstant això, i degut al XANTATGE DESCARAT que està fent la CUP, considerant que el president Mas en el seu moment va dir, públicament i reiterada, que, si calia, ell es retirava de la primera posició perquè no este...m tractant d'una persona, sinó d'un País, penso, per tant, que malgrat tot, i malauradament, ara cal cedir a les males arts dels comunistes catalans, PEL BÉ DE CATALUNYA.
Ja que la CUP, en la seva obcecació no cedeix ni un mil·límetre i, a més de tenir la paella pel mànec, es comporten com estúpids malcriats, cal reconèixer quan es perd la partida, saber perdre-la amb dignitat i saber adoptar la solució més pràctica i convenient per a la nostra Terra.
De manera que: PRESIDENT, DE COR LI AGRAÏM TOT EL QUE HA FET, PERÒ HA ARRIBAT L'HORA QUE ES RETIRI DEL PRIMER PLA I DESENCALLI EL CONFLICTE AMB UN GEST GENERÓS. DEIXI PAS AL RELLEU, SI US PLAU, i serà reconegut per la història com un president summament digne i amb tots els honors.
Per altra banda, la CUP, ben segur, que pagarà car, amb adeptes i quòrum, el joc brut que està fent al País. Possiblement acabaran, com ICV, sent un grup residual d'inexperts, tossuts i políticament ineptes.
Diguem que, si bé som una nació, no som una nació lliure. El fet d'acceptar un fracàs, com seria un NO en la nostra aspiració de llibertat, i cedir a espanya una altra vegada les regnes del nostre destí com a poble, seria, això, demòcrata...? Em sembla que la democràcia no arriba tan lluny. És democràcia acceptar i beneir, de nou, l'esclavatge...? Perdoneu-me, però no. Crec que el concepte democràcia en aquest cas no encaixa, perquè ni som espanyols ni ho hem estat mai ni ho hem acceptat mai. Per tant, no confonguem democràcia amb submissió.
No podem compartir democràcia amb els espanyols ni amb els botiflers. La democràcia, la de veritat, l'exercirem A CASA NOSTRA, no pas sota la grapa de l'invasor. Aquí tractem amb una revolució, pacífica, sí, però, al cap i a la fi, revolució. Aquí tractem amb una alliberació, no pas amb una votació demòcrata.Guardem-nos la democràcia per quan tinguem el nostre estat, com van fer els francesos després da la seva revolució, guardem-la per quan siguem un poble lliure, i dintre de les nostres fronteres. Aleshores farem i desfarem el que ens convingui i en pura democràcia ben entesa. Ara per ara, la democràcia mesclada amb els espanyols no és vàlida, és un fugir d'estudi amb excuses, és covardia. És un dir: és clar, hem perdut perquè ells (els espanyols residents i els botiflers), són més colla i per això ens han guanyat.
Per tant... NO...!
Que ells votin a espanya, que nosaltres votarem a Catalunya. El nostre deure, allò que devem als patriotes que s'han deixat la pell i les tripes en la defensa de les nostres llibertats, és aconseguir sense pal·liatius trencar les cadenes que ens han tingut subjectes durant més de tres-cents anys, ja des de la guerra dels segadors. Fer-ho pacíficament, sí, però fer-ho. I els ho devem. Sí, els ho devem. Ho devem a les mares que el segle XVIII van veure els seus marits i fills esventrats. Ho devem als avis que han viscut les dues dictadures que ens han assolat durant el segle XX. Ho devem als joves que seran els qui conduiran el País els anys venidors. Ens ho devem, a nosaltres mateixos, que estem maldant, aquí, al peu del canó.
I no ens podem fer enrere, si no volem sentir una vergonya profunda i definitiva.Deixem-nos de democràcies falses i de fugides cap endavant i acceptacions covardes. Espanya diu que no som demòcrates perquè "solo el pueblo espanyol debe decidir sobre los asuntos de españa". D'acord: que el poble espanyol decideixi sobre els assumptes d'espanya..., PERÒ ELS DE CATALUNYA NO.
Que volem...?, celebrar, com tots els països que han aconseguit la llibertat, el dia de la independència..?, o celebrar, sota el jou d'espanya, el dia de la democràcia imposada...? O, potser, "el dia del movimiento nacional"? Doncs jo dic que, personalment, seré demòcrata quan calgui ser-ho "de portes en dintre", amb els meus, en el nostre País alliberat, sota les nostres lleis i amb un govern aprovat pels nostres vots, no pels vots dels estrangers. No penso acatar voluntàriament un NO com a resposta a la nostra exigència davant d'espanya, perquè els qui diran NO no són demòcrates, són traïdors botiflers i pretenen la nostra desaparició com a nació. Si això passa, no podré impedir-ho, però no m'hi conformaré gens... mai!, sota cap concepte de pseudo-democràcia esclavitzant i pusil·lànime. I si això que acabo d'escriure no és democràtic, ja avanço ara mateix que no vull ser aquesta mena de demòcrata esclau conformista, al cap i a la fi, covard.
Si ha de ser així NO SÓC PAS DEMÒCRATA, no m'interessa, no d'aquesta manera.
Ja que la CUP, en la seva obcecació no cedeix ni un mil·límetre i, a més de tenir la paella pel mànec, es comporten com estúpids malcriats, cal reconèixer quan es perd la partida, saber perdre-la amb dignitat i saber adoptar la solució més pràctica i convenient per a la nostra Terra.
De manera que: PRESIDENT, DE COR LI AGRAÏM TOT EL QUE HA FET, PERÒ HA ARRIBAT L'HORA QUE ES RETIRI DEL PRIMER PLA I DESENCALLI EL CONFLICTE AMB UN GEST GENERÓS. DEIXI PAS AL RELLEU, SI US PLAU, i serà reconegut per la història com un president summament digne i amb tots els honors.
Per altra banda, la CUP, ben segur, que pagarà car, amb adeptes i quòrum, el joc brut que està fent al País. Possiblement acabaran, com ICV, sent un grup residual d'inexperts, tossuts i políticament ineptes.
Diguem que, si bé som una nació, no som una nació lliure. El fet d'acceptar un fracàs, com seria un NO en la nostra aspiració de llibertat, i cedir a espanya una altra vegada les regnes del nostre destí com a poble, seria, això, demòcrata...? Em sembla que la democràcia no arriba tan lluny. És democràcia acceptar i beneir, de nou, l'esclavatge...? Perdoneu-me, però no. Crec que el concepte democràcia en aquest cas no encaixa, perquè ni som espanyols ni ho hem estat mai ni ho hem acceptat mai. Per tant, no confonguem democràcia amb submissió.
No podem compartir democràcia amb els espanyols ni amb els botiflers. La democràcia, la de veritat, l'exercirem A CASA NOSTRA, no pas sota la grapa de l'invasor. Aquí tractem amb una revolució, pacífica, sí, però, al cap i a la fi, revolució. Aquí tractem amb una alliberació, no pas amb una votació demòcrata.Guardem-nos la democràcia per quan tinguem el nostre estat, com van fer els francesos després da la seva revolució, guardem-la per quan siguem un poble lliure, i dintre de les nostres fronteres. Aleshores farem i desfarem el que ens convingui i en pura democràcia ben entesa. Ara per ara, la democràcia mesclada amb els espanyols no és vàlida, és un fugir d'estudi amb excuses, és covardia. És un dir: és clar, hem perdut perquè ells (els espanyols residents i els botiflers), són més colla i per això ens han guanyat.
Per tant... NO...!
Que ells votin a espanya, que nosaltres votarem a Catalunya. El nostre deure, allò que devem als patriotes que s'han deixat la pell i les tripes en la defensa de les nostres llibertats, és aconseguir sense pal·liatius trencar les cadenes que ens han tingut subjectes durant més de tres-cents anys, ja des de la guerra dels segadors. Fer-ho pacíficament, sí, però fer-ho. I els ho devem. Sí, els ho devem. Ho devem a les mares que el segle XVIII van veure els seus marits i fills esventrats. Ho devem als avis que han viscut les dues dictadures que ens han assolat durant el segle XX. Ho devem als joves que seran els qui conduiran el País els anys venidors. Ens ho devem, a nosaltres mateixos, que estem maldant, aquí, al peu del canó.
I no ens podem fer enrere, si no volem sentir una vergonya profunda i definitiva.Deixem-nos de democràcies falses i de fugides cap endavant i acceptacions covardes. Espanya diu que no som demòcrates perquè "solo el pueblo espanyol debe decidir sobre los asuntos de españa". D'acord: que el poble espanyol decideixi sobre els assumptes d'espanya..., PERÒ ELS DE CATALUNYA NO.
Que volem...?, celebrar, com tots els països que han aconseguit la llibertat, el dia de la independència..?, o celebrar, sota el jou d'espanya, el dia de la democràcia imposada...? O, potser, "el dia del movimiento nacional"? Doncs jo dic que, personalment, seré demòcrata quan calgui ser-ho "de portes en dintre", amb els meus, en el nostre País alliberat, sota les nostres lleis i amb un govern aprovat pels nostres vots, no pels vots dels estrangers. No penso acatar voluntàriament un NO com a resposta a la nostra exigència davant d'espanya, perquè els qui diran NO no són demòcrates, són traïdors botiflers i pretenen la nostra desaparició com a nació. Si això passa, no podré impedir-ho, però no m'hi conformaré gens... mai!, sota cap concepte de pseudo-democràcia esclavitzant i pusil·lànime. I si això que acabo d'escriure no és democràtic, ja avanço ara mateix que no vull ser aquesta mena de demòcrata esclau conformista, al cap i a la fi, covard.
Si ha de ser així NO SÓC PAS DEMÒCRATA, no m'interessa, no d'aquesta manera.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)