TOTS A UNA, seguint el lideratge de l'ANC.

Jo el que recomanaria es que seguíssim tots a una la pauta que marqui l'ANC, que fins ara ha demostrat saber fer les coses amb la barreja exacta de coratge i pulcritut democràtica. Si cadascú comença a tirar per un cantó, es podria esgarriar el procés. Sobre tot, sobre tot, sobre tot, que no hi hagi accions violentes o ofensives o intimidatòries de cap mena contra els que no pensen igual, especialment, contra els espanyolistes. Si alguna cosa estan esperant amb ungles i dents els nostres adversaris és que la caguem. La més mínima possibilitat que els donem de comparar-nos amb els abertzales batasunos o la kale borroka, l'aprofitaran i no la deixaran anar fins haver aconseguit destrossar el moviment social sobiranista. UNITAT D'ACCIÓ, DISCIPLINA, RESPECTE ESCRUPULÓS ALS QUI NO PENSEN IGUAL, PACIFISME A ULTRANÇA, violències ni per respondre a provocacions. I després, si cal fer accions de desobediència civil, que es facin, però no la que a cadascú se li passi pel cap, sinó TOTS A UNA, seguint el lideratge de l'ANC que és precisament a on hi treballen cada dia moltíssims voluntaris, molta gent molt ben preparada, que porten anys preparant curosament aquest procés des de baix per a que no falli res.

Però a la vegada ens és necessari que ecspanya cometi un error, dit d'altra manera, amb permís, que faci una cagada. Si, amb permís, la cagada és prou forta com empresonar al MHP Mas, abolir l'autonomia catalana, i alguna altra animalada que no em puc ni imaginar i que l'Espanya imperial és molt procliu a cometre, l'Espanya que coneixem haurà begut oli. Ja podrem dir "finis coronat opus", que té res a veure amb l'opus dei.

La primera impressió va ser de fora de joc, i molts unionistes van creure que havia comés el seu primer error greu i es van llençar a intentar el que desitjaven feia molt de temps: desacreditar-lo per alguna cosa més que mofar-se del seu físic (cosa que demostra la seva catadura moral). Però a mesura que passen els dies es va veient que les paraules del Junki van fent forat i que produeixen un efecte de rearmament moral en les files de l'independentisme. Crec que al voltant de la via catalana s'ha produït, pel moment polític en què ens trobàvem, un error estratègic: no s'ha explotat convenientment l'èxit, i ha dominat totalment la reacció espanyolista "a cara de perro". Ells són conscients que estan en guerra (per ara només psicològica -mass media i diplomàcia- i logística -ofec econòmic-), i nosaltres estàvem aturats discutint la pregunta amb el lliri a la mà. Ara es para de "resistir", però això és impossible sense una visió estratègica encertada i sense tenir clar que si no tornem a prendre la iniciativa decididament i creativa no hi haurà defensa ni resistència possible. La nostra nació mil·lenària està sotmesa a una prova decisiva. No defallim, confiem en nosaltres mateixos i enfrontem els que ens volen anihilar i negar el pa i la sal com millor saber, des de la dignitat pacífica i democràtica,exercint-la com un poble lliure més sobre la terra.