Algú em pot dir què té de bo votar ERC?

Per una sola vegada podríem votar en clau de país i no de partits ? Madrid vol enfonsar al president Mas, creient que així s'elimina el sobiranisme, per tant, votar ERC no està pas malament, però molt millor CiU pels interessos de Catalunya cara Europa. Necessitem un president ben recolzat.

Amics: tots els que no voleu votar CiU per les retallades: creieu que un govern de PSC o de ERC hauria pogut fer altra cosa? Els responsables principals són a Madrid. El President Mas està rebent totes les plantofades, perquè vol treure'ns d#aquesta dependència i fer possible que les retallades es puguin acabar, fent una gestió racional dels recursos del país. Si no voteu CiU, que no sigui almenys per motius que no s'aguanten drets.

El President es mereig un gran recolzament. Recordeu Esquerra que fa cuatre dies va posar-nos de President en Montilla i a sobre, entre ells, el PSC i Iniciativa, ens varen deixar un deute que en la actualitat ens ofega de valent.

No tenim Estat? doncs no tenim res!. Les eleccions Europees han de servir per demostrar a Europa que el desig dels catalans es FERM, que volem disposar de Estat i això sols es consegueix donant representació a la persona que s'està jugant el fisic, perquè ha escoltat la nostra demanda. Es dificil de votar per molts catalans a  CiU, jo ho faré peró pensant que voto al President Mas, al cap i la fi, el canvi de rumb que afronta Ell i el que si juga, no ho ha fet ningú, i qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra, no oblidem el "tripartit" gran part culpable de la situació en que ens trobem. ERC, ICVEUiA,PSC. Tots han fet canvi, alguns per millorar (ERC,ICVEUiA) i altres per empitjorar (PSC), cap peró per escoltar i portar endevant el clam i desig dels catalans com el President Mas, espero que si es dona el cas de boicotejarlo (fet bastabt possible) obtingui mes suport del que te per part de tots. Ara ens cal Estat Català i la brossa la treurem quan ens adonem que si no el tenim, tot seguirà NO igual, ara serà MOLT PITJOR!!

 

 

Estem sota un regim colonial ????

Cada vegada hi han més Catalans que tenen la percepció de que estem sota un regim colonial: a) Estem condemnats a pagar per tota l'eternitat el manteniment de les ruïnoses infraestructures de la península. b) Haurem de seguir engreixant als reietons autonòmics que ens escupen a la cara (bascos i navarresos inclosos). c) Haurem de seguir engreixant a la gegantesca, inútil, i ociosa casta de l'alt funcionariat de l'altiplà madrileny, casta que es va perpetuant de pares a fills per tots els racons dels ministeris, portes giratòries, i xollos diversos..Estem a prop de la suficient massa critica per anar cap a una DUI, únic mètode que ens pot alliberar de les arbitrarietats que ens fan.

Catalunya ja no està situada. Catalunya s'ha mogut. Els monopolitzadors de tots els poders del "Reino" no ho volen veure i s'aferren als murs que bastiren contra els possibles moviments dels catalans. Els financers internacionals, tant necessaris com perillosos, reconeixen ja a crits la ceguesa dels del "Reino" i voldrien parar com més aviat millor el moviment català, i per a nosaltres amb aquest toc d'alerta se'ns obre un escenari nou: hi ha un reconeixement explícit que existim a nivell europeu, i ara cal que els financers acabin per reconèixer que el nostre moviment no s'atura en un pacte fiscal ni en un blkindatge de competències garantit pel "Reino felón". Tenim una nova plana per escriure, i és possible que agafem una velocitat que ens porti realment a la plena sobirania. Aquesta és la veritable "resituació" i cal que la fem rebé. En la Europa democràtica canvis polítics tant profunds com els que estem vivim no s'aturen en els despatxos de Barcelona, ni de Madrid, ni de Londres. A Barcelona els despatxos són simplement insignificants. A Madrid el pànic paralitzant s'ha apoderat dels despatxos. A Londres els despatxos encara estan en la fase de "valoració" i ara demanen un "impossible" als de Madrid que ho viurien com una capitulació que a més resultaria segurament impresentable als despatxos de Barcelona...

Els de fora és normal que no ho acabin d'entendre (Financial times), però els de dins encara deixem que ens cantin les sirenes? de cap manera Espanya permetrà un sistema en que Catalunya tingui més autonomia, i això per dues raons fonamentals: la primera és per una cosa similar a l'enveja, si ja amb el peu al coll liderem l'economia a Espanya imagina't si tinguessim un tracte just és que els hi passariem la ma per la cara i això per a l'orgullo español és molt greu. La segona és que estan en fals, els països europeus que han unificat regnes, com Itàlia o Alemanya ho han fet per unificacions voluntàries i no pas forçades. França no ha unificat regnes el tema de la invasió del langue d'oil al languedoc ve de molt lluny i la formació de França ja ve desde llavors. El cas de Gran Bretanya és híbrid, però tot i així els escocesos demanen la independència. Es un procés normal dels pobles que estan en una estructura estatal no volguda ni desitjada que hi hagi tensió territorial perque`tot plegat està en fals. I és per això que el pitjor malson dels espanyols són els catalans perquè saben que tenen muntat un estat sobre el no res. I tots els seus esforços són i seran encaminats a mentir manipular, prohibir, enganyar, desvirtuar tot allò que pugui recordar als catalans qui són i d'on venen. Per això els problemes en temes com la cultura, l'educació, i en general sobre l'economia perquè diners vol dir poder. En definitiva que és absolutament impossible que Espanya mogui un sol dit en la direcció de la tercera via, perquè, en aquest cas dono la raó a les paraules de Rajoy "no puedo". Es cert i sobretot ara, no poden donar més autonomia a Catalunya perquè se'ls desmonta la paradeta, l'estat espanyol està posat sobre un terra de paper i qualsevol pas en fals el farà caure irreductiblement. Però evidentment nosaltres tenim una responsabilitat història amb nosaltres mateixos i els nostres antecessors, no podem deixar escapar l'oportunitat de posar les coses al seu lloc, ara que es donen tots els elements necessaris per fer-ho; i començar a viure en la veritat del que som, i deixar de ser captius.

 

Van Rompuy: "Espero que la independència no es produeixi"

Aquest es un del que defensa alló de "la unidad de Egpaña está por encima de la verdad". Érem, som i serem. Aquest individu diu el que vol i calla el que li convé, com ara que Bèlgica amb les seves fronteres actuals es ca crear al 1830, quan es va independitzar d'Holanda. I els seus polítics s'entenen tant bé, que després de les eleccions varen estar gairebé dos anys funcionant per inèrcia perquè els polítics no varen ser capaços de posar-se d'acord per formar govern.
Son tant "burrus" que no s'adonen que amb comentaris com aquests, en comptes de aconseguir que deixem de ser independentistes, el que aconseguiran és que deixem de ser pro-europeus. Ens estan fent caure la bena dels ulls i ens ensenyen la cara més lletja, més interessada, menys democràtica de la UE. I cada vegada queda més clar que això no és el que ens pensàvem, de tal manera, que vist el que hi ha, jo prefereixo quedar-ne fora.
Queda clar que la independència significa sortir de la U.E. És una opció, no passa res. Però el que no val és amagar el cap sota l'ala i dir que no serà així, o que durarà 3 dies. Les decisions tenen el seu preu i s'ha d'estar disposat a pagar-lo. Amagar el preu és enganyar.
Perquè sortirem de la UE i us quedareu amb l'Espanya arruïnada que ja veurem com us pagarà el deute i sense un territori pròsper al sud, que n'hi ha pocs. Això us passarà per cobdiciosos i per rucs!
El europeus rics ho tenen molt clar, si Catalunya s'independitza d'Espanya via secessió i no per via d'un acord bilateral, ELLS NO COBRARAN EL DEUTE. No crec que els catalans siguem tant babaus que després que ens facin fora, fins i tot de la galàxia, que ens vetin en tots els acords, econòmics i polítics ,pretenguin que ens fen carrec d'un deute, que no ho oblidem ES A CARREC DEL REINO DE ESPAÑA.
Precisament, perquè no hem deixat mai de pertànyer, en cos i ànima, al nostre país que és Catalunya i ensems a Europa, volem desfer-nos del Jou dels cacics Espanyols, que a l'inrevés de les polítiques de les democràcies occidentals, encara estan ancorats a l'ordeno i mando feudal, a "la fi justifica els mitjans", a l'obscurantisme informatiu i a la manipulació educacional, en resum al més fosc dels Nacionalismes, l'Absolutista. ¿Amb persones d'aquest tarannà pensa gestionar la Vella Europa?. ¿hem de pensar que alguns polítics Europeus, com vostè, pateixen tal crisi de valors, que poden menystenir sense vergonya, els pilars que han fet possible, que el nostre continent, hagi sigut el Bressol de la Democràcia al Món?. ¿és possible que vostè no entengui, que l'única manera que els pobles se sumin als projectes comuns, és per pròpia voluntat, és a dir gaudint sempre del dret a decidir, com a eina de llibertat i alhora d'orgull de la seva generositat vers els altres?. Això és exactament el que volem ser els Catalans, Sr. Rompuy, un poble lliure i treballador, que estiguem on estiguem i siguem per pròpia voluntat, li ben prometo, que si ho aconseguim, ni vostè ni ningú, ens podrà donar lliçons de generositat, esforç i sacrifici per el bé comú, de tots els pobles sense excepció. Sr Rompuy...La gent dels pobles lliures no tenen altres enemics, que qui els vol sotmetre.
Doncs jo li desitjo tota mena de fracassos en el que li queda de carrera política. Per desitjar, que no quedi.
No ens hauria de provocar cap debat ser o no a la Unió Europea. Fa 40 anys no existia, i potser d'aquí 40 ja no existirà. Primer Catalunya i després ja ens preocuparem de la resta.
Sols és la seva opinió. El futur de Catalunya la decidiran la voluntat dels catalans. !!*!!

El Sí-Sí guanya la primera enquesta sobre la consulta.

El Sí-Sí guanya clarament en la consulta sobre la independència, i s'imposarà amb un 47% dels vots, davant un 19% que votarà No, segons l'enquesta del Centres d'Estudis d'Opinió (CEO) que s'ha fet pública avui. És el primer sondeig que el CEO efectua incloent les dues preguntes sobre la consulta. Aquests percentatges inclouen l'abstenció, que en un referèndum mai no computa, cosa que significa que la independència està en realitat per sobre del 60% de suports.

A la pregunta de si es vol que Catalunya esdevingui un Estat?, el 57,6% dels catalans voten Sí, mentre que el 19,3% voten No (partidaris de l'autonomia o l'Espanya unitària). Hi ha un 9,4% d'indecisos, mentre que 11,1% s'abstindrien. La segona pregunta, si en el cas de voler un Estat aposten pel fet que aquest sigui independent, es compta entre els que han votat sí a la primera qüestió. I dóna com a resultat un 81,8% a favor de la independència i un 14,9% a favor del model federal o confederal. En aquest cas els indecisos baixen a un 2,4% i l'abstenció només és del 0,8%.

Dit d'una altra manera, el Sí-Sí capta un 47,1% de catalans, el No un 19,3%, el Sí-No un 8,6%.

A mi els números em surten de la següent manera, el 62,8% favorable al SI-SI en la hipòtesi que va a votar el 75% dels que tenen presa una posició o repartint en les mateixes proporcions els qui dubten. Si atribuïm un percentatge invers de repartiment dels indecisos al SI-SI (19,3%) i al NO-NO (47,1%), el SI-SI obté el 57% dels vots, i el NO-NO un 31,57%. En el pitjor dels casos, si atribuïm tots els indecisos al NO-NO, aquest obtindria el 37% contra un 53% del SI-SI. Però tot això son especulacions. La realitat és que la proporció entre els que diuen que votaran SI-SI i els que diuen que votaran SI-NO o NO és de 1,70. Els números canten i per això no ens volen deixar votar. I si creuen que les enquestes estan manipulades, que deixin votar i sortirem de dubtes. El què hem de fer tots és CREURE FERMAMENT que votarem, treballar per aconseguir-ho i no caure en provocacions. HO TENIM A TOCAR!! ENS CALDRÀ CONSTÀNCIA PER CONVÈNCER MÉS GENT, RESISTÈNCIA PER AGUANTAR ATACS AMB ESTOÏCISME I SOBRETOT UNITAT.

LOQUILLO REFLEXIONA SI US PLAU !!!!!

“Però com t'atreveixes a dir que volem acabar amb la democràcia? Nosaltres, els que sempre hem caigut davant les botes del feixisme defensant la democràcia?”, em pregunto sorprès. “Quina pena. Quina tristesa. Quina desil·lusió”, etziba, abans de manifestar: “Tant de bo haguessis seguit fent-nos feliços amb la teva música. Tant de bo haguessis seguit amb les teves idees, les que siguin, però respectant-nos”.
 Loquillo, em penso que hauries de reflexionar a fons sobre els arguments que t'ha donat un dels teus més fidels admiradors, potser un de tants dels qui avui es poden sentir íntimament dolguts per com els menysté el seu ídol de tota la vida... com es podran defensar ara d'haver-te defensat sempre a peu i a cavall! Reflexiona sisplau, i pensa que qui no vol la violència no la fomenta mai sota cap concepte, i tu, en aquest cas, tristament, has violentat els seus sentiments. Tot això t'ho dic amb la millor intenció i per la concòrdia. Per acabar et diré que no sé pas a quina democràcia dius que pots perdre votant; si no es pot votar la democràcia ja està perduda, perquè la democràcia no és només limitable a les pretensions o interessos d'alguns. Una persona, un vot; una altra cosa no és pas democràcia; ha tingut molts noms a la història, però no és democràcia. Per acabar et diré que no hi ha res que promogui més la violència, que la violència de no respectar ni els sentiments ni el dret a vot de les persones; cal ser-ne respectuós i conseqënt, i per això mateix, crec, amb la millor de les intencions, que hauries d'acceptar la invitació que et fem i reconciliar-te amb ells, reconciliar-te també amb els qui com jo et respecten i t'estimen pensis com pensis, perquè pressuposen en tu la mateixa voluntat envers ells que la d'ells envers tu.
No es pot anar pel món dient aquestes bestieses sobre un poble pacífic i democràtic com el català.

La llei de consultes i la llei del voluntariat.

La llei de consultes és un instrument per obrir les portes a l’exercici del dret de decidir i per tant, genera esperança. És vital per al futur del país perquè, si es pot aplicar, permetrà saber què opina la ciutadania sobre l’esdevenidor nacional de Catalunya. Tanmateix, aquesta no és l’única llei important que els diputats catalans estan elaborant amb pressa i diligència. Actualment, hi ha dues lleis més que, a parer meu, també marcaran el futur del país. Em refereixo a la llei de l’Acció Exterior de Catalunya i a la que regularà el voluntariat. Com la llei de consultes, aquestes també són unes lleis oportunes, necessàries i vitals, sobretot perquè han de regular un model d’acció exterior i de voluntariat que són molt propis del nostre país. I és que la primera, per bé que no inclogui tot el que és propi d’un d’estat ateses les circumstàncies, trenca amb la concepció clàssica de les relacions internacionals i reconeix, per primera vegada, el rol de la diplomàcia pública en les relacions internacionals. És així que té en compte la trajectòria de tantíssimes organitzacions, empreses, universitats, sindicats i col·legis professionals, entre altres entitats, que des de fa molts anys tenen presència al món i que són capaços d’establir sinèrgies, aliances, agendes, contactes, projectes i coneixement. La segona, la llei del voluntariat, reconeix i defensa el model català en aquest àmbit per preservar-lo de la invasió estatal. La futura Ley del voluntariado podria tenir efectes perversos i fins i tot perillosos per a la tradició catalana del voluntariat.

En fi, el Parlament català treballa. La importància de les lleis que acabo d’esmentar així ho demostra. Són lleis que cal aprovar amb urgència perquè són cabdals. Sense aquestes lleis alguns dels nostres anhels nacionals poden perillar. Sense aquestes lleis perdrem part de la nostra idiosincràsia. I és que pràcticament es pot dir que sense lleis com aquests estaríem obligats a pensar el futur d’una altra manera. 

Constitució Catalana.

És un bon senyal que es comenci a parlar seriosament de la Constitució Catalana. Precisament, pensar en la nostra constitució i recuperar el sentit i l'esperit de les constitucions que hem tingut al llarg de la història, representa tenir un profund sentit d'estat. Ara és el moment d'anar definint les normes democràtiques fonamentals que han de ser les mateixes per tothom. Ningú entendria que en un joc de taula familiar cada un dels jugadors tingués unes normes diferents a les dels altres. Les estratègies del joc poden ser, però, molt contraposades. En aquests moments de transició nacional cal que fem les coses bé. No hem de voler ser independents i igual de malbaratadors i de corruptes. La gran il.lusió que genera pensar en la independència prové de la satisfacció que es tracta d'un procés col.lectiu, de tot un poble, que d'una forma transversal i unitària, pacífica i respectuosa, aconsegueix que s'expressi la voluntat de la majoria dels ciutadants per sobre de les seves diferències. És per això que els partits polítics que estan a favor del dret de decidir i d'obtenir la sobirania plena, més aviat que tard hauran d'anar units per passar definitivament aquesta pàgina de la història. El President Mas, ferm, és el nostre President . Sobre ell pivota el punt de màxima tensió i és a ell, independentment del partit al que forma part, a qui hem de demostrar tot el nostre suport. Tots hauríem de sentir-nos interpel.lats i cridats a opinar sobre quin model d'estat considerem que és el millor pel futur del nostre país. Abans d'arribar a aquest gran pacte hi hauria d'haver un diàleg engrescador en el que es pugui millorar tot allò que ens ha portat a la crisi actual. A l'inici de la transició es demanava amb coratge i convenciment: "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia" i no aniria malament que, ara, que estem al final d'aquesta transició en la que ens voldrien tenir a tots assimilats o bé residuals, tots plegats demanem amb la veu segura i clara: "Llibertat, constitució i Estat". Ara que es demostra, un cop més, que hi ha jutges clarividents com en Santiago Vidal, hi hauria d'haver un moviment de suport a favor d'aquest debat constitucional que no podem demorar. La unitat de tots els partits i de la societat civil, degudament representada, s'atança. Creieu-me. No en dubteu.
Jo suposo que acabarà passant com sempre. O sigui que Espanya acabarà fent el que no volia fer, perquè li ho imposarà la comunitat internacional. Així va haver-hi una democràcia més o menys homologable, així els socialistes van demanar el SÍ a l'OTAN i així el  Zapatero d'un dia per l'altre va dir dic allà on havia dit Dídac. Ara passarà el mateix. Ara la comunitat internacional li dirà a Espanya que faci tot el que calgui perquè no es produeixi la independència de Catalunya. Però li aclarirà que pel 'tot el que calgui' no entengui la manera clàssica espanyola de mantenir-nos sotmesos, o sigui enviar-nos els tancs. No, la comunitat internacional ja sap que els espanyols són us australopitecs polítics i per tant no només els ordenarà els canvis sinó que especificaran quins canvis hauran de ser. Reforma constitucional i electoral, plurinacionalitat, respecte de la llengua i la cultura, algun simbolisme exterior -seleccions esportives, per exemple-, potser aparell de justícia i topall i control dels fluxes econòmics. Suposo que passarà això. La part negativa és que si Espanya acata les ordres, que les acatarà perquè no hi tindrà més remei, no hi haurà independència. I la part positiva serà que almenys tindrem redreçament nacional que probablement ens permetrà escometre la independència en millors condicions que ara. Però riurem. Riurem i molt.